Resultats de la cerca

Vida i obra Probablement anomenat Pere Navarro i d’origen aragonès, és autor d’uns Estramps Veig ço quem plau e pas dolor estrema , que constitueixen una cançó d’amor sense esperança, amb reflexions en forma d’opòsits d’estil força elegant, i d’un Lai amarat de tristesa on, amb certs ressons d’Ausiàs Marc, reprèn novament les reflexions sobre el seu amor no correspost Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Milà i Fontanals, M 1890 Vegeu bibliografia

Vida i obra És autor d’una única composició, un Debat del cor amb el cors , en què exposa detalladament problemes de casuística amorosa seguint de ben a prop la tradició encetada per Ausiàs Marc i Jordi de Sant Jordi Bibliografia Riquer, M de 1993 1 Vegeu bibliografia

Vicari general i canonge de la catedral de Girona, escrigué, al final del s XVII, una tragèdia en català, culta, sense títol, sobre la presa, passió i mort de Jesucrist, que roman inèdita, i que defuig dels models passionístics coneguts fins ara Un seu nebot, Francesc Veray, també canonge de la seu gironina, a la fi del s XVIII compongué una obra hagiogràfica, també en català, sobre els gloriosos màrtirs i patrons de Celrà, sant Sixt i sant Hou

Fou mestre de sastres a Perpinyà i autor del Llibre de geometria de l’ofici de sastre Barcelona 1617, obra important per a la història del lèxic català sobre el tall i la confecció de robes, inspirat en el tractat de Juan de Acelga Libro de geometría, práctica y traza Madrid 1580 És l’únic llibre tècnic imprès en català d’aquesta especialitat En el pròleg fa una defensa de l’ús de la llengua catalana com a eina de divulgació

Fill de Pere de Pacs, noble, batlle de Palma 1520, desenvolupà diversos càrrecs en el govern de l’illa Escriví un noticiari 1539-76, del qual es conserva una còpia del 1870 a les miscellànies de Bartomeu Pasqual, interessant com a font historiogràfica, on descriu aspectes de la vida quotidiana d’una família noble de Palma, la comunitat nobiliària amb què es relacionava o la vinguda de l’emperador Carles I a Mallorca El llibre conté també diverses receptes casolanes Ha estat editat per J Albertí i R Roselló 1999

Rector de la Bastida, bisbat d’Elna, compongué unes Regles i documents particulars sobre la vida eremítica Perpinyà 1688, on descriu en un català elegant les devocions i les pràctiques religioses observades en les esglésies,les ermites i els llocs de culte del Rosselló

Prevere i beneficiat de l’església parroquial de Selva, és autor d’un noticiari de Mallorca, en català, conservat a la Biblioteca March de Mallorca, barreja de dades diverses, on recull esdeveniments locals, penalitats i privacions soferts pels illencs ocorreguts durant els anys 1747-71 a diferents pobles de Mallorca El llibre el copià, el 1846, el seu nebot, el doctor Joan Ferragut Solivellas Modernament ha estat editat per l’historiador Ramon Rosselló 2001

Vida i obra Entre el 1660 i el 1677 fou rector de la parròquia de Vilallonga dels Monts En els registres parroquials inserí unes notes personals, en català, sobre l’entrada de Lluís XIV a Perpinyà 1660 i d’altres apunts, escrits en una llengua viva, on parla de les lluites polítiques i del canvi d’administració observat al Rosselló, l’endemà de la seva annexió a França, pel tractat dels Pirineus 1659 El text fou editat per mossèn Emmanuel Coste en 1919-20 Bibliografia Coste, E 1919-1920 Vegeu bibliografia

Prior d’Espira de Conflent, és autor de dos petits tractats de pietat popular, Novena en veneració del gloriós sant Antoni de Pàdua Perpinyà 1774 i Novena del gloriós patriarca sant Josep Perpinyà 1778

Vida i obra Estudià al collegi o seminari de Nobles de Cordelles a Barcelona 1742 D’aquesta etapa, n’ha pervingut un Quadern d’exercicis , que conté una mostra de les lectures i dels exercicis de retòrica que practicaven els alumnes dels jesuïtes, en què el català era la llengua instrumental per a aprendre llatí És autor d’una obra hagiogràfica barroca, Comèdia famosa dels esposos sant Julià i santa Basilissa 1752 darrerament se li ha atribuït l’ Entremès del ball dels ermitans Bibliografia Prat, E i Vila, P 1991 1 Vegeu bibliografia