Resultats de la cerca

Vida i obra Nascut en el si d’una família molt religiosa, el seu oncle era Albert Bonet i Marrugat, creador de la Federació de Joves Cristians de Catalunya i de la seva revista, Flama Ell collaborà en la revista i, juntament amb Vicenç Salvà, coordinà La paraula  Butlletí dels Dirigents Utilitzà els pseudònims d’ Anton Blajó , en un text emotiu de remembrança materna aparegut en el Calendari d’en Patufet 1925 Joan de Puigdalba , en uns escrits a la revista Acció de Vilafranca, on mostrà inquietuds literàries, amb traduccions de Francis Jammes, Paul Claudel o Georges Bernanos, entre d’altres…

Redactor de la revista “La Vetllada” i collaborador de la “Revista de Gerona” i de “L’Orfeonista”, estigué vinculat als postulats del regionalisme i va ser un destacat membre de l’Associació Literària de Girona Escriví alguns poemes lírics, composicions històriques i goigs de factura tradicionalista i conservadora, d’escàs valor, amb els quals concorria a molts certàmens i celebracions floralesques El 1904 va guanyar la flor natural als Jocs Florals de València Fruit de la relació que va mantenir amb personalitats de l’època, s’han conservat quinze cartes que li va adreçar Jacint Verdaguer,…

Estudià a la universitat de Lió i es doctorà a la Sorbona amb la tesi d’Estat Les mouvements d’avant-garde entre Barcelone et Madrid, 1929-1936 Esthétique et Idéologie 1992 Ensenyà a l’Escola Normal Superior de Saint-Cloud i Fontenay-aux-roses 1973-93 i a la universitat de la Sorbona 1984-92, i ha estat catedràtica de literatura contemporània a la universitat de París VIII Vincennes à Saint-Denis 1992-2003, d’on és catedràtica emèrita Ha traduït al francès J Brossa, JV Foix, X Moret, Perejaume, J Perucho, MM Roca i F Trabal Ha estat administradora del Centre d’Estudis Catalans de París 1989-…

Germà del crític d’art Carles Pirozzini i Martí Deixà inacabats els estudis d’enginyeria de camins i estudià música, dibuix i gravat Formà part de La Jove Catalunya i collaborà a La Gramalla , La Renaixença , Lo Gai Saber  i altres revistes Obtingué premis secundaris als Jocs Florals de Barcelona pel romanç històric Lo comte Bara 1872, la balada La mala muller 1874 i el romanç moralitzador de costums La professó de les bordes 1876, i premis diversos en altres certàmens de Girona i Montpeller i al de La Misteriosa, de Barcelona pel poema Rondalla celestial , el 1876, humorístic, i per les…

Vida i obra Fill d’una família benestant del Maresme, estudià amb els maristes, a Mataró, i es llicencià en dret, a Barcelona, el 1933, el mateix any en què acabà el servei militar amb la graduació d’alferes de complement d’artilleria El 1934, amb Els hereus de Xanta , guanyà el premi de narrativa dels Jocs Florals de Mataró i, el 1937, amb Tríptic publicat el 1964, el premi de narracions Narcís Oller Participà de manera activa en la guerra civil, en un itinerari que el dugué al front d’Aragó, a Almansa, a la contraofensiva de la línia de Castelló i a la batalla de l’Ebre, on fou ferit Acabà…

Vida i obra S’inicià amb l’assaig Breu història del teatre català 1967 i les novelles Abans del foc 1971 i, sobretot, De mica en mica s’omple la pica 1972, que el consagrà en el gènere negre i d’intriga, al qual retornà amb les novelles Tarda, sessió contínua 3,45 1976, La corona valenciana 1982, Sota el signe de Sagitari 1986 i Quan traslladeu el meu fèretre 1987, i en els volums de narracions Les claus de vidre 1984 i Vida de gos i altres claus de vidre 1989 La trilogia mitològica formada per L’illa de les tres taronges 1983, L’anell de ferro 1985 i El jardí de les palmeres 1993, premi…

Diplomat en direcció escènica per l’Institut del Teatre, on és professor Estrenà obres com El soldat i el diable 1987, El banquet 1990, Nus premi Ignasi Iglésias 1990 i premi Crítica Serra d’Or 1993, Ready-made 1992 o La ratlla dels cinquanta 2001 Ha publicat altres peces teatrals, com Al restaurant 1993, Nocturn corporal premi Ciutat d’Alcoi 1993 o L’últim dia de la creació 2001 Com a traductor ha estrenat peces de Goldoni, Čekhov, Marivaux, Dario Fo, Labiche, Hristo Boičev, Raymond Cousse, Helder Costa, Enzo Cormann, Michel Vinaver, Lionel Spycher, etc Fou guardonat amb el premi Víctor…

S’inicià en el món periodístic fundant la revista Bandera  1930, a Collblanc, i collaborant a Flama  1931, on també signava Zoilo Petit Després dirigí Diari Mercantil  1932-33 on, sota el pseudònim de Josep J Margaret , recreà el model assagístic de les glosses d’Eugeni d’Ors El 1933 fundà el diari Avui Diari de Catalunya  i el 1935 esdevingué director del Diario del Comercio El 1934 es consolidà com a editor amb la creació dels “Quaderns Literaris”, una collecció de format popular nascuda amb l’objectiu d’introduir clàssics estrangers i de donar a conèixer autors catalans Fundà també…

S’introduí des de molt jove en política, que compaginà amb les activitats d’escriptor, periodista i activista cultural a la seva ciutat, on fou membre d’Esquerra Republicana de Catalunya i secretari personal de l’alcalde Francesc Marcet i Artigas desembre del 1932 – octubre del 1936 Durant els fets del Sis d’Octubre fou detingut i empresonat Inicià la carrera literària publicant contes, poemes i crítiques d’art i de cinema a la premsa manresana collaborà a Assaigs , El Pla de Bages  i El Dia , i fou un dels responsables de la revista Ara El 1933 publicà un primer volum de narracions,  Ombres…

Exercí de mestre 1907-09 a l’Escola Catalana Doctor Robert, adscrita a les escoles del Foment Autonomista de l’Hospitalet de Llobregat, ciutat on deixà un gran record i on inicià les seves collaboracions a la premsa amb els primers versos i articles a la revista La Ressenya Periòdich d’informació local illustrat i literari , creada el 1907 i dirigida per Anton Busquets, que aviat novembre del 1907 canvià el nom pel de La Ressenya Literària, publicació quinzenal catalana Home de caràcter inquiet i esperit viatger, visqué a Zuric 1909-10, París 1910, Moscou 1910 i Sant Petersburg…