Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Francesc Figuerola i Espècies
Literatura catalana
Poeta, autor dramàtic i cavaller.
Freqüentava l’Acadèmia de València, i la major part de la seva obra poètica, en castellà, hi és vinculada Participà amb algunes composicions en castellà als certàmens de València del 1681 i el 1691 Poesies circumstancials seves sonets, romanços, etc figuren en diverses edicions coetànies valencianes Es conserven manuscrits, una lloa, un entremès i una moixiganga per a La fiera, el rayo y la piedra de Calderón, escrits per a una festa teatral amb motiu de les segones núpcies de Carles II València 1690
,
Memòries
Literatura catalana
Llibre de memòries de Josep Maria de Sagarra, publicat el 1954.
Desenvolupament enciclopèdic Sagarra evoca els orígens familiars i la seva infantesa i joventut, fins a vint-i-cinc anys, el 1918, una data que coincideix amb el final de la Primera Guerra Mundial Sagarra divideix les memòries en cinc parts A la primera, “Els orígens”, fa una genealogia completa del llinatge Sagarra, que es remunta al s XVI, i del de Castellarnau, al qual se sent més proper A la segona part, “La matinada”, recrea el seu naixement i la seva infantesa, que va transcórrer entre la casa noble del carrer de Mercaders i Santa Coloma de Farners, el paisatge dels seus llargs…
Francesc Pujols i Morgades
Literatura catalana
Assagista, poeta, novel·lista i dramaturg.
Vida i obra Freqüentava l’Ateneu quan guanyà dos premis als Jocs Florals i publicà el Llibre que conté les poesies de Francesc Pujols 1904, amb un pròleg de Joan Maragall que en lloa el contingut i l’aproxima a la pròpia estètica, tot i que els versos poden ser entesos en clau paròdica El 1906 usà el pseudònim d’ Augusto de Altozanos per signar la novella humorística El nuevo Pascual, o la Prostitución i l’opuscle El mal del separatismo catalán Des d’aleshores, les seves principals dedicacions foren la crítica d’art, la filosofia i el periodisme fou secretari de l’agrupació Les…
Alfons Maseras i Galtés
Literatura catalana
Escriptor, periodista, publicista, traductor i crític d’art.
Fill de metge, havia de seguir la carrera del pare, però, contra la voluntat de la família, abandonà els estudis i debutà en el món literari amb només catorze anys escriví el monòleg dramàtic teatral en vers Repatriat , estrenat el 1899 En acabar l’any ja freqüentava Els Quatre Gats, on probablement feu amistat amb Picasso, que el retratà el 1900 aparegueren a Joventut i a Catalunya Artística les seves primeres publicacions, i el 1901 dirigí, juntament amb E Alfonso, la revista Auba En aquesta primera etapa collaborà també a Pàtria Nova , de Reus, on el 1906 pronuncià a la seu…
,
Heterodòxies i heterodoxos: Monegal i Otero, Smith i Julio Antonio
Abans de començar em sento amb el deure de fer extensives al lector o lectora algunes de les preocupacions que han precedit la redacció d’aquestes notes Comparteixo l’opinió d’aquells que pensen que els temes els construïm els qui els escrivim Aquest exercici ens atorga una responsabilitat de la qual si no en som prou conscients podem fer creure que allò que reduïm a quatre paraules i expliquem amb una certa coherència, si més no aquella que ens empeny l’acte mateix de l’escriptura, és així simplement per l’autoritat que ens dóna la signatura Doncs bé, des del dia que se’m va encomanar la…
Mallorca, escenari privilegiat del modernisme català
Joaquim Mir 1873-1940 El roc de l’estany cap al 1903 Oli Barcelona, Museu d’Art Modern-MNAC MNAC Al tall del 1900, l’onada d’arquitectes i d’artistes de procedència catalana actius a l’illa és ostensible Queda perfilat, així, un periple que caracteritzarà l’època del Modernisme, i que es projectarà, en la seqüència que aquí ens interessa, fins a l’any 1914 El fenomen, a més de tenir conseqüències, compta també amb els seus antecedents Genèricament, es localitzen al llarg del vuit-cents, i la seva freqüència augmenta a mesura que avancem en el temps A l’època del Romanticisme, al voltant del…
L'escultura de col·lecionisme
Sala dels Impressionistes Francesos a la V Exposició Internacional de Belles Arts de Barcelona del 1907 FF Les exposicions «Casas, Rusiñol i Clarasó» celebrades a la Sala Parés de Barcelona el 1890 i el 1891 van suposar l’inici de la renovació pictòrica catalana Les estades a París deis dos pintors havien orientat la seva producció cap a una pintura innovadora que en donar-la a conèixer a Catalunya va ser rebutjada en un primer moment per la crítica i el públic de gustos més convencionals Clarasó, en canvi, tot i que havia compartit amb Rusiñol una llarga estada a París, va participar en les…
Rusiñol, Casas i el modernisme a la parisenca
Santiago Rusiñol © Fototecacat / D Campos Quan Rusiñol i Casas eren uns cadells en el camp de la pintura, durant els primers anys vuitanta del segle XIX, els artistes i els afeccionats a les Belles Arts de Barcelona discutien sobre la capitalitat mundial de l’art uns deien que Roma, d’altres que París Santiago Rusiñol 1861-1931 en la seva primera joventut mirava cap a Roma com a centre de l’art i sobretot del seu aprenentatge, ja que que era alumne de Tomàs Moragas 1837-1906, un íntim amic i seguidor de Fortuny els fortunyistes eren romans per principis en canvi Ramon Casas 1866-1932 va optar…