Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
Maria Emília Furnó i Monsech
Literatura catalana
Poeta.
Autora d’unes Nocions d’urbanitat i cortesia 1919 aparegudes a la revista L’Avenç Escriví els llibres de poesies Infantívoles 1928, Apunts del natural 1930, Flaires de roses i esplais , Hores de solitud 1931, Nadalenques , Visions 1933 i Gotes de rosada Collaborà a la revista “Cultura Domèstica” 1933 i escriví un llibret titulat Lliçons d’economia domèstica
Josep Barceló i Tomàs
Literatura catalana
Preceptista i poeta.
Es doctorà en medicina a la Universitat Lulliana de Mallorca i en fou catedràtic Fou un dels promotors i fundadors de l’Acadèmia Mèdico-pràctica de Mallorca 1787 i és autor de diversos tractats mèdics Escriví uns Opúsculos y poesías varias en latín y castellano , obra inèdita, que conté lliçons de retòrica i gramàtica i poesies en castellà i en llatí Carmina heroica , Ode de tema religiós
Rafael Mambla
Literatura catalana
Humanista.
Mestre en arts a París 1534, on fou professor fins el 1538, entre el 1538 i el 1540fou professor a la Universitat de Barcelona de lògica, filosofia moral i filosofia natural Publicà les seves lliçons a De dialectica siue rationali philoso-phiae 1540, dedicades al vicecanceller Miquel Mai En l’interessant pròleg d’aquesta obra aposta per la renovació pedagògica basada en les bones lletres i esmenta un bon nombre de figures reformadores de la cultura barcelonina de l’època
Francesc Balart
Literatura catalana
Poeta i autor dramàtic.
Fou galoner d’ofici i donà lliçons de ball Escriví tres peces dramàtiques de tema històric una per a la dansa de moros i cristians 1759, una altra sobre la batalla de la ciutat de Buda 1765, i l’última, sobre el tema de la batalla de Lepant, per al ball de les galeres de Reus 1772, en castellà També se li pot atribuir un Entremès en lo casament de Josep Gai A més, compongué romanços i goigs, però l’única obra que arribà a la impremta són unes Cobles de la Passió conegudes també amb el nom de Passió de Sant Pere que foren objecte de múltiples reedicions
Joan Petit i Montserrat
Literatura catalana
Humanista i traductor.
Doctor en lletres, fou professor a l’Escola de Bibliotecàries i a la Universitat de Barcelona 1952-64 Home de saber universal, dotat d’una fina sensibilitat literària i artística, collaborà com a crític musical a “Mirador” i fou director literari de l’editorial Seix-Barral Però, sobretot, excellí en l’art de la docència, que exercí amb un agut sentit crític Al costat dels cursos de filologia clàssica, la seva especialitat, dictà lliçons de literatura llatina medieval i de poesia francesa Figurà al consell directiu de la FBM i traduí les Poesies de Catul amb Josep Vergés, 1928,…
Antoni Ramon Pasqual i Fleixes
Literatura catalana
Lul·lista.
Collegial de la Sapiència a partir del 1726, el 1727 —ja doctor en filosofia— anà a Magúncia, on seguí les lliçons del lullista Ivo Salzinger —mort al cap de mig any— i d’altres mestres, fins el 1729 El 1731 ingressà al monestir cistercenc de la Real, prop de Palma, on acabà els estudis Fou durant més de cinquanta anys catedràtic de filosofia i de teologia lulliana a la Universitat de Mallorca El 1750, la Universitat l’envià a Madrid per informar sobre els obstacles posats pels dominicans al culte i a la doctrina de Ramon Llull El 1756 i el 1768 fou elegit abat de la Real ocupà…
Josep Maria de Barberà i Canturri
Literatura catalana
Poeta i orador.
Doctorat en teologia a València 1860 i titulat en filosofia i lletres, fou professor del seminari i de l’institut de Tarragona, predicador de la Reial Capella, collaborador de l’Ateneu Tarraconense de la Classe Obrera i membre de l’Accademia degli Arcadi En llengua castellana publicà poesia, traduccions bíbliques, discursos entre els quals hi ha panegírics funerals a Prim, lliçons de psicologia i estudis històrics, i, en llatí o en català, poemes com La prosa dels difunts parafrasejada en dècimes catalanes 1858, amb un pròleg en què defensa la llengua catalana i esmenta Pau…
Pere Daguí
Literatura catalana
Filòsof lul·lista.
Vida i obra Estudià de gran la filosofia lulliana en fou el fruit el tractat Ianua artis magistri Raymundi Lullii , que enllestí a Barcelona el 1473 fou publicat el 1482 El 1481 fou cridat a Palma per regir la càtedra de filosofia lulliana, fundada per Agnès de Pacs i autoritzada pel rei el 1483 Acusat d’heterodòxia, es refugià amb els seus deixebles, anomenats daguins , al Puig de Randa 1485, on escriví un resum de les seves lliçons en una exposició sistemàtica de la doctrina lulliana Opus de formalitatibus sive metaphisica , 1489, que donà lloc a una nova acusació, i Daguí…
Jesús Tuson i Valls
CCMA
Lingüística i sociolingüística
Lingüista.
Estudià filologia romànica hispàniques a la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1975 amb un estudi sobre l’ambigüitat en el llenguatge, i on fou professor de lingüística des del 1970 fins a la jubilació 2008 A banda de la seva tasca acadèmica, excellí en el vessant de la divulgació, i des d’aquest camp fou un fervent defensor de la diversitat lingüística i del plurilingüisme, que entenia com un vehicle de coneixement mutu i de respecte entre societats i collectius Combaté els prejudicis lingüístics, especialment amb relació a les anomenades “llengües minoritàries” Documentà aquestes…
,
Francesc Ferrer i Pastor
Lingüística i sociolingüística
Lexicògraf, escriptor i activista cultural.
Combatent durant la Guerra Civil de 1936-39 al front de Castelló, durant aquests anys començà a redactar fitxes lexicogràfiques dels parlars de les comarques valencianes Acabada la guerra, des del 1941 treballà en diverses publicacions del País Valencià Jornada , Levante , Las Provincias , i al mateix temps es dedicà intensament a l’ensenyament del valencià, que inicià als cursos de Lo Rat-Penat Collaborà molt activament en l’editorial Sicània 1954-71, una de les primeres que publicà en valencià a la postguerra Publicà Diccionari de la rima 1956, en collaboració amb Josep Giner, Vocabulari…
,