Resultats de la cerca

Censor reial 1836 i censor de teatres des del 1853, el 1838 fou nomenat professor de declamació al Liceu Filharmònic-Dramàtic de Barcelona Amb un interès especial per la coherència històrica de decoració i vestuari i per l’expressió i la gesticulació adequades en les representacions teatrals, publicà un Tratado de declamación o arte dramático 1833, molt ampliat al Curso de declamación o arte dramático 1848, reed 1853 i 1865 Exercí la crítica teatral i, després de l’estrena de la seva comèdia El barón , el 1833, polemitzà sobre teatre amb Antoni de Gironella al Diario de Barcelonal Divulgà…

Fill de Josep Maria de Nadal i Vilardaga, que fou alcalde de Barcelona Es llicencià en dret, i estrenà teatre Maria , 1905 Fundador i president de la Juventud Monárquica, de tendència maurista, impulsà després la creació de la Federació Monàrquica Autonomista, per la qual fou elegit regidor de Barcelona 1921 Ingressà a la Lliga Regionalista i collaborà en el Diario de Barcelona , del qual fou redactor, La Veu de Catalunya , La Vanguardia , etc Secretari de Francesc Cambó 1930-36, fou també diputat a corts 1934, presidí la Lliga de Defensa Industrial de Barcelona i estigué vinculat a diverses…

Vida i obra Jurista, fou professor de la Universitat Literària de Mallorca i un dels fundadors del Collegi d’Advocats de Palma 1779 És autor d’un extens dietari en català, publicat el 1933, del qual només se’n conserva la part del 1782 al 1788 Escrit en un estil sobri i familiar, se centra en l’àmbit domèstic, però inclou notícies sobre les institucions mallorquines, les representacions teatrals i fets diversos de la vida ciutadana Bibliografia Pons, A 1932 Pons, A 1933 Vegeu bibliografia

Vida i obra Germà de Francesc Bartrina Participà activament en la Revolució de Setembre i, entre altres entitats, fou membre del Centre de Lectura, secretari del Casino Reusense i fundador del Club Republicano Federal de Reus, i, mentre vivia encara en aquesta ciutat, contactà amb les tertúlies barcelonines que constituïren La Jove Catalunya, de la qual formà part, i collaborà a “La Humanitat” El 1867 cità ja Comte si bé discrepant-ne, en un article sobre “La ciencia de los antiguos pueblos”, i, a Guerra a Dios , 1869, un dels seus escrits antireligiosos, amb el qual s’afegeix a la polèmica…

Fill d’un immigrant italià de Cremona, exercí de metge a València i posteriorment d’ajudant a la secretaria de l’ajuntament de València Es dedicà fervorosament a la defensa i a la promoció del català Amb aquesta finalitat escriví un Silabario de vocablos lemosines o valencianos , acompanyat d’un pla d’ensenyament, que ha restat inèdit Emprengué també un extens Diccionario valenciano-castellano , que quedà inèdit i inacabat a causa de la seva mort Es tracta d’una rica compilació que amplia el contingut del Diccionario valenciano-castellano de Carles Ros 1764, amb materials trets dels texts i…

Treballà com a grafista, realitzador cinematogràfic i corresponsal en alguns conflictes bèllics Vietnam, Cambodja El 1976 publicà la seva primera novella, L’udol del griso al caire de les clavegueres , que rebé el premi Prudenci Bertrana, i l’any següent, Self Service , en collaboració amb Biel Mesquida, obres considerades representatives de l’anomenada generació dels setanta i influïdes per la contracultura En els relats d’ Uf, va dir ell 1978 mostrà les característiques bàsiques que definirien la seva obra posterior concisió i exactitud en l’expressió, distanciament, humor negre, coherència…

Fill de Joan Carreras i Martí , és titulat en humanitats per la Universitat Oberta de Catalunya, i ha exercit el periodisme a la premsa escrita Avui , El Temps , El Periódico de Catalunya , Diari de Barcelona i posteriorment a la CCMA, on ha estat guionista de diversos programes de ràdio i televisió, redactor d’informatius, i directiu, cap de gestió i coordinació de diversos departaments Professor de periodisme digital a la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna de la Universitat Ramon Llull i a la Universitat Pompeu Fabra 2011-12 i posteriorment a la primera d’…

Volgué ésser la presència militant del nou grup, malgrat aplegar alguns autors d’actitud prenoucentista Consisteix bàsicament en una antologia, tant literària com plàstica, de les concepcions estètiques i artístiques del Noucentisme  en un moment en què el moviment ja era conegut i començava a establir-se La data de publicació és en aquest sentit ben significativa perquè coincideix amb altres circums­tàncies que illustren aquest mateix procés de consolidació El 1911 és, per exemple, l’any de publicació de La Ben Plantada d’ Eugeni d’Ors  i de la mort de Joan Maragall Tot i això, el caràcter…

Desenvolupament enciclopèdic El títol, que alludeix al nom d’un nus mariner, és el que l’autor donà a l’edició definitiva de Marines i boscatges 1903, publicada amb la intenció d’adequar els relats a la gramàtica fabriana, d’afegir-n’hi un de darrer “L’idilli d’en Temme” i de posar fi al tema El mar és l’espai comú de la majoria de textos i d’on l’autor extreu el material descriptiu, narratiu i humà per a les seves històries Aquestes, distribuïdes en quatre llibres intitulats “Impressions”, “Fantasies”, “Novelletes” i “Novelletes capitulades”, reflecteixen totes les facetes de la realitat…

Considerada com el manifest programàtic del realisme històric, la seva influència ha estat important i notable i esdevé un llibre de referència obligada i necessària per a comprendre i conèixer els paràmetres històrics i estètics del realisme en la poesia catalana dels anys seixanta La configuració de l’antologia, dividida en dues extenses parts, dona mesura de les característiques del llibre, atès que la primera meitat, la part teòrica —dues-centes pàgines—, és un veritable assaig d’interpretació històrica i estètica de l’evolució de la poesia europea i catalana al llarg del segle XX Les…