Resultats de la cerca

La seva obra s’ha orientat sobretot cap al llibre infantil i juvenil En destaquen L’estrella que volia tenir cua 1991, Un cas com un piano 1991, premi Ciutat d’Olot - Caixa de Girona de narrativa infantil i juvenil, Una història cap-i-cua 1992, El gegant panxut 1992, Xerraires impenitents 1995, premi Marià Vayreda, Hola Pep 1997, premi El Vaixell de Vapor,  El cel té un problema 1997,  Quin parell 1998, premi Josep M Folch i Torres 1997, Silenci al cor 1999, premi Abril, Hi ha coses que són de mal perdre 2000, Un nou horitzó 2001, Camí de tornada 2001, Els vents de la fortuna…

Doctorat en teologia i en cànons, es llicencià en dret a Cervera, on, com a professor, inculcà als alumnes les idees liberals i constitucionals Des del 1824 residí a Barcelona, on exercí càrrecs a la Cúria i ingressà a l’orde dels hospitalers, que arribà a dirigir com a vicari general Amic de Fèlix Torres i Amat, fou poeta ocasional i, amb el pseudònim Marcio , collaborà a “El Vapor” 1833 Publicà discursos en llatí i en castellà

Es graduà batxiller en dret a la Universitat de Barcelona, el 1841 Collaborà als diaris barcelonins “El Vapor” 1835-37, El Constitucional 1840, “La Corona” 1843 i El Imparcial 1844 amb poemes malencònics, escèptics i pessimistes, signats amb les seves inicials o amb l’anagrama J Mines Semsa , una mostra dels quals fou publicada pòstumament per Milà i Fontanals, el 1851, al costat dels de Piferrer i de Carbó Substituí Piferrer com a crític teatral al Diario de Barcelona 1845

Vida i obra Estudià dret a Cervera i Osca Collaborà a “El Vapor”, Diario de Barcelonal i “El Guardia Nacional” Des del 1839 excellí com a orador forense, a l’ensems que s’iniciava com a poeta en català amb el pseudònim Lo Pastor de Sobrerroca Collaborà a “La Antorcha Manresana” i “La Luz” Inclòs a Los trobadors nous 1858 i Los trobadors moderns 1859, fou adjunt 1859 i president 1861 dels Jocs Florals de Barcelona i membre de l’ABLB 1862 Bibliografia Solà de Andrés, X 1997, p 371-386 Vegeu bibliografia

El 1860 emigrà a Amèrica i el 1869 s’establí a Buenos Aires, on es llicencià en dret, exercí diversos càrrecs al govern municipal, participà en la fundació de la Creu Roja argentina i dirigí “El Diario Español” Fundador i director de la primera revista catalana de l’Amèrica del Sud, L’Aureneta , hi publicà unes “Cartes catalanistes”, i, a la impremta de la revista, la versió dels Jocs Florals de Barcelona de L’ ↑ Atlàntida 1877 de Verdaguer Fou un dels fundadors del Centre Català de Buenos Aires, que presidí Regionalista federatiu, el 1917 li fou editat, a Barcelona, un recull d’…

El 1981 guanyà el premi Víctor Català amb el recull de narracions Les alveolars a la Romània 1982 i després s’especialitzà en narrativa infantil i juvenil, amb una àmplia producció Fugir 1985, Les cartes de la Mila 1985, premi Vaixell de Vapor, El secret de les màquines 1988, El trencament 1991, Escrit a l’ordinador i El meu amic 1992 També conreà la narrativa per a adults Biern 1989 i L’àngel de l’abisme 1992 Guanyà el premi Baldiri Reixach amb una programació de literatura universal per a joves També traduí diversos autors italians i dirigí les colleccions “L’Odissea” Empúries…

Estudià dret a la Universitat de Cervera i després a la de Barcelona, on es llicencià 1839 i hi fou professor 1840-43 Collaborà amb narracions i poemes a “El Guardia Nacional” 1836 i “El Vapor” 1837, entre els quals dos de catalans dedicats a l’actriu Matilde Díez Traslladat a Madrid, collaborà a les revistes “El Dómine Lucas” 1845 i “El Áncora” 1851, i publicà la novella Crónica de Don Juan I de Castilla, o Las dos coronas 1852 Tornat a Barcelona, es dedicà a la carrera jurídica i política i arribà a ser jutge de primera instància i tinent d’alcalde de Barcelona, i collaborà al…

Es donà a conèixer amb De qui és el bosc 1976 el mateix any guanyà el premi JM Folch i Torres amb L’escarabat verd 1977 seguiren, entre d’altres, La fantasia inacabable d’Antoni Gaudí 1980, premi Crítica Serra d’Or 1981, Lluna de tardor 1982, premi de literatura juvenil l’Esparver 1982, El planeta dels set sols 1985, premi Lola Anglada 1984, El rastre de les bombolles 1990, S’ha de ser animal 1991, premi Vaixell de Vapor, Les portes del temps 1995, La casa de les acàcies 1997, Per un plat de macarrons 1997,  Els dimarts del senyor F 1998 i Una pintura als llençols 2004 Des del…

Cursà estudis de ciències de la informació Ha collaborat en diversos mitjans de comunicació Avui , “El Temps”, “El Periódico”, “Jano”, “Woman” i ha estat membre del collectiu Germanes Miranda Ha publicat el llibre d’entrevistes Què pensa Mikimoto 1997 i les novelles La noia del temps juvenil, 1996, premi El Vaixell de Vapor, Alícia al país de la televisió 1999, premi Marià Vayreda i Una victòria diferent 2002, premi Josep Pla També és autora de No sóc obsessiva, no sóc obsessiva, no sóc obsessiva Dèries, plaers i addiccions d’una lectora desacomplexada 2003, Els fantasmes no…

Llicenciada en filosofia i lletres S’inicià amb el recull de poesia, La mà pel front 1962, de preocupació religiosa i escrit amb llibertat formal, seguit per Díptic 1972, en collaboració amb M Àngels Anglada, L’encenedor verd 1979, premi Caravella de poesia i M'ho ha dit el vent 1995, premi Guillem Viladot Ha conreat també la narració juvenil El fantasma Santiago 1979, Cucut 1981 Tanit 1984, premi El Vaixell de Vapor, Arfa 1988, Natàlia 1994,  Gina 1984 i Ariadna 1996, i la novella Fes-te repicar 1979, Agapi mou 1980, Tranquil, Jordi, tranquil 1983, Quan xiula el tren 1997 i…