Resultats de la cerca

Fou mostassà 1530 i jurat 1538 de València L’obra, titulada Memòries de coses senyalades que s’han seguit en la present ciutat y regne de València , tal com ha arribat a l’actualitat, és un manuscrit de 15 folis numerats més un foli inicial sense numerar Consta de 165 apartats, els quals comprenen des del 19 d’agost de 1555 fins a l’1 d’agost de 1557 A més, les tres notícies inicials estan datades al juliol del 1555 i al novembre del 1553, i l’apartat 123, que tracta de la mort del castellà d’Amposta Joan Baptista Vilaragut, el 25 de gener de 1526 L’objectiu de l’autor fou deixar memòria d’…

Pertanyent a una família que havia estat collectora dels delmes i tasques de la noble casa de Llupià durant diverses generacions, aprofità l’embranzida econòmica calellenca de la segona meitat del s XVIII per a dedicar-se al comerç i a la indústria El 1779 era propietari d’una fàbrica de cordons de seda i en els anys següents tingué diversos tractes com a subministrador de l’exèrcit de la monarquia borbònica Escriví un diari o llibre de memòries que es conserva dins el fons Albert Giol i Galceran de l’Arxiu Històric Municipal de Calella Les primeres notes de l’obra intenten reconstruir els…

Vida i obra Fill d’Antic Torrellebreta, originari del municipi de Malla Osona, i de la pubilla Joana Guàrdia, fou l’hereu d’una de les principals pairalies del Collsacabra Així doncs, pertanyia a la classe de pagesos benestants i, a més a més, era familiar del Sant Ofici És autor d’un interessant diari personal que abraça el període 1631-72, continuat amb algunes anotacions disperses pel seu fill Antoni Joan Guàrdia Aquest diari, que fou redactat en un petit volum recobert de pergamí, té un total de 105 fulls, i constitueix un preciós testimoniatge d’una època de la història de Catalunya…

Vida i obra Era fill de Josep Esplugues, el notari d’Agullent, i Margarida Anna Revert Des de la infantesa es degué avesar als llibres legals Estudià a la Universitat de València, on entrà en contacte amb les noves idees illustrades, i fou un seguidor fidel de les directrius renovadores de l’arquebisbe Andrés Mayoral Es doctorà en teologia i en Sagrades Escriptures Cantà la primera missa en l’església parroquial d’Agullent el 21 d’octubre de 1731, i dos dies després prengué possessió de l’església de Montaverner, la qual regí en propietat fins a la seva mort Durant els cinquanta-sis anys que…

Professora a la Universitat de València, es dedica a la crítica de la producció literària catalana contemporània Ha publicat la introducció i l’edició a l’ Obra poètica de M Duran de València 1990, l’antologia Contes del segle XX 2002 i diversos articles sobre l’obra de Pere Calders, Josep M Espinàs, Joan Fuster i Carme Riera, entre d’altres També ha editat obres en collaboració, com Humor i literatura 2001 Fruit de la seva dedicació a Calders és Pere Calders tòpics i subversions de la tradició fantàstica 2006

Entre d’altres, ha publicat els poemaris Les hores breus 1988, Afegiràs abril 1993, Mar d’heura 1995, Papallones de dilluns 1996 i Paraula de retorn tria personal 1988-2000 2002 també el recull de contes infantils Contes d’aigua i rima amb un raget de llima 1995 És membre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua

És autor de diverses obres narratives de temàtica infantil, com ara Àlex & Cia, detectius 1997, L’ull de la mòmia 2000, premi Vicent Silvestre 1999, Àlex & Cia, delinqüents 2003, i de temàtica juvenil, Plom, més que plom 1993, premi Bancaixa, No em pots dir adéu 1998 i Roses negres a Kosovo 2000 Ha traduït Pena de mort 1997, de Victor Hugo, i La princesa de Babilònia 1998, de Voltaire

Amb el poemari Plouen pigues 1978 fou finalista del premi Vicent Andrés Estellés, al qual seguí Pessigolles de palmera 1981 Se’n feu una antologia en l’obra Contemporànies Antologia de poetes dels Països Catalans 1999 Publicà articles d’opinió en diversos diaris i treballà com a guionista, presentadora i directora de programes de televisió

Periodista de professió, inicià la seva producció literària amb les novelles Atzucac 1972 i La darrera tornada 1974, premi Huguet Fou inclòs en l’antologia poètica Carn fresca 1974 A continuació, publicà els poemaris Corrents de fons 1976, Senyals de vida 1980 i Igual vol dir Itàlia 1981, premi Jordi de Sant Jordi El 1981, amb la novella Àmbit perdurable , guanyà el premi Andròmina dels Octubre

Fou un dels fundadors de la revista “Tac Carbònica”, apareguda l’any 1984 Amb el poemari Le sucrier velours 1984 guanyà el premi Vicent Andrés Estellés-Premis Octubre Pòstumament han aparegut Amb tinta xinesa 1992 i Infinitud del paisatge 1993, que apleguen la resta de la seva producció, que l’autor havia sotmès a un procés de reelaboració constant