Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Rafael Alemany i Ferrer
Literatura catalana
Historiador de la literatura.
És doctor en filologia hispànica i catedràtic de filologia catalana literatura medieval de la Universitat d’Alacant, on, des del 1976, es dedica a la tasca docent i investigadora Ha publicat l’edició i traducció castellana de les Epístolas latinas d’Alfonso de Palencia 1982, l’edició i traducció valenciana de la Carta de poblament de Benidorm 1987 —totes dues en collaboració— i l’edició del repertori de literatura popular, De la Marina i muntanya d’Adolf Salvà 1988 És autor també de la Guia bibliogràfica de la literatura catalana medieval 1995 i 1997 i el 1996 publicà, junt amb…
Gaspar Thous i Orts
Història
Literatura
Escriptor i polític.
Advocat, es traslladà a Madrid, on es dedicà al periodisme fundà la revista literària El Pensamiento de Madrid i el periòdic satíric El Fuelle El 1872 s’incorporà a l’exèrcit carlí i ocupà diversos càrrecs, com el de governador, nominal, de Castelló de la Plana Acabada la guerra, tornà a València i formà part de la redacció de La Unión Católica i dirigí La Señera , El Almogávar i El Zuavo Fundà, amb el seu germà Joaquim Josep , el periòdic satíric de tendència carlina El Palleter 1882, que aconseguí una gran popularitat, i el 1886 publicà una novella de contingut històric amb el mateix…
,
Mikel de Epalza i Ferrer
Història
Arabista d’origen basc.
Jesuïta 1954-81, es llicencià en filosofia eclesiàstica a Sant Cugat del Vallès, per la Universitat Gregoriana 1961 i, posteriorment, a Barcelona, en filosofia i lletres 1963 i en filologia semítica 1965, en la qual es doctorà dins de l’especialitat d’àrab el 1967 Es graduà també en teologia catòlica a la Universitat Gregoriana Lyon-Fourière 1970 Fou successivament professor a les universitats de Barcelona 1965, Lió 1968, Tunis 1971, Alger i Orà 1973, Comillas-Madrid 1974, Autònoma de Madrid 1976 i Alacant 1979 fins a la jubilació 2007 Investigà especialment temes àrabs en relació amb la…
, ,
Banc Atlàntic (1947-1983)
El successor de la Banca Nonell El banc de Juan Claudio Güell 1947-1961 El 7 de novembre de 1946 es vengué la totalitat del capital de la Banca Nonell SA vegeu aquest mateix volum, pàg 40-42 El comprador fou Juan Claudio Güell i Churruca, comte de San Pedro de Ruiseñada Juan Claudio Güell i Churruca Compañía Transatlántica, Cien años de vida sobre el mar 1850-1950 Juan Claudio Güell i Churruca va comprar la Banca Nonell el 1946 i la convertí en el Banc Atlàntic Juan Claudio Güell havia nascut a Barcelona el 13 d’abril de 1905 Era besnét de Joan Güell i Ferrer i d’Antoni López i López, el…