Resultats de la cerca

Vida i obra De família acabalada en el comerç amb Amèrica, freqüentà algunes facultats universitàries —sense, però, llicenciar-se— i viatjà, sovint, per Europa A divuit anys fundà la revista L’Avenç —després de Lo Velògrafo —, que orientà, influït per Valentí Almirall, vers la modernització cultural i política del catalanisme El 1891, associat amb Joaquim Casas i Carbó, impulsà les publicacions de L’Avenç —set revistes i més de 500 títols, a més de llibreria i impremta pròpies— i afavorí les iniciatives que convertiren l’editorial 1881-1915 en el nucli intellectual més influent del Modernisme…

Fou ordenat sacerdot el 1900 Des de molt jove collaborà amb treballs literaris i de vulgarització històrica en diverses publicacions i obtingué diversos premis als jocs florals el 1894 als de Barcelona, amb Les creus de pedra a Catalunya el 1896 a Granollers, amb Lo Vallès , publicat el 1904 el 1897 a Barcelona, amb Determinació de les comarques naturals i històriques de Catalunya , entre d’altres El 1890 s’inicià en el publicisme polític amb l’article “Pobre Catalunya Plors d’un català castellanitzat per força”, aparegut en La Comarca del Noia Fou el primer article d’una llarga producció…

Catedràtic de la Universitat de València, ha fet contribucions al coneixement dels molluscs de l’eocè, estudis teòrics sobre morfologia a partir de l’anàlisi de les conquilles de foraminífers i, mitjançant tècniques matemàtiques i informàtiques, ha elaborat models de l’evolució d’organismes fòssils Com a poeta, és autor dels reculls Tres fan la centena 1978, Les sales d’espera 1981, Descripció d’un riu 1983, la plaquette  Un projecte pictòric 1983, L’assalt al jardí 1986,  El missatger i les ciutats 1990, La nuesa del basament Obra poètica 1971-1973 1999 i Flocs de temps 2001

Estudià dret i lletres 1911-16 a la Universitat de Barcelona La seva actuació política i cívica se sobreposà, especialment a partir de la instauració de la Dictadura de Primo de Rivera, a una brillant carrera en aquesta universitat, on impartí classes d’etnologia i folklore al principi de la dècada de 1920 i on fou un dels fundadors de l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya 1917 Residí alguns anys a Londres i a Oxford, on es dedicà a l’etnologia Publicà un catàleg de les obres lullianes d’Oxford 1915-16, i començà les seves recerques, continuades posteriorment, sobre la situació dels…

Vida Fill d’uns pagesos modests, el seu pare escrivia tanmateix amb fluïdesa El 1855 entrà al seminari de Vic, i entre el 1863 i el 1871 residí a Can Tona, masia del terme de Riudeperes, on compaginà els estudis de teologia amb l’ensenyança i les feines del camp Amb vint anys, el 1865, publicà el primer poema, Dos màrtirs de ma pàtria, i guanyà els primers premis als Jocs Florals de Barcelona La seva aparició, vestit de pagès, a la Sala de Cent creà una imatge pública que, en certs aspectes, coincidia amb la del bon sauvage rousseaunià i que produí una forta impressió en els medis culturals…

Vida i obra Fou el primer que s’ocupà de prehistòria paleolítica a Catalunya, i el descobridor de la mandíbula neandertaliana de Banyoles 1887 Investigà i escriví sobre història natural, sobre la seva prolongació, la història, i la prehistòria, que ell veia com el nexe d’unió entre les dues La seva única especialització fou local s’ocupà sobretot de la vila de Banyoles i la seva comarca, el Pla de l’Estany, i especialment del poble de Serinyà Tenia una gran capacitat d’observació de la naturalesa, i amb el mateix rigor, acudí a la documentació històrica o se serví de les dades arqueològiques…

Vida i obra Signà part dels seus articles amb el pseudònim de Jeroni Prat De formació autodidàctica, treballà en una entitat bancària Fou vocal de la Joventut Nacionalista de la Lliga Regionalista, fins que, en fundar-se Acció Catalana, s’afilià al nou partit Posteriorment, amb la creació d’Estat Català, fracassà en l’intent de constituir un escamot a Reus El 1930 s’acostà de nou a Acció Catalana, sense afiliar-s’hi, i el mateix feu el 1936 amb Estat Català Fou redactor de la Revista del Centre de Lectura , en una de les etapes més brillants 1926-34 Entre el 1930 i el 1936 redactà la majoria…

Exercí a les mines de Linares Andalusia i Almadén Castella la Nova i el 1881 fou enginyer en cap del districte de mines de Girona més tard 1883 dirigí la secció de mines de la Societat del Ferrocarril i Mines de Sant Joan de les Abadesses Es destacà com a autor d’estudis geològics dels Països Catalans, com Geología de la provincia de Lérida 1875, Reseña física y geológica de las islas de Ibiza y Formentera 1880, Cuenca carbonífera de la Seo de Urgel 1883 —en collaboració amb E Moliné i Brasés—, i d’un gran nombre d’opuscles sobre excursions per al Centre Excursionista de Catalunya, del qual…

Germà de  Terenci Enginyer de mines, presidí el Congrés Internacional d’Enginyeria de Barcelona 1888 Fou president de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona 1895-1904, des d’on impulsà la construcció de l’observatori astronòmic i meteorològic del Tibidabo, gràcies al finançament de Camil Fabra Presidí l’Institut Nacional de Sant Isidre, la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País i la secció del Consell de Mineria Fou membre de moltes altres corporacions, cap superior d’administració civil, cavaller de la Gran Creu d’Isabel la Catòlica i inspector general jubilat del Cos…

Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i fou deixeble de de Juli Pons, Ricard Vives i Manuel Bosser El 1954 creà el Grup de Cantaires de la Unió Excursionista de Catalunya, que dirigí fins el 1969 i amb el qual estrenà la major part de les seves obres Fou director de l’Orfeó de Sants 1957-64 i l’any 1960 creà el grup infantil La Trepa, que conreà la música coral infantil Estrenà diverses obres musicals relacionades amb l’excursionisme, com l’oratori Cantem la muntanya 1958, una Missa dels excursionistes 1966, Oratori de Nadal 1966,  Bucòliques 1966, per a cor i orquestra de…