Resultats de la cerca
Es mostren 87 resultats
Ramon Xirau i Subias

Ramon Xirau i Subias
© Govern de Mèxic
Filosofia
Literatura catalana
Filòsof i escriptor.
Fill de Joaquim Xirau i Palau Exiliat a Mèxic amb la seva família 1939, el 1955 es naturalitzà mexicà Cursà estudis de filosofia a la Universidad Nacional Autónoma de México UNAM, 1942-47, on es graduà A partir del 1949 ensenyà en aquesta universitat i més tard dirigí el departament de filosofia 1950-70 També fou professor a la Universidad de las Américas Impartí cursos i seminaris en diverses universitats dels Estats Units, del Regne Unit i d’Itàlia Fundador i director de la revista Diálogos , sotsdirector del Centro Mexicano de Editores i membre del Colegio Nacional des del 1973, collaborà…
,
Jordi Maragall i Noble
Filosofia
Filòsof.
Fill de Joan Maragall Es llicencià en dret i filosofia a Barcelona 1928-32 Deixeble de Serra i Húnter, Joaquim Xirau i Joaquim Mirabent, rebé la influència d’Ortega y Gasset, Zubiri i Francisco de Cossío Fou professor de l’Institut-Escola 1932-35 i de la Universitat Autònoma republicana fins el 1939 Després de la guerra es dedicà al món del comerç, fins el 1977 A partir de la dècada de 1950 collaborà a Convivium , El Ciervo , Destino i, posteriorment, a Serra d’Or , La Vanguardia , Avui , El País i d’altres Publicà Balanç de la Universitat Autònoma 1969 i El pensament filosòfic segles XVIII…
,
Juli Vallmitjana i Colomines

Juli Vallmitjana i Colomines
© Fototeca.cat
Arts decoratives
Pintura
Literatura
Escriptor, pintor i argenter.
Continuà l’ofici familiar d’argenteria S’inicià en la pintura a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, i el 1892 aconseguí una medalla a l’Exposició de Belles Arts i Indústries Formà part de l’anomenada Colla del Safrà, amb Nonell, Canals, Pitxot, Gual i Mir El 1896 regentà l’establiment termal de Caldes de Boí Alta Ribagorça, amb Nonell i Canals, per tal de trobar models nous entre la gent d’aquelles contrades El 1899 participà en la tertúlia de la cerveseria Els Quatre Gats Al començament del segle XX abandonà la pintura, però fins el 1906 no es decidí a escriure Durant aquest temps es…
, ,
Antoni de Bastero i Lledó
Filosofia
Història
Lingüística i sociolingüística
Dret canònic
Dret civil
Filòleg, doctor en filosofia i en drets civil i canònic.
Graduat en dret civil i dret canònic, fou canonge i sagristà major 1702 de la seu de Girona i examinador sinodal i vicari general de la diòcesi El 1709 fou enviat a Roma, on residí prop de quinze anys, durant els quals rebé formació filològica i es dedicà a l’estudi d’alguns cançoners provençals i manuscrits medievals conservats a les biblioteques italianes Hi emprengué també una gramàtica francesa i una Gramàtica italiana per a ús dels catalans , inacabades Les recerques filològiques de Bastero donaren com a resultat un gran diccionari d’autoritats i etimologia, La Crusca provenzale, ovvero…
, ,
Lambert Escaler i Milà
Mirall, de Lambert Escaler
© Fototeca.cat
Arts decoratives
Escultura
Teatre
Literatura catalana
Escultor, decorador i comediògraf.
Nebot del dibuixant Ramon Escaler i Ullastre i deixeble de l’escultor Josep Campeny Es donà a conèixer amb les seves comèdies i més tard conreà l’escultura dins el realisme anecdòtic de l’època El mestre està malalt, 1900 Tanmateix foren més conegudes les seves peces típicament modernistes de terra cuita policromada —especialment caps femenins— que catalogà 1903 i comercialitzà se’n conserven al Museu d’Art Modern de Barcelona Dissenyà també els capgrossos de Vilanova i la Geltrú 1949 i diversos diorames a Ripoll, Madrid i Barcelona Museus d’Arts i Indústries Populars Malgrat la gran…
,
Jeroni Rosselló i Ribera
Filosofia
Història
Literatura catalana
Poeta, lul·lista i traductor.
Vida i obra Estudià el batxillerat a l’Institut Balear, es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona 1850 i feu d’advocat a Palma, on tingué una gran fama professional Molt amic de Víctor Balaguer, fou durant molts anys la figura més representativa del partit sagastí a Mallorca Fou un gran coneixedor i admirador de la literatura alemanya, especialment de Schiller, que influí fortament en la seva poesia en llengua castellana Hojas y flores , 1853 Ecos del septentrión , 1857 i en moltes composicions en català D’altra banda, fou un dels més destacats introductors en la poesia catalana del…
,
Joan Cristòfol Calvet d’Estrella i Gual
Filosofia
Literatura catalana
Humanista i cronista.
Vida i obra No hi ha acord sobre si nasqué a Sariñena prop de Montsó o bé era català de Sabadell o de Barcelona Després de criar-se a Barcelona n’era ciutadà honrat, estudià humanitats i grec a Alcalá de Henares 1546-47 S’impregnà de l’ambient erasmista cortesà i obtingué una sòlida formació humanista Estigué al servei de Juan de Zúñiga i Estefania de Requesens fou preceptor de Lluís de Requesens i pertangué al cercle d’erudits humanistes de la cort carolina, establint relació amb notables humanistes de l’època Grudius, Honorat Joan, Frederic Furió, Arias Montano, Plantin, entre d’altres Fou…
,
Fèlix Amat de Palou i Pont

Fèlix Amat de Palou i Pont
© Fototeca.cat
Filosofia
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Historiografia catalana
Història
Literatura catalana
Filòsof, teòleg, historiador de l’Església i lexicògraf.
Vida i obra Era fill de Joan Amat de Palou i Salvam, i Teresa Pont i Auguirot, dos representants de la petita noblesa catalana, i germà de l’economista, pintor i comerciant Jaume Amat de Palou La seva nissaga comptà amb avantpassats com el diputat Miquel Joan Amat de Palou o Joan Amat, el seu avi, que impedí que Sabadell fos saquejada durant la guerra de Successió i altres membres amb gran tradició eclesiàstica com Joan Torres i Oliva, antic preceptor dels Colonna el carmelità descalç fra Josep de Sant Tomàs d’Aquino Francesc Amat, ardiaca de Xerès a Sevilla Pere Cererols, abat del monestir…
, ,
Juan Sempere y Guarinos
Filosofia
Història del dret
Il·lustrat i jurista.
Vida i obra Estudià a Oriola Es doctorà en teologia i es llicencià en dret exercí d’advocat a València 1778-80 i des del 1780 a Madrid on ocupà diversos càrrecs a la cort En iniciar-se la guerra del Francès fou nomenat fiscal de la chancillería de Granada 1790, però, en caure aquesta en mans dels francesos, s’adherí al seu bàndol i passà a Madrid com a membre del Tribunal Suprem Seguí els francesos a la fi de la guerra i s’establí a Bordeus, on publicà una Histoire des Cortès d’Espagne 1815, n’existeix una traducció castellana del 1834, crítica de les corts de Cadis durant el Trienni…
, ,
Francesc Satorres
Filosofia
Literatura catalana
Escriptor.
Fou sacerdot a Balaguer És autor de la tragèdia en llatí Delphinus Barcelona 1543, que relata detalladament el setge fracassat del delfí de França a la vila de Perpinyà 1542 Fou representada amb acompanyaments musicals davant l’exèrcit d’operacions del victoriós duc d’Alba A part del seu interès històric, en l’obra destaca la manera com l’autor esmenta, per boca de la nimfa Ruscino filla de Venus i del Pirineu, els pobles del Rosselló És una obra insòlita pel fet de ser teatre llatí de tema històric, i, alhora, per haver estat representada fora de les aules universitàries
,
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina