Resultats de la cerca

De família menestral, feu els estudis mitjans al collegi episcopal de Barcelona els de física experimental, taquigrafia, llengües modernes i economia política a la Junta de Comerç, i alguna matèria de dret a la Universitat efímerament restablerta a Barcelona durant el Trienni Liberal Essent encara molt jove, fou un dels fundadors de la Societat Filosòfica , en la qual consolidà una bona formació humanística i científica i hi desplegà una gran activitat, interessat per matèries molt diverses Amb el pare exiliat i la mare malalta, deixà els estudis per tal de treballar en el comerç El 1820…

Cant d’enyorança a la terra catalana i d’exaltació a la llengua, hom l’ha considerat com l’iniciador del Romanticisme en llengua catalana i especialment, i ja des del mateix moment de la seva publicació, com a l’impulsor del moviment anomenat de la Renaixença L’original fou enviat per Aribau a Francesc Renart i Arús perquè, segons carta del 10 de novembre de 1832, el corregís i el fes imprimir tot seguit Bé que l’original hològraf, corregit per Renart, s’ha conservat, la primera edició coneguda de La pàtria és la d’ El Vapor , del 24 d’agost de 1833, que introduïa algunes lectures errònies…

Propietari del monestir de Piedra, el promogué com a lloc d’esbarjo amb El monasterio de Piedra Su historia, valles, cascadas y grutas 1871 Publicà a Madrid, on fou diputat a Corts, el poema èpic La batalla de Bailén 1851, prologat per Aribau, la novella Vida y hechos de Gil Pérez de Marchamalo 1866, que volia ser una actualització del Gil Blas de Santillane , i diverses obres teatrals Participà en la campanya d’exaltació dels voluntaris catalans de la guerra d’Àfrica amb un Cant de guerra 1860, escrit segurament per instigació del seu amic Víctor Balaguer, que l’inclogué a Los…

Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona, el 1867 Publicà nombrosos poemes en llengua catalana a “La Antorcha Manresana”, el poema Una salve en Montserrat 1864, dedicat al bisbe Lluch, i el recull Flors boscanes 1866, amb poemes dedicats a polítics liberals i republicans Espartero, Prim, Clavé i Monturiol i d’altres de més relacionables amb el floralisme, com Un record a ma pàtria , Morir d’enyorament o A la memòria de l’eminent publicista D Bonaventura C Aribau Visqué, entre altres indrets, a Madrid i a les Filipines, on promogué entre els catalans i aragonesos que hi…

Fill de comerciants, estudià a les Escoles Pies, exercí un quant temps el comerç i el 1839 es llicencià en dret a València 1839 Compartí despatx d’advocat amb Pere Sabater i fou promotor fiscal de Vila-real Plana Baixa i jutge de Montcada de l’Horta 1844-54 Soci de l’entitat cultural Liceu Valencià, entre el 1840 i el 1841 publicà consecutivament al Diario Mercantil de Valencia  i a El Liceo Valenciano  quatre poemes en català culte, el primer dels quals, Cançó , ha estat sovint considerat com l’equivalent valencià de l’oda La Pàtria 1833 de BC Aribau, de la qual sembla mostrar…

Fill de Miquel Regàs i Ardevol Es llicencià en dret el 1925 i collaborà assíduament a La Publicitat , La Ciutat , L’Opinió  i L’Esport Català El 1935 Enric Borràs li estrenà la seva primera comèdia, Cèlia, la noia del carrer Aribau , on assumeix la tradició teatral pròxima als pressupòsits de Carles Soldevila i de l’alta comèdia Després de la guerra actuà com a empresari i organitzà els Cicles de Teatre Llatí 1958-69   Autor d’obres amb Celestí Martí Farreras Sota la llàntia del Born , 1948 i amb Valentí Castanys Ha guanyat el Barça , estr 1949, escriví també, entre d’altres…

Era militar, d’ideologia liberal Utilitzà els pseudònims Martilo , El Barcelonés i Lariso Menardo Membre de la Societat Filosòfica i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1820, escriví, amb Aribau, Ramon López Soler i Francesc Altés i Gurena, la peça dramàtica La libertad restaurada 1820, i, com a autor únic, la comèdia en dos actes La víctima de la Inquisición Publicà nombroses poesies al Diario de Barcelona  i un llibre que aplegava les seves obres de caràcter rococó i sentimentalista, titulat Ensayos poéticos 1821, que havia de ser seguit d’un altre recull d’odes i poesies…

Mercedari, fou canonge de Santa Anna a Barcelona i examinador sinodal a Girona Se secularitzà el 1822 Fou regent d’estudis del collegi de Sant Pere Nolasc de Barcelona, de l’Acadèmia Cívica i de les escoles de cecs i sord-muts 1822-23 i catedràtic de literatura i història a la Universitat de Segon Ensenyament 1822 Segons Jaume Collell, el 1802 recità una de les crides del bou per a les festes patronals de Vic Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1815, en la qual llegí diversos treballs sobre gramàtica i retòrica Amb Aribau , fundà un periòdic liberal moderat, El…

Vida i obra Emigrat a París el 1831, treballà en el diari Le Siècle  i fundà el cercle nord-català Lo Pardal Conegué Josep Yxart, Narcís Oller i, sobretot, Jaume Massó i Torrents A partir del 1858, retornà a la Catalunya del Nord anualment, tot fent un gran esforç per recuperar la llengua de la infantesa Alguns dels seus poemes foren publicats a L’Avenç velografiat 1881, i també musicats La seva poesia, molt influïda per Amable Voïart Tastu i pel chansonnier bonapartista de Béranger, expressa l’enyorament romàntic de la pàtria, que identificà, com Aribau, amb la llengua i la…

Era fill de Ramon Muns i Serinyà Fou advocat, milità en el partit tradicionalista i presidí l’acadèmia de la Joventut Catòlica de Barcelona, vinculada a l’integrisme de Sardà i Salvany, de qui Muns dissentí respecte a la implicació en les batalles polítiques Dos poemes seus foren inclosos a Los trobadors nous i fou premiat als Jocs Florals de Barcelona, el 1866, per la rondalla L’encantada de Lanós i el 1870, signant Lo Cançoner de Vilatort , pel poema L’àngel de la guarda , recollits, amb dos poemes més, a Lectura Popular  1921 Publicà una relació titulada Els màrtirs del sigle XIX ,…