Resultats de la cerca

Cursà dret i belles arts Dirigí les revistes “Arte Moderno” 1900, “Valencia Artística” 1903 i “Impresiones” 1909 Exercí de crític d’art a “El Mercantil Valenciano”, “Las Provincias”, “La Esfera” i “Museum” Fou caricaturista, pintor, docent i colleccionista de ceràmica Publicà diversos estudis sobre temes artístics, com Goya en Valencia 1920, Joanes L’enigma de la seua vida 1926 i Cerámica del Levante español 1944-52 Com a narrador publicà quatre volums titulats Contes del pla i de la muntanya 1947-65, els quals constitueixen un retaule històric de València entre l’època medieval…

Germà de la pintora Àngels Santos , estudià dret a Valladolid i Salamanca Collaborà en Juliol de Barcelona 1936 i el 1938 guanyà el premi de poesia El Combatiente del Este a València 1938 Publicà els reculls Sombra infiel 1949, Hombre antiguo 1956, premi Ciutat de Barcelona, Cerrada noche 1959, premi Boscà, Poesía 1935-1962 i D’una ciutat 1975-76 Organitzà el congrés de poesia de Segòvia 1952, que reuniren, per primera vegada després de la guerra, poetes catalans i castellans Fundà revistes com Lazarillo , Cobalto i Joc Net , així com el Club Cobalto 49 i l’Escuela de Altamira 1948 Collaborà…

Vida i obra Estudià lletres a la Universitat de Barcelona Entre el 1926 i el 1928 dirigí la revista Lleida El 1928 es traslladà a París, on fou corresponsal de La Publicitat i redactà l’obra biogràfica Els exiliats acusen 1930 El 1930 retornà a Lleida com a director del diari La Jornada El 1931 s’establí a Barcelona i collaborà sobretot a Mirador , La Rambla  i L’Horitzó Publicà, seguint el model psicològic, les novelles Volves grises 1932, Desordre 1936 i Destins 1938, i els contes Espills dormits 1932 Així mateix és autor d’assaigs polítics com Casanovas 1933 i La repressió contra els…

Desenvolupament enciclopèdic Obra de gran originalitat i, per tant, de definició difícil, recull en forma de dietari la vida intellectual de l’escriptor, amb el relleu especial de l’art literatura, pintura i cinema Defugint la vida exterior i quotidiana, que acostuma a caracteritzar els dietaris Pla o Manent, per exemple, Gimferrer imagina i recrea escenes amb personatges reals o de ficció, sovint amb un component narratiu que, en paraules de Josep Maria Castellet, representen un testimoni moral de la vida de l’escriptor De vegades els escrits parteixen d’una circumstància concreta —la…

Situada durant els crus anys de la postguerra, narra la història de l’Andreu, un noi de la plana de Vic El pare és a la presó per les seves idees republicanes i la mare ha de treballar a la fàbrica del poble Per això l’ha confiat als avis, que viuen a pagès i fan de masovers Enmig d’aquest ambient l’Andreu obrirà els ulls al món, i, sobretot, a la seva condició de membre pertanyent al bàndol dels perdedors La història està narrada en primera persona, des de la perspectiva de l’Andreu adult que contempla la seva infantesa i adolescència És una con­templació dual —viva i propera,…

Llicenciat en filosofia i lletres a la Universitat de València, només acabar els seus estudis cobrí la guerra Carlina com a corresponsal d’ El Mercantil Valenciano Posteriorment passà a Las Provincias , dirigit per Teodor Llorente i d’orientació més conservadora, on durant més de vint anys publicà articles de divulgació cultural Collaborà també en altres publicacions erudites de l’època, com la Revista de Valencia i El Archivo Parallelament, ocupà el càrrec d’oficial de l’arxiu municipal de València i de catedràtic de l’Escola de Belles Arts També fou secretari perpetu de l’Acadèmia de Sant…

Vida i obra Doctor en lletres per la Universitat de Barcelona UB, on fou deixeble de Jordi Rubió i Balaguer, es llicencià també en dret Fou catedràtic de llengua i literatura a la Universitat de Barcelona i professor de literatura castellana a l’Institut Jaume Balmes de Barcelona Després de la guerra, no li permeteren continuar la docència universitària, però reingressà a la seva càtedra de literatura de l’Institut Jaume Balmes El 1939 fou nomenat primer director de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona Fou membre destacat del Consell Superior d’Investigacions Científiques CSIC i…

Llicenciat en dret a Barcelona, el 1956 ingressà al Partit Socialista Unificat de Catalunya PSUC Fou, juntament amb Pere Ardiaca i Francesc Vicens, un dels autors de les tesis del PSUC sobre el fet nacional català El problema nacional català , 1961, text fortament inspirat en els plantejaments de Joaquim Maurín sobre les tres fases burgesa, petitburgesa i popular del catalanisme Publicà diferents articles en les revistes del PSUC Horitzons  i  Nous Horitzons A causa de la seva activitat antifranquista el 1960 s’exilià a París, on amplià estudis l’École Pratique des Hautes Études de la…