Resultats de la cerca

Nebot de Lluís Despuig i cosí d’ Ausiàs Despuig , de molt jove intervingué amb la poesia  D’escuretat tenint la pensa llesa al certamen literari de València del 1474 El 1506 succeí Francesc Sanç com a mestre de Montesa, i el 1507 Ferran II el nomenà ambaixador a Roma —ajudat per Antoni Agustí, Jeroni de Vic i Francisco de Rojas— prop de Juli II per tal de sollicitar la investidura de Nàpols per al rei i la seva segona muller Germana de Foix El 1521, durant la guerra de les Germanies, lluità contra els agermanats de Sant Mateu del Maestrat —propietat de l’orde de Montesa— fins a apoderar…

Biografia Fill primogènit de Ramon Berenguer IV , comte de Barcelona i príncep d’Aragó, i de Peronella I d'Aragó Ramon Berenguer IV, en el seu testament 1162, l’anomenà Ramon, però la seva mare Peronella, un any després, l’anomenà Alfons, probable concessió als aragonesos com a hereu directe d’Alfons I el Bataller Mort Ramon Berenguer IV i publicat el seu testament a la ciutat d’Osca, Alfons heretà el reialme d’Aragó i el comtat de Barcelona l’any següent la reina Peronella renuncià tots els possibles drets dinàstics sobre el regne d’Aragó…

Fill de Pere I el Catòlic i de Maria de Montpeller La llegenda el fa engendrat mercès a un estratagema de la seva mare, avorrida pel seu pare, que diu que substituí subreptíciament una amistançada del rei El rei Pere visqué sempre allunyat del seu fill Ja en el bressol fou objecte d’un atemptat A tres anys fou separat de la mare i fou lliurat a Simó de Montfort com a promès d’una filla seva Morts el pare i la mare, Jaume restà a Carcassona en poder de Simó de Montfort Aquest, però, comminat pel papa, hagué de lliurar-lo als seus súbdits, que l’esperaven a Narbona amb el legat papal, el qual…

Era el fill segon d’ Alfons III i de la seva muller Teresa d’Entença , però passà a ésser l’hereu en morir infant el primogènit Setmesó i malaltís en la seva infantesa, fou després home de caràcter fort i autoritari S’educà sota la cura dels aragonesos Pero Lopes de Luna y Ximenes de Urrea , després arquebisbe de Saragossa, i Miguel de Gurrea, i cresqué entre aragonesos, puix que l’enemistat amb la madrastra Elionor de Castella i les intrigues d’aquesta el mantingueren allunyat de la cort, establerta generalment a Barcelona Pere, esdevingut rei, s’afanyà a confiscar els béns del patrimoni…

Per a Lluís Companys, la revolta militar del mes de juliol del 1936 no fou cap sorpresa Tenia notícies, a partir d’informadors de la policia, que la guarnició de Barcelona, d’acord amb tota una xarxa de conspiradors que tenia ramificacions per tot Espanya i el protectorat marroquí, preparava un cop d’estat contra la República Aquesta trama militar estava en contacte amb civils tant del partit tradicionalista com dels grupúsculs de l’extrema dreta espanyolista que hi havia a Catalunya De llocs i contactes diferents s’havia obtingut dades prou sòlides per a informar el Govern de la República…

Segell amb el retrat de Lluís Companys emès el 1933 pel Parlament de Catalunya ECSA El temps que va de l’abril del 1931 al juliol del 1936 són cinc anys crucials en la història del nostre país, i de retop enla trajectòria personal de Lluís Companys Comencen amb una monarquia que trontolla i acaben amb l’esclat de la revolta militar Companys els comença com un republicà conspirador i els acaba com a president d’una Generalitat que ha vençut l’aixecament a Barcelona però que està privada de quasi tota autoritat efectiva, que ha passat a mans de la FAI i altres extremistes Entremig, Companys ha…