Resultats de la cerca

Vida i obra Escriptora de formació autodidàctica Òrfena de mare des de la seva infantesa, el seu pare, que exercia d’advocat, la confià a unes ties a Llucmajor, on residí fins a sis anys Després passà al costat del seu pare a Palma, i feu els seus estudis al Collegi de la Puresa A setze anys tornà a Llucmajor, on residí gairebé tota la vida, amb bones temporades al camp, a la possessió pairal de la Llapassa  La motivació d’un ambient familiar illustrat fou decisiva en la seva vocació literària i li permeté gaudir d’una posició privilegiada per a dedicar-se íntegrament a la literatura Fruit d’…

De família de velluters, es llicencià en filosofia i en dret a la Universitat de València Fou professor suplent de llengua grega a la universitat d’Alcalá de Henares, el 1807 Hi conegué Antoni Puig i Blanch , amb el qual alguns anys després s’enemistà per raó dels interessos contraposats en l’afer de la traducció catalana de la Bíblia impulsada per l’English Foreign Biblical Society, en què Salvà prengué partit per Joaquim Llorenç Villanueva El 1809 s’associà amb el seu cunyat Pere Joan Mallén i inicià un negoci de llibreria que assolí expansió internacional, sobretot amb la creació, durant…

Fill de Vicent Salvà i Pérez , seguí el seu pare a l’exili 1824 i estigué, entre el 1830 i el 1834, al capdavant de la llibreria que obriren a Londres i, a partir del 1834, a la de París El 1847 retornà definitivament a València, on heretà 1849 la llibreria installada allà Publicà el Cancionero de la Academia de los Nocturnos 1869, a partir del manuscrit de la biblioteca formada pel seu pare, el catàleg de la qual elaborà per a la impremta Catálogo de la biblioteca de Salvá, escrito por D Pedro Salvá y Mallen , 1872

Vida i obra Llicencià en dret i filosofia i lletres, treballà d’advocat i de periodista Fou president de l’Associació Catalana d’Estudiants i militant de la Lliga Regionalista, la qual representà com a tinent d’alcalde a Barcelona 1935-36 S’exilià el 1936 per raons de seguretat Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres i de la de Jurisprudència i Legislació de Barcelona, magistrat del Tribunal Suprem de la Mitra d’Andorra Des del 1976 participà en l’intent de reorganitzar la Lliga Catalana i fou un dels oradors de l’Onze de Setembre celebrat a Sant Boi l’any 1976 Collaborà a Catalana , La…

És autor d’una gran quantitat de sainets, entre els quals destaquen L’últim anglès 1895, en un acte i en vers La família Picarol 1934, estr 1907, i Tretze dones per un nuvi 1908 També escriví comèdies i peces breus de caràcter humorístic — A cop calent 1892, La filla del comendador 1903 i Les mitges de Paula 1904, totes tres en un acte i en vers,  Un mort ressuscitat 1891,  Un gendre de l’altre món 1910 i Gras i magre 1935, estr 1905— i algun drama, com L’exemple 1934, estr 1904 També es dedicà al teatre infantil, amb peces com El dia de rebre s d

Vida i obra Estudià al seminari de la Seu d’Urgell, es doctorà en teologia a Cervera, fou rector de Llívia 1728-54 i plebà de Ponts 1754-81 És autor d’un extens i elaborat sermonari, el Promptuari moral sagrat i catecisme pastoral de plàtiques doctrinals i espirituals sobre tots los punts de la doctrina cristiana Barcelona 1754-57, en cinc volums, amb un pròleg en què justifica i defensa l’ús del català És l’obra religiosa catalana de més alè de l’edat moderna, tant per l’extensió com per l’ambició estructural Vol ser una mena d’enciclopèdia doctrinal i moral, perquè els rectors, i els fidels…

Fill de pare mallorquí, es dedicà bàsicament al comerç Fou regidor del consistori de Terrassa entre el 1920 i el 1923 i tinent d’alcalde el 1930 S’interessà pel pintoresquisme i el món dels gitanos, que plasmà en el llibre de narracions Gitanos Llibre d’amor i de pietat 1911, proper a la influència modernista Com a poeta publicà quatre llibres de to convencional Primerenques 1903, Poesies 1918, Camí de meravelles 1920, amb pròleg de Gabriel Alomar, i Dolça llum 1924 És autor també de dues novelles Com nosaltres perdonem 1926, amb pròleg d’Ignasi Iglésias i Tot cendra 1931 També escriví i…

Ha estat un dels intellectuals més actius a la seva ciutat Publicà versos Flames d’amor i de pietat , 1919 i assaig i història, com Contra el teatre català d’avui 1931, Ideari cívic 1933, Diplomàcia 1938 —teatre—, Jardí de nois i noies 1962, D’impremtes i d’impressors a Sabadell 1963 i A l’ombra del campanar 1970, i un interessant vocabulari d’excursionisme Exercí de llibreter entre el 1927 i el 1957 Fou collaborador de la “Biblioteca Sabadellenca”, presidí el Museu de la Ciutat de Sabadell i formà part de la Fundació Bosch i Cardellach Collaborà a Diari de Sabadell , Revista de Sabadell ,…

Collaborà en De Tots Colors 1908 i Ideari 1929, de Barcelona, i en L’Avi Muné , de Sant Feliu de Guíxols Publicà l’entremès còmic Coincidències 1908, la novella La malalta 1911 i els reculls de poemes A l’ombra del camí 1924 —amb pròleg d’Ignasi Iglésias— i L’íntim refugi 1954

De família de propietaris rurals, feu estudis de dret a Barcelona, on residí i exercí d’advocat Fou membre a la Ciutat Comtal de La Jove Catalunya, fundador de la primera revista La Llar  1871, dedicada a la instrucció i educació de la dona, i cofundador de La Gramalla , en què publicà articles d’opinió, a vegades amb el pseudònim Albert Palomeras , poemes i, en fulletó, un poema patriòtic llarg, inacabat, La morta viva Collaborà amb poemes, narracions i articles entre els quals algun sobre temes sociolingüístics i una necrologia de Roca i Cornet a La Renaixença , i amb poemes a La Barretina…