Resultats de la cerca

Deixeble de Pau Piferrer, cursà estudis de dret i el 1874 ocupà una modesta plaça a l’Archivo de Indias de Sevilla Concorregué a certàmens poètics diversos i publicà, entre altres obres, la novella costumista Los polvos de mi abuela 1858, un recull de tres poemes montserratins, un dels quals és en català, editat el 1870, un poema extens, La humana comedia 1871, i el recull pòstum Poesías 1875, sovint d’ambició formal, en què predomina el tema religiós i historicoreligiós, costumista i vagament filosòfic cinc de les quals són en llengua catalana El recull porta un pròleg d’Adolf Blanch i…

Vida Estudià al seminari de Tarragona entre el 1900 i el 1912, d’on fou ordenat de sacerdot 1912 La publicació del motu proprio de Pius X i el Congrés de Música Sagrada, celebrats el mateix any de la seva ordenació, influïren poderosament sobre la seva vocació musical i religiosa Fixà la residència a Barcelona per poder ampliar els estudis musicals Tingué per mestres Josep M Cogul harmonia, Vicenç M Gibert contrapunt, fuga i orgue, Josep Barberà composició i Felip Pedrell musicologia Juntament amb Francesc de P Baldelló i Gregori M Sunyol, fundà l’Associació Gregorianista de Barcelona …

Dominicà, bibliotecari del convent de Santa Caterina de Barcelona, publicà Prontuario ortologi-gráfico trilingüe 1742 i una biografia de fra Tomàs Vidal i Nin 1744, traduïda de l’italià al castellà Torres i Amat esmenta, a més, vuit manuscrits seus obres de filologia semítica, d’història i de pietat i de matemàtica i física, alguns dels quals són actualment a la Biblioteca Universitària de Barcelona, conjuntament amb d’altres que no esmenta, com un important Vocabulari llatí-català ms 219 BUB i la continuació del Lumen Domus , annals del convent de Santa Caterina de Barcelona, redactat en…

Estudià en diferents centres de Barcelona i l’any 1840 substituí Antoni Bergnes de las Casas a la càtedra de francès de l’escola de comerç de la Junta de Comerç de Barcelona Després fou catedràtic de l’institut provincial de segon ensenyament i fundà i dirigí altres centres docents inicià la primera escola parroquial segons el sistema d’ensenyament mutu, la qual serví de model a les que més tard fundà l’ajuntament La major part de la seva producció són obres escrites en castellà i en francès sobre qüestions gramaticals d’aquesta darrera llengua Amb el pseudònim Genís…

Titulat en arquitectura tècnica, exercí aquesta professió fins l’any 1981, que s’incorporà a l’administració catalana en tasques de publicitat, comunicació, informació i difusió cultural als departaments d’Ensenyament i de Cultura fins a la jubilació 2013  Collaborador de nombroses revistes i diaris des del 1983, quan començà al  Diari de Barcelona,  destaquen la seva vinculació amb el suplement literari del diari  Avui  1989-2009, amb la revista mensual  Qué leer  2001-09, on fou el responsable de la secció de literatura catalana, i amb la revista  Serra d’Or , on continua collaborant Fou…

Mestre en teologia, fou beneficiat de la seu de València Participà amb una composició en català en el certamen poètic immaculista valencià del 1486 i redactà el libel del certamen celebrat el 1511, també a València, en honor de santa Caterina de Siena Publicà una Homelia sobre lo psalm “De profundis” 1490, sermó en prosa artitzada i en vers, que consta de dues parts, una primera de tipus allegòric, on s’ha detectat la influència  de la Divina Comèdia de Dant, i una segona en què glossa el sisè salm penitencial Bibliografia Chiner Gimeno, Jaume J “Noves dades sobre Jeroni Fuster, autor de l’…

Llicenciada en ciències de la informació, treballa com a redactora de programes de ràdio i collabora a la premsa Avui , Punt Diari , Presència , etc Després de guanyar el premi Recull per la narració Semblava de vidre 1984, ha publicat els volums de narracions Arriben els ocells de nit 1985, Ramblejar 1992, i les novelles El centre exacte de la nit 1992, El son dels volcans 1999, L’arbre de Judes 2001, Mira’m als ulls 2004, premi Fiter i Rossell, 39+1 2005, 39+1+1 Enamorar-se és fàcil, si saps com 2007, Petons de diumenge 2008, premi Prudenci Bertrana, Una família fora de sèrie…

Fill de Pere de Palol i Salellas Estudià arquitectura, que exercí professionalment fins l’any 1991 Des d’aleshores es dedica exclusivament a la literatura Autor prolífic, inicialment conreà la poesia, amb un primer recull del 1972, Lotus , que mostrava un esperit de transgressió, una tendència a la irracionalitat i un fort component eròtic, característiques dels joves poetes agrupats entorn de l’editorial Llibres del Mall i la revista Tarotdequinze, en els quals publicà Tots aquests elements eren presents també a Delta 1973, i, amb una certa orientalització, a Llet i vi 1974 i a…

Doctor en ciències de la comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona, d’on és professor, i també de la Universitat Rovira i Virgili, collabora habitualment en mitjans escrits, entre els quals cal destacar La Vanguardia 1989-2003 Ha centrat la seva recerca periodística en conflictes crònics, especialment el del País Basc i ETA , sobre el qual ha publicat Artapalo ETA després de Txomin 1988, amb Josep Playà, Terror i Negligència Hipercor i la construcció periodística d'ETA 1997, Diario privado de la guerra vasca 1999, Euskadi sin prejuicios 2001, Voces sobre Euskadi 2004, Madariaga De…

Comptable de professió, residí a París 1886 i a Madrid per motius de feina i mantingué una gran amistat amb Joan Maragall i Emili Vilanova A partir del 1900 collaborà regularment a La Illustració Catalana , La Veu de Catalunya , Els Quatre Gats , Pèl & Ploma  i Joventut , on publicava contes de marcat to costumista, que anà recollint, amb considerable èxit de públic i crítica, a  Prosa 1897, Estudis 1899, Aplec 1902, Amors i amoretes 1903 i Fulls escampats 1908 És autor de tres novelles psicològiques de tema amorós Tristors 1904 segon premi de la Biblioteca Popular de l’Avenç, Illusions…