Resultats de la cerca
Es mostren 503 resultats
Antoni Jofre
Literatura catalana
Cristianisme
Prevere i poeta.
Ordenat sacerdot el 1830, fou membre de la congregació dels lazaristes i professor de teologia al seminari de Carcassona i a Càors 1833 i de Sagrada Escriptura a Amiens Se secularitzà per motius de salut i visqué al seu país Amb pocs referents més que Francesc Vicent Garcia , de qui era un gran admirador, fou escriptor d’una gran dignitat literària i d’un notable alè èpic Publicà unes Cobles en llaor dels benaventurats Abdon i Sennén Perpinyà, 1859 i, pòstumament, el 1882, Josep Bonafont li edità Les bruixes de Carençà , recull de llegendes fantàstiques sobre el massís del Puigmal, Arles,…
,
Antoni Cao
Literatura catalana
Música
Músic i poeta.
Autor de Lo país meu i de les composicions dels discs Bella Alguer i Canta l’Alguer Barcelona 1963, algunes d’elles cantades per la seva filla Rita Cao i el Grup Coral de l’Associació Catalana d’Itàlia, del qual fou director Era germà del poeta Àngel Cao
,
Antoni Cayrol
Literatura
Teatre
Poeta, dramaturg i narrador conegut pel pseudònim Jordi Pere Cerdà.
Vida i obra Fill de família de tradició catalana, el 1960 es traslladà a Perpinyà, on regentà la Llibreria Catalana fins el 1976 Promotor d’activitats catalanes al Rosselló president del GREC i director de la revista Sant Joan i Barres , donà a conèixer els problemes de la cultura catalana a França amb les seves collaboracions a Les Lettres Françaises i amb els números especials de la revista Europe del 1958, 1967 i 1971 S’inicià com a poeta la dècada de 1940 a la revista La Tramontane , de Carles Bauby, durant l’ocupació alemanya, mentre combatia a la resistència La seva poesia —amb un…
,
Antoni Bonner
Biologia
Literatura catalana
Música
Escriptor i naturalista nord-americà.
Es llicencià en teoria musical i composició a la Universitat de Harvard 1950, amplià estudis a París 1950-54 i feu una primera estada a Mallorca 1954-58, on, després de retornar a Nova York, s’establí definitivament 1959 i treballà en estret contacte amb la cultura catalana Cofundador del Grup Ornitològic Balear GOB el 1983, del qual fou president 1989-1997, com a naturalista és autor del Llibre de les plantes de Balears 1976 Com a músic, fundà i fou membre de la Camerata Barroca de Puigpunyent, que oferí nombrosos concerts Interessat per la figura i l’obra de Ramon Llull, s’encarregà de l’…
,
Antoni Arca
Literatura catalana
Novel·lista, poeta i dramaturg.
Mestre, pedagog i professor de llengua i literatura catalanes a la Universitat de Sàsser 2002, ha estat també editor i llibreter Illustrador dels seus propis llibres, generalment de literatura infantil i juvenil, ha publicat narrativa breu Els catalans no dormim mai 1992 i Rondalles 1998 novelles La torre de l’esperó 1996, Balxa 1997 i Buc 2000 poesia No tinc temps pel Nobel 1990, Isabelleida 1991, Onze cançons d’amor i de guerra 1991, A E I O U 1993, Memòries d’un dia llarguíssim 1993, Comiats 1996 i Per una història del meu poble i de mi mateix 1998 prosa no de ficció Barceloneta 1996…
Antoni Cardils
Literatura catalana
Predicador i autor dramàtic.
Franciscà observant, regí el monestir de Sant Francesc de Palma Escriví la Representació de la temptació que fonc feta a nostre senyor Jesucrist , conservada dins el recull de teatre religiós conegut com a manuscrit Llabrés , i predicà el sermó de la Conquesta dels anys 1553, 1564 i 1575
Antoni Viver
Literatura catalana
Escriptor.
Feu estudis eclesiàstics i exercí de vicari en diverses poblacions, fins que el 1912 fou nomenat rector de Vall-llobrega Com a escriptor, publicà diversos articles i poemes en publicacions gironines El Geronés , El Deber , El Faro i, més assíduament, a Vida i barcelonines La Veu de Catalunya i Cu-cut Escriví el drama històric en tres actes i en vers Cap d’estopes 1901 i la peça teatral en prosa Tartufisme El 1919, la collecció “Lectura Popular” recollí diversos dels seus poemes al volum Poesies 1919 Són composicions d’herència romàntica que prenen com a temes principals la natura i la…
,
Antoni Vicenç Domènec
Literatura catalana
Historiador eclesiàstic.
Dominicà 1580, estudià teologia a Barcelona i en fou mestre 1605 al convent de Llutxent Vall d’Albaida Investigà nombrosos arxius del Principat i publicà Historia general de los santos y varones ilustres en santidad del Principado de Cataluña Barcelona 1602 i Girona 1630, de la qual als s XVIII-XIX s’extractaren biografies soltes, algunes en català Aguiló, Catálogo , 1212-15, com ara la Vida del gloriós S Segimon Vic 1825 Traduí del llatí al castellà les vides dels sants dominicans escrites per Antoní
Pere Antoni Beuter
Historiografia
Cristianisme
Literatura catalana
Historiador i exegeta.
Vida i obra Descendent d’una família de mercaders eslaus o germànics installats a València al segle XV, es dedicà a la carrera eclesiàstica amb la finalitat d’ascendir socialment, tal com indiquen el seu viatge a Itàlia —el 1540 anà a Roma, on aconseguí càrrecs per designació pontifícia protonotari i predicador apostòlic—, o les dedicatòries dels seus llibres als arquebisbes de València Fou beneficiat de la seu valenciana des del 1528 i capellà de l’arquebisbe Erhard de la Marche, a qui dedicà el tractat Caerimoniae ad Missam València 1527 i un Iudicium in confessiones sacerdotum 1532 Des…
, ,
Bartomeu Antoni Bordils
Literatura catalana
Poeta.
Fou catedràtic de lleis a la Universitat Lulliana de Mallorca Escriví, en castellà, diverses allegacions jurídiques i, en català, la Relació de don Baltasar Fitora , on ataca amb versos satírics alguns membres de l’estament eclesiàstic, alhora que en lloa d’altres Sembla que en circulà una altra obra, titulada Una carta missiva Ambdues obres, però, no arribaren a publicar-se i foren confiscades per la Inquisició el 1725