Resultats de la cerca

Vinculat a la política catalana, pertanyé a la Unió Catalanista Conreà la literatura infantil, amb aportacions sovint destinades a l’ensenyament primari El 1936 publicà l’apòleg El casament del noi Saladrigues i L’espasa trencada , un conte inspirat en les cròniques catalanes L’any següent sortiren, plegades, les narracions El tresor de les dones d’aigua i El lluitador d’Eivissa També aquell any publicà les traduccions d’ El diari d’un pobre home , d’Henri Duvernois, i d’ Els amants singulars , d’Henri de Regnier Fins molt més tard no escriví la novella curta  Quan l’amor va de baixa 1955,…

El 1512 era ja notari s’aveïnà a València Fou membre del consell general de València els anys 1528, 1538 i 1547 El 1535 fou nomenat notari examinador Participant assidu als certàmens valencians, el 1532 obtingué el primer premi al certamen poètic valencià de Santa Caterina hi presentà tres composicions religioses en el gris estil teologicopopular, una d’elles en castellà i dues fora de concurs a la devoció, en honor de la Puríssima Concepció D’un estil similar és la seva Contemplació en honor i reverència de les set vegades que el nostre redemptor Jesús escampà la sua preciosíssima sang 1521…

Regí la càtedra de notaria del 1548 al 1555, que fou suprimida, i, restablerta, del 1565 al 1584 El 1551 i el 1571 fou nomenat justícia de tres-cents sous El 1532 participà al certamen celebrat a València en honor de la Immaculada Concepció amb un poema, Doctes i experts, subtils i perfets mestres , que consta de dues estrofes de dotze versos en català, únic poema seu conservat La rúbrica d’aquest poema ha provocat algunes confusions sobre l’edat de l’autor, que devia ser de disset anys

Es doctorà en teologia a Tarragona i exercí d’eclesiàstic Des dels anys de la seva formació es remarcà com a poeta i assagista literari i polèmic Collaborà en periòdics i revistes locals i comarcals, i també en publicacions com Democràcia Cristiana  o La Veu de Catalunya , en les quals escriví articles apologètics, polítics, sobre qüestions sociològiques i cultura popular Publicà els volums poètics de to convencional, tot i algun ressò modernista, Recull de poesies 1919 i Esclats de llum 1924, amb pròleg d’Antoni Rovira i Virgili i l’assaig La perpetuidad del primado Participà en la campanya…

Vida i obra De família modesta i orfe de pare des de petit, seguí estudis al seminari de Tarragona a quinze anys treballava d’ebenista a Barcelona i, de nou a Tarragona, estudià magisteri A Madrid 1865 estudià filosofia i lletres a la Universitat de Madrid Aquí, s’involucrà en la revolta estudiantil de la Nit de sant Daniel abril del 1865, i s’hagué d’exiliar i viatjà a Ginebra, París i Brusselles, fins que s’establí a Marsella Es dedicà a activitats tan diverses com a la traducció de novelles al castellà i a l’ensenyament d’aquesta llengua, a l’arquitectura, a la corresponsalia de premsa i a…

Vida i obra Germà del metge Baltasar Pijoan i Soteras Estudià lletres i arquitectura titulat el 1902, carrera que exercí poc temps Estudiant, freqüentà els ambients artístics i literaris i el Centre Escolar Catalanista i intervingué en el món de la política i la cultura des de la seva militància en els cercles catalanistes i collaborà a La Renaixença , amb articles en què formulà una ideologia capaç de superar el nacionalisme historicista, i a Pèl & Ploma , on publicà els primers poemes Greument malalt, el 1901 feu una llarga estada de convalescència a la Figuera, una masia del Pla de la…

Vida i obra Fill d’una família de menestrals, el seu pare era mestre veler i ell mateix exercí l’ofici durant algun temps La mort del seu pare feu que hagués de treballar des de molt jove per mantenir la família Estudià francès i matemàtiques a les escoles de la Junta de Comerç i a la Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts, i filosofia al collegi de Sant Pau del Camp, amb uns resultats acadèmics brillants A la Universitat de Barcelona cursà dret, però el seu objectiu fou sempre la literatura Obtingué també una bona formació musical Visqué amb angoixa i preocupació les estretors…

Fou professor de castellà a Liverpool 1939-40, al Trinity College de Dublín 1940-45 i a Sheffield 1953-80 Fou especialista en la literatura dels segles XV-XVII a la península Ibèrica A més de breus estudis sobre Tirant lo Blanc , és autor de The Heroic Poem of the Spanish Golden Age 1947, d’una edició crítica de Luis de Camões Os Lusíadas 1973 i d’estudis crítics sobre Amadís de Gaula 1976, entre altres publicacions Participà en la fundació de l’ Anglo-Catalan Society , de la qual fou el primer president 1955-57 Fou també president de la comissió fundacional de l’Asociación Internacional de…

Vida i obra Estudià magisteri a València, on formà part del grup de poetes entorn de la revista Múrice Fou membre fundador de la revista Cairell 1979-82, vicepresident de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana 1981-85 i del Centre Català del PEN Club, i assessor dels Encontres d’Escriptors del Mediterrani de l’Ajuntament de València Fou lector a la Càtedra de Llengua i Literatura de l’Institut Universitari Oriental de Nàpols 1985-86, director de L’Any del Tirant 1989-91 de l’Ajuntament de Gandia, director literari de l’editorial Tres i Quatre 1991-93 i conseller executiu del Centre d’…

Es doctorà en teologia 1789 a Oriola, on fou vicerector del Seminari de Nobles 1796-99 Traslladat a Xàtiva 1799, hi fou director d’estudis públics i director del seminari patriòtic 1806-12 Escriví l’idilli Los pescadores 1795, l’ègloga La tranquilidad 1798, Discurso sobre la educación 1804, alguns poemes en castellà i tres estudis sobre gramàtica general i etimologia llatina publicats com a Colección de opúsculos 1818 Traduí al castellà Introducción a la sabiduría 1791 de Joan Lluís Vives