Resultats de la cerca

Fou secretari de l’Orfeó Català Començà escrivint en revistes de barriada i fundà La Veu Gracienca Publicà els seus poemes, d’influència noucentista i jocfloralesca, en nombrosos volums L’espiga 1921, Pietat 1933, Paisatges 1937, Cançons 1939, Poemes d’Itàlia 1939, Llantió d’argent 1947 i Circ 1967, entre d’altres També publicà alguns volums de prosa lírica, Brevari d’amor 1937 o Breviari de dolor 1946, i d’assaig i història com  La petita història de la meva biblioteca 1961, El meu llibre de l’Orfeó Català 1962,  El mestre Enric Morera 1969, Encara assaig 1971, etc…

Es llicencià en dret i fou perit calligràfic i director de Catalunya-Ràdio  Fundador de l’entitat FESTA Foment de l’Espectacle Selecte i del Teatre Associació, 1949 i collaborador, entre d’altres, de La Paraula Cristiana , Avui , Esplai , D’Ací i d’Allà i La Veu de Catalunya S’inicià en la literatura recollint l’herència de Víctor Català i del grup modernista gironí —sobretot de Prudenci Bertrana i Carles Rahola—, que progressivament anà substituint per ressorts psicològics Publicà diversos volums de contes i alguna novella curta Facècies 1924, El botxí 1925, La noia de bronze…

Vida i obra Membre d’una noble família catalana, ingressà a l’orde dels jesuï-tes el 1759 Amb motiu de l’edicte d’expulsió 1767 s’exilià a Itàlia, a la ciutat de Ferrara Com a escriptor començà publicant obres literàries, de les quals destaca la traducció italiana de poetes castellans cinccentistes Roma 1786 Fou poeta en llatí, italià i castellà La seva obra cabdal, però, és la Historia crítica de España y de la cultura española, en vint volums Madrid 1783-1805, escrita a Bolonya i a Roma en italià només aconseguí de publicar-ne els dos primers volums Foligno 1781…

Desenvolupament enciclopèdic Recullen els treballs de crítica literària, els estudis i les reflexions sobre cultura i literatura que, al llarg del seu exercici professional, l’autor ha escrit per a diversos mitjans o ha conferenciat per a diferents auditoris El primer volum inclou el llibre Materials i propostes , que reuneix una mostra de l’aportació de l’autor a la literatura dels anys seixanta, concretament, al realisme històric, sobre el qual el crític matisa actituds amb relació als atacs que rebé posteriorment El conjunt del llibre respon a uns objectius programàtics i analítics, amb…

Labèrnia inicià els treballs devers l’any 1821, amb l’estudi de fonts lèxiques molt diverses, antigues i modernes Nebrija, Pou, Torra, Lacavalleria, Bellvitges, Albert Vidal, que, bé que no sempre foren ben aprofitades, li serviren per a aconseguir una obra globalment sòlida, que incorporava algunes variants dialectals lèxiques, i que tenia la intenció normativa de fixar «la purai genuïna pronunciació i ortografia de l’idioma català» i la de contribuir al prestigi de la llengua Després de la seva mort, el Diccionari fou revisat i augmentat per Una Societat de Literats, cultivadors de la…

Vida i obra Estudià humanitats i llengües clàssiques i modernes al collegi de San Ildefonso Alcalá de Henares Inicià la carrera eclesiàstica a Tarragona, i es doctorà en teologia 1794 i fou ordenat a Cervera 1796 A Tarragona ensenyà matemàtiques, teologia i Sagrada Escriptura Per influència del seu oncle, Fèlix Amat de Palou, arquebisbe i confessor de Carles III, fou nomenat canonge de San Ildefonso Segòvia i professor dels Reales Estudios de San Isidro de Madrid Carles IV i Ferran VII li encomanaren oficialment la versió de la Bíblia en llengua castellana, tasca que li absorbí quinze anys es…

Vida i obra Es formà al seminari de Vic, on s’ordenà de sacerdot el 1901, i completà els estudis de teologia a Tarragona, amb la llicenciatura 1903 Destinat de vicari a Navarcles 1905, inicià les tasques d’investigació històrica, que continuà a Moià, a Centelles i com a beneficiat al Carme de Barcelona, on passà el 1921 i on residí fins a la seva mort De la seva extensa producció, de més de cinquanta obres, es destaquen les monografies de santuaris marians Fucimanya 1911, Cabrera 1915, Puig-l’agulla 1916, el Sòl del Pont, de Roda de Ter 1928, Rocaprevera 1930, el Coll, de Barcelona 1931,…

Aplega, en forma de catàleg i amb voluntat descriptiva i exhaustiva, els fulls informatius, diaris, setmanaris i revistes impresos arreu del món en llengua catalana des del 1640 fins al 1965 El primer volum comprèn les publicacions dels s XIX i XX classificades temàticament i cronològicament a partir de les diferents etapes polítiques, incloses la guerra civil i la postguerra Inclou també la premsa catalana de més pes ideològic vehiculada en castellà El segon volum recull tots els periòdics i revistes dels Països Catalans classificats per comarques, amb inclusió de la Catalunya del Nord,…

Residí uns quants anys a Amèrica Publicà els volums de narracions Raïmet de pastor 1949 i Els pells roges 1954 i el drama en quatre quadres I sant Francesc digué 1962

Desenvolupament enciclopèdic L’obra, planificada en diversos volums, es proposava de ser una evocació dels monuments i dels fets considerats representatius,artísticament i històricament, dels diferents territoris i cultures d’Espanya, segons uns models en què coincideixen l’estudi històric i la mitificació llegendària, a partir del coneixement directe del territori i d’una interpretació plàstica que compagina la fidelitat al detall, l’ambientació romàntica i l’exaltació del pintoresc Al seu torn, esdevingué un model literari en l’àmbit català adoptat, entre d’altres, per Antoni…