Resultats de la cerca

Fou metge de professió Guanyà premis en certàmens literaris menors i collaborà a La Renaixença , L’Esquella de la Torratxa , L’Aureneta i Cu-cut , sovint amb els pseudònims d’ Enric Xarau i Jordi Muntaner Escriví teatre Lo trinxeraire , 1899, i Misèria , 1912, narrativa la novella L’abim , 1911, i la narració breu Blanca d’Alamany , 1919 i unes Tradicions de Llívia , publicades a “Lectura Popular” 1920 Publicà també estudis de medicina i d’història

Estudià al seminari de Barcelona i medicina a les universitats de Saragossa i de Montpeller, però aviat es dedicà a la política i al periodisme, integrat en l’entorn de Víctor Balaguer, amb el qual fundà “El Conceller” i viatjà per Itàlia 1859 Fou redactor d’“El Barcelonés” i El Telégrafo , impulsor de la “Revista de Cataluña”, collaborador del Calendari Català i La Renaixença i director d’“El Fomento de la Producción Nacional” 1869 Defensà la necessitat del proteccionisme econòmic, fou fidel als valors de l’historicisme romàntic i, tot i que feu recerques a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, les…

Vida i obra Doctor en teologia, rector de Sant Feliu de Codines i beneficiat de l’església deSant Miquel de Barcelona Participà al certamen poètic de Barcelona dedicat a sant Tomàs 1643, en què li fou premiada una composició en llatí És autor d’una Història i miracles de la sagrada imatge de Nostra Senyora de Núria Barcelona 1666, reeditada nombroses vegades als s XVIII i XIX i fins i tot traduïda al francès Tolosa de Llenguadoc 1867, la qual inclou una detallada i acolorida descripció del paisatge de Núria i diversos poemes Bibliografia Sitjar, M 1998, p 3-15 Vegeu bibliografia

Vida i obra Doctor en teologia a Cervera, fou rector de Llívia 1728-54 i plebà de Ponts 1754-81 És autor d’un extens i elaborat sermonari, el Promptuari moral sagrat i catecisme pastoral de plàtiques doctrinals i espirituals sobre tots los punts de la doctrina cristiana Barcelona 1754-57, en cinc volums, amb un pròleg en què justifica i defensa l’ús del català És l’obra religiosa catalana de més alè de l’edat moderna, tant per l’extensió com per l’ambició estructural Vol ser una mena d’enciclopèdia doctrinal i moral, perquè els rectors, i els fidels que sàpiguen llegir, puguin…

En morir el president Francesc Macià el dia de Nadal de 1933 es posaven en funcionament els mecanismes per elegir-ne el successor Com recordava Josep Maria Poblet, dos candidats apareixien com a possibles relleus el que fou elegit, Lluís Companys, i Humbert Torres i Barberà Ambdós eren personalitats incloses dins del republicanisme català, amb trajectòries, però, diferents El primer procedia del republicanisme vinculat al sindicalisme i l’associacionisme pagès i era, a més, advocat i el segon, procedent del nacionalisme republicà, tenia experiència acreditada en l’administració local havia…

Per a Lluís Companys, la revolta militar del mes de juliol del 1936 no fou cap sorpresa Tenia notícies, a partir d’informadors de la policia, que la guarnició de Barcelona, d’acord amb tota una xarxa de conspiradors que tenia ramificacions per tot Espanya i el protectorat marroquí, preparava un cop d’estat contra la República Aquesta trama militar estava en contacte amb civils tant del partit tradicionalista com dels grupúsculs de l’extrema dreta espanyolista que hi havia a Catalunya De llocs i contactes diferents s’havia obtingut dades prou sòlides per a informar el Govern de la República…