Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic Colpit per la mort de la seva mare, el protagonista de la novella inicia un procés de catarsii de reconversió interior que el duu a refugiar-se en la solitud d’un illot, on prova d’administrar aquesta riquesa immensa que és el temps de cadascú i assaja, alhora, la forma de viure una voluptuosa recerca de la solitud S’installa en un far en desús, bateja l’indret com a Illa Flaubert, posa noms flaubertians als dos llaüts que té Emma i Salambó i escriu sobre la campana de l’escalfapanxes una dita emblemàtica del novellista francès que dona nom a la…

Llicenciat en dret, impulsà moltes de les activitats culturals de Manacor Inicià la seva activitat literària com a poeta, primer amb alternança castellana-catalana i després ja en català El seu primer llibre,  Poemes a Naí  1965, palesa la influència de la Generació del 27  Biografia 1969-1970  1974 marca ja una evolució, accentuada amb  Paràbola i clam de la cosa humana  1974, en què la temàtica intimista dona pas a la social,  La bellesa de l’home  1979 i  Llibre de les benaventurances  1980 reculls que, juntament amb  Poemes ocasionals , han estat aplegats a  Tots els poemes 1957-1981 …

Doctor en filologia francesa 1981, entre el 1993 i el 2010, i posteriorment emèrit, fou professor de traducció i interpretació de la Universitat Pompeu Fabra 1993-2010 Ha publicat diversos estudis sobre les seves principals línies d’investigació literatura francesa del segle XVII, novella del segle XIX i estilística de la traducció Ha traduït, entre d’altres, Balzac, Flaubert, Proust, Bossuet, Maupassant, Baudelaire, Verne i Zola, i ha conreat la novella, en què el món de l’homosexualitat sempre té un paper significatiu, amb Els plaers ficticis 1991, El joc del mentider 1994, L’adoració…

De formació autodidàctica, fou redactor de la Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans, professor de l’Escola Industrial i director de la biblioteca del Consell de Pedagogia de la Mancomunitat Des de la premsa periòdica, on collaborà en diaris i revistes com La Veu de Catalunya , La Revista , La Nova Revista , “La Paraula Cristiana”, La Publicitat , Catalunya Franciscana , Nostra Parla , La Gaceta Literaria , Un Enemic del Poble  i Revista de Catalunya , donà a conèixer els ideals noucentistes difosos per Eugeni d’Ors al Glosari , i hi defensà l’europeisme cultural i la pervivència…

Estudià a la Universitat de la Sorbona, on es doctorà l’any 1994 amb la tesi d’estat  L’oeuvre en vers de Salvador Espriu Essai de systématique Fou professora d’aquesta universitat 1970-96 i catedràtica de la Universitat d’Orleans 1996-2003, any que retornà a la Sorbona com a catedràtica de llengua i cultura catalanes i fou nomenada responsable del Séminaire d’Études Catalanes i directora del Centre d’Estudis Catalans, adscrit al Centre de Recherches Interdisciplinaires sur les Mondes Ibériques Contemporains CRIMIC d’aquesta universitat És autora d’estudis i assaigs crítics sobre l’obra de…

Vida i obra Es llicencià en lletres modernes a la Universitat de París 1976, i es doctorà per la Universitat de València 2008 Començà l’activitat literària en l’àmbit de la poesia amb la publicació de Poemes Home-Terra 1972 i altres composicions que foren incloses en antologies, com ara Carn fresca 1970 i Els darrers 1973 Posteriorment es dedicà a la narrativa El 1979 guanyà el premi Andròmina de narrativa amb la novella Crim de Germania  també premi Crítica Serra d’Or 1981 i de la Crítica del País Valencià 1980, que constituí una veritable fita dins la narrativa moderna al País Valencià Ha…

Especialitzat en literatura comparada i en pedagogia de la literatura Publicà el recull d’articles periodístics Lectures europees 1936, reeditat el 2006, els estudis  Stendhal en España París 1936 i  Shakespeare a Catalunya 1937, i els manuals Iniciación a la literatura 1937 i Vocabulario literario 1938 El gros més important de la seva obra fou la crítica literària de to periodístic, que aparegué en capçaleres com ara Criterion , Ginesta , El Matí , La Publicitat , La Veu de Catalunya , Mirador  i Meridià i la història de la literatura de factura acadèmica, que es publicà a La Revista ,…

Interessat per l’estètica, la teoria literària i la filosofia, collabora molt intensament en diverses empreses culturals Llicenciat en filologia romànica el 1971, amplià estudis a Frankfurt i a París, Bolonya, Berlín i Varsòvia Retornat a Barcelona, es doctorà el 1975 a la Universitat de Barcelona , on ha estat professor de crítica literària 1975-81, catedràtic interí del Departament de Literatura 1981-82 en substitució d’ Antoni Comas i professor d’estudis literaris i teoria de la literatura 1984-97 Del 1997 fins a la jubilació…

Vida i obra Estudià lletres a la Universitat de Barcelona Entre el 1926 i el 1928 dirigí la revista Lleida El 1928 es traslladà a París, on fou corresponsal de La Publicitat i redactà l’obra biogràfica Els exiliats acusen 1930 El 1930 retornà a Lleida com a director del diari La Jornada El 1931 s’establí a Barcelona i collaborà sobretot a Mirador , La Rambla  i L’Horitzó Publicà, seguint el model psicològic, les novelles Volves grises 1932, Desordre 1936 i Destins 1938, i els contes Espills dormits 1932 Així mateix és autor d’assaigs polítics com Casanovas 1933 i La repressió contra els…

Vida i obra Estudià dret i filosofia i lletres, i el 1970 s’incorporà a l’Editorial Seix i Barral, de la qual fou nomenat director literari el 1981 Posteriorment, exercí funcions diverses relacionades amb l’assessorament literari en el grup Planeta És considerat un dels escriptors més originals i més ben dotats de la seva generació Sobresortí, des de molt jove, en el grup que Josep M Castellet batejà com a novísimos Nueve novísimos poetas españoles , 1970 i es revelà, doncs, com a poeta en castellà sota la influència de Vicente Aleixandre i d’Octavio Paz Mensaje del tetrarca 1963, Arde el…