Resultats de la cerca

Pertangué al grup d’educadors que efectuaren, cap al 1920, l’experiència pedagògica de l’Instituto-Escuela de Madrid, que influí sobre la seva preocupació didàctica i claredat d’exposició La seva erudició i rigor metodològic provenen de la seva collaboració al Centro de Estudios Históricos, on treballà, sota la direcció de Ramón Menéndez Pidal Preparà edicions crítiques de clàssics castellans Mateo Alemán, Vicente Espinel, Francisco de Moncada, Diego de San Pedro i feu nombrosos treballs d’investigació El seu Curso superior de sintaxis española 1943, reeditat deu vegades, gaudeix d’un…

El 1836 fou desterrat a Barcelona pel fet d’haver participat en uns aldarulls reivindicatius a Maó, d’on fou regidor municipal en diverses ocasions Defensà el trasllat de la seu episcopal de Ciutadella a Maó Fundà i dirigí el periòdic Es Menurquí 1891, del qual sortiren pocs números Escriví, amb la intenció d’introduir una ortografia fonètica per a ús exclusiu dels menorquins, Diccionario menorquín-castellano 1883-87, Quertille des dielécte menurquí 1888 i Tratado de lectura del dialecto menorquín 1870, obres de molt escassa qualitat filològica

Es graduà en teologia a la Universitat de Gandia Fou professor de retòrica a Barcelona, al collegi de Cordelles i al collegi episcopal, on, per encàrrec del bisbe Josep Climent, organitzà l’ensenyament de la gramàtica castellana com a base per a l’estudi de la llatina Preceptor del fill del capità general de Catalunya Horcasitas, visqué amb ell una temporada a Madrid Pensionat, tornà al Principat Es retirà de l’ensenyament i, ja gran, fou ordenat sacerdot Fou nomenat corrector de les publicacions de la Junta de Comerç de Barcelona i membre honorari de l’Academia Española pocs anys després…

Fill de l’arquitecte Jaume Esteve i Sunyol, fou prevere, beneficiat de la parròquia de Sant Miquel Estudià a Barcelona i a Salamanca, on es doctorà Fou catedràtic de gramàtica castellana i després de retòrica al seminari tridentí de Barcelona, i membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1786-90 i de la de Bones Lletres 1787, on llegí composicions poètiques i dissertacions històriques En 1803-05 edità, a partir dels materials que li havia lliurat el bisbe Fèlix Amat i en collaboració amb Josep Bellvitges i Antoni Joglar , el Diccionario catalán-castellano-latino

Religiós dels Sagrats Cors, entrà en la congregació el 1925, professà el 1927 i fou ordenat sacerdot el 1934 Durant vint-i-set anys fou professor de ciències naturals a Sóller, en una escola de la congregació De formació autodidàctica, és autor d’una Flora de Mallorca 1977-81 en quatre volums Traductor de Verdaguer al castellà i poeta, publicà  Vols d’orenetes 1982, i com recopilador de cultura popular mallorquina redactà el Diccionari mallorquí de dialectologia, etnologia, folklore, onomàstica i toponímia 1989 Fou guardonat amb els premis Ciutat de Palma de les ciències i l’Alzina del GOB,…

Estudià dret i lletres a la Universitat de Barcelona Collaborà, entre altres publicacions, en el Diario de Barcelona 1948, El Sol 1850, El Áncora 1852 i La Renaixença , de la qual fou redactor de temes econòmics Membre de diverses entitats econòmiques, fou secretari de l’Institut Industrial i del Foment de la Producció, i a través de la Revista del Fomento de la Producción Española , que dirigí fins el 1882, La Verdad Económica i altres periòdics econòmics, divulgà l’ideari proteccionista El 1854 publicà, en castellà, el llibre de poemes Fuegos fatuos , en el qual inclogué, en català, “Cants…

Prevere, fou professor de retòrica al seminari de Barcelona i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres 1790, on l’any 1800 llegí la memòria Sobre por qué tratados de ortografía o por cuáles medios se arregló en lo antiguo el modo de escribir en catalán A l’Acadèmia es conserven altres treballs seus sobre retòrica i eloqüència, també en castellà Publicà, amb Joaquim Esteve i Antoni Joglar , el  Diccionario catalán-castellano-latino 1803-05

Estudià peritatge mercantil i treballà a la banca Aprengué de manera autodidàctica gramàtica catalana i l’any 1958 començà a fer classes de català per a adults El 1961 collaborà en la gramàtica Signe L’any 1963 començà les collaboracions a la revista  Cavall Fort , de la qual des d’aleshores fou redactor i corrector, i que dirigí del 1979 al 1997 Per a aquesta publicació traduí també sèries de còmics de gran difusió, com ara Els barrufets Ha dut a terme una important tasca de divulgació de temes lingüístics, especialment relacionats amb el català normatiu Publicà La llengua catalana 1966,…

El 1771 publicà Prontuario trilingüe amb la finalitat explícita d’ensenyar castellà i francès als catalans Els mots hi són distribuïts en grups lògics, no pas alfabèticament

Estudis Estudià la carrera d’enginyer industrial, i ocupà una càtedra de química a l’escola d’enginyers de Bilbao, on residí durant deu anys 1902-11 Amb tot, de molt jovenet encara, s’afermà en ell la decisió de dedicar-se a l’estudi del català i a la difusió de la correcció de la llengua Això explica les seves obres primerenques Ensayo de gramática del catalán moderno 1891 i Contribució a la gramàtica de la llengua catalana 1898, que redactà amb un criteri molt independent respecte a les gramàtiques existents Formà part de L’Avenç , on promogué 1890-91 una campanya memorable per a la reforma…