Resultats de la cerca
Es mostren 49 resultats
Llucieta Canyà i Martí
Literatura catalana
Assagista, poeta i comediògrafa.
Vinculada a la Lli-ga Regionalista, s’ocupà de les seccions dedicades a la dona de La Veu de Catalunya i El Correo Catalán Fou coneguda sobretot per l’assaig L’etern femení 1933, obra de divulgació que, dins dels supòsits del feminisme catòlic i de la concepció tradicional de la dona, pretenia assessorar les noies en els temes relacionats amb el matrimoni i la maternitat En la mateixa línia publicà posteriorment L’etern masculí 1957, que assolí, com l’obra anterior, un gran èxit de públic També edità els llibres de poesia Mare 1929 i Caixa de núvia 1933, i escriví comèdies d’inspiració…
Joan Gelida
Literatura catalana
Humanista.
Estudià a València i es doctorà en arts a París 1524, on fou professor de filosofia i formà part del collegi renovador del cardenal Lemoine el 1547 fou nomenat rector del collegi de Guiena a Bordeus Publicà De quinque uniuersalibus París 1527, obra metodològicament tradicional, però aviat s’integrà en els corrents renovadors Esdevingué suspecte d’heretgia i es vinculà al nucli erasmista de valencians emigrats a París, com Pere Joan Oliver i Joan Martí Població Fruit de la posició sòlida que assolí en els nuclis intellectuals més oberts de la capital francesa, rebutjà el requeriment de Manuel…
Palmira Ventós i Cullell
Literatura catalana
Narradora i dramaturga.
Signà amb el pseudònim de Felip Palma De formació autodidàctica i se-guint els passos de Caterina Albert, començà a escriure petits quadres en prosa que publicava a “Joventut”, i que recollí posteriorment a Asprors de la vida 1904 Collaborà a la revista Feminal i es relacionà amb els nuclis d’intellectuals modernistes, particularment amb Jaume Massó i Torrents i Modest Urgell, amb qui compartia l’afició a la pintura La seva obra narrativa, caracteritzada per una important força dramàtica, s’acosta als models de la prosa modernista El 1907 publicà la novella La caiguda , i pòstumament “La…
Antoni Bori i Fontestà
Literatura catalana
Poeta.
Estudià la carrera de magisteri Collaborà, entre altres revistes, a “Lo Gai Saber”, La Renaixença , La Veu del Montserrat i “Joventut” Assidu participant dels Jocs Florals de Barcelona, hi obtingué nombrosos premis i en fou mantenidor els anys 1903 i 1904 La seva poesia, patriòtica i costumista, assolí una gran popularitat Cal destacar Poesies 1887, aplec de poemes premiats en diferents certàmens Simfonies poemàtiques 1898 i La nit a Montgrony 1905 la miscellània Lo trobador català 1892, un llibre de lectura destinat a les escoles de Catalunya, reeditat amb continuïtat i que incorporà prosa a…
Antoni Ribera i Jordà
Literatura catalana
Assagista, poeta i narrador.
Editor i director de la revista clandestina “Antologia dels Fets, les Idees i els Homes d’Occident, 1947-1948” Fou un dels fundadors del Centre de Recuperació i d’Investigacions Submarines CRIS de Barcelona 1953, i publicà diverses obres de divulgació sobre submarinisme, com Els homes peixos 1954 i L’exploració submarina a les costes catalanes 1969 S’interessà també pels objectes voladors no identificats OVNI i assolí un gran prestigi internacional en aquesta matèria Fou cofundador del Centre d’Estudis Interplanetaris de Barcelona CEI 1958 i publicà Objetos desconocidos en el cielo 1961,…
Francesc i Jaume de Rocabertí
Literatura catalana
Prosistes.
Vida i obra Eren de la família dels vescomtes de Rocabertí i comtes de Peralada Francesc, l’hereu, n’assolí els títols el 1573 intervingué en diverses campanyes militars i morí el 1593 Són autors del Dialogus de gloriae militaris palma ~ 1550, dedicat al futur Felip II, on reivindiquen la contribució dels catalans en les gestes de Carles V En l’obra, inspirada en un diàleg de Llucià de Samòsata, tres militars el Gran Capitán, Ramon de Cardona i Juan Fernández-Manrique de Lara disputen sobre els mèrits de cadascun els dos primers davant Minos, en un infern mitològic, primer, i, tots tres…
Sebastià Serrano i Farrera
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Lingüista.
Estudià matemàtiques i filologia a la Universitat de Barcelona, on es doctorà amb una tesi sobre lingüística matemàtica És catedràtic de lingüística general a la mateixa universitat El 1969 hi impartí els primers cursos de semàntica general i de lingüística matemàtica de tot l’Estat espanyol Ha publicat diversos estudis sobre temes de semiòtica, lingüística general, poètica, filosofia teoria de la ciència i, sobretot, teoria de la comunicació, entre els quals Elementos de lingüística matemática 1975, Lógica, lingüística y matemáticas 1977, Literatura i teoria del coneixement 1978, Lingüística…
,
Eliana Thibaut i Comelade
Gastronomia
Literatura catalana
Assagista, dietista i gastrònoma.
Professora d’ensenyament tècnic teòric, s’especialitzà en higiene de l’alimentació i en cuina casolana, disciplines en què assolí notorietat internacional, i contribuí a la divulgació de la cuina catalana a Europa Organitzà tallers de cuina de la Catalunya del Nord des del 1985 Collaborà en Der Feinsmäcker , revista especialitzada en gastronomia, Sant Joan i Barres , Truc i Sud , entre d’altres Publicà amb èxit notable Technologie et hygiène alimentaire 1964, Alimentació racional del cos humà 1973, Sachez vous nourrir 1977, La ration de la femme enceinte 1979, 365 menus équilibrés 1979, Com…
,
Bernat Serradell
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Atestat des del 1395, pertanyia a la menestralia ciutadana era corder d’ofici, però assolí una folgada situació econòmica La seva única obra literària conservada, Testament , en 1473 versos de codolada, és datada el 1419 Es divideix en dues parts de diferent caràcter, encara que ofereixen unitat A la primera, de clar contingut humorístic, l’autor-protagonista, que apareix amb el seu autèntic nom de Bernat Serradell, emmalalteix, es confessa i fa testament, mentre la seva muller és empaitada per un framenor, que després és empresonat pel bisbe La segona constitueix una visió d’…
,
Vicent Ferrer
Literatura catalana
Eclesiàstic, teòleg i prosista.
Vida i obra Fill d’un notari gironí, ingressà a l’orde dominicà i, després d’estudiar a Barcelona, Lleida i Tolosa, fou ordenat l’any 1378 Del 1378 al 1395 residí a València, on fou lector 1385-90 i mestre de la càtedra de teologia de la catedral El 1389 fou nomenat predicador general de l’orde Assolí aviat una gran fama com a conseller en totes les escales de la societat, malgrat l’oposició que li mostrà Nicolau Eimeric, gran inquisidor de Catalunya-Aragó El 1380 escriví el seu tractat De moderno Ecclesiae schismate , en defensa del papa d’Avinyó Climent VII, obra que dedicà a Pere III de…