Resultats de la cerca

Fundador i vicepresident del Cercle Obrer Intellectual de Catalunya, collaborador de “L’Insurgent” i fundador de la revista “L’Estel” S’exilià a França el 1939, i en tornà el 1960 Publicà la novella costumista Creus de la vida 1926 i l’obra de teatre Rebellies 1936

Llicenciat en dret i en lletres Treballà per la renovació cultural catalana al País Valencià Després d’exercir com a professor de filosofia a l’ensenyament secundari, el 1975 assumí la direcció de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de València Després de la dissolució d’aquest, s’incorporà al Servei de Normalització Lingüística de la mateixa universitat com a secretari fins a la jubilació El 1955 publicà un únic volum de prosa de ficció Paràboles i prou 1955, recull de les narracions publicades a la revista de l’exili Pont Blau  publicació editada a Mèxic per exiliats o…

Vida i obra Llicenciat en medicina i cirurgia per la Universitat de València, fou fundador i president de l’Aula Francesc Xavier Balmis per a la promoció mèdica del valencià Com a poeta figura en les antologies Poetes universitaris valencians 1962, Nova antologia de la poesia catalana 1964, i Dinou poetes dels seixanta 1987, entre d’altres Ha publicat els reculls poètics Poemes de la fi 1964, La platja 1968 premi València de Literatura 1965, La ciutat de la platja 1972, premi Ausiàs Marc 1971, Viatge al teu nom 1982, El matí de les fulles i El rostre de l’amant , totes dues del 1992,…

Vida i obra Tingué una intensa activitat política A quinze anys es donà a conèixer a València com a periodista cultural i autor teatral Després visqué un parell d’anys a Madrid, on publicà en diversos periòdics com El Pueblo 1919 i fins el 1936 collaborà a El Imparcial  i El Heraldo de Madrid Després es traslladà a Barcelona i collaborà a La Publicitat , Nova Revista , D’Ací i d’Allà i Taula de Lletres Valencianes , entre d’altres Fou assistent de castellà i català a la Universitat de Marburg 1930 secretari de Jaume Carner i Romeu 1932, i, passat al comunisme, director durant la guerra civil…

Vida i obra Estudià filologia romànica i ha estat, professor de la Universitat de València i al Queens College de Nova York Ha exercit de crític literari en diferents mitjans de comunicació com ara El Temps , Daina , Avui ,  L’Espill , Caplletra , Reduccions i Catalan Review , entre d’altres Com a poeta, cal assenyalar Adveniment de l’odi 1976, Museu de cendres 1981, premi València de literatura, 1980, L’heura del desig 1985, premi Roís de Corella dels premis Ciutat de València, Prisma 1990, Màscares 1992, La mirada ingènua 1992,  Fronteres 1994, premi Vicent Andrés Estellés 1993 i Crítica…

Vida i obra De formació autodidàctica, els seus inicis literaris són en castellà — Sol y nervio , 1936 Guirnaldillas del nacimiento , 1941—, tot i que aviat es decantà pel català Membre de l’anomenada generació poètica valenciana dels anys cinquanta juntament amb Andrés i Estellés, Fuster i d’altres, publicà els reculls de poemes La cançó de Mariola 1947, L’home pot ésser àngel 1952, Presoner de l’ombra 1955, Grumet a soles 1958, L’íntim miratge 1959,  Cant indígena 1959,  Tast d’eternitat 1960, Toia d’ofrena 1960, Paradís en blanc 1964, premi Ciutat de Barcelona, Les roses marginals 1965,…

Vida i obra Fou membre de l’Agrupació Valencianista Republicana i, posteriorment, un dels impulsors i dirigents de la institució cívica Proa 1935, l’organització unitària més important del valencianisme cultural de l’època Publicà les novelles curtes La casa del roín pastor 1914, El preu de la ditxa 1915, De l’abisme al cim 1920, Les desventures d’Abel 1930 i Ni llar, ni amor, ni glòria 1920 Com a poeta, fou premiat als Jocs Florals de València el 1917, el 1922 i el 1935 i donà a conèixer els reculls El caminant enamorat 1920 i El vol en arc 1935, en què reuní bona part de la…

Vida i obra El seu pare, de mateix nom, fou batlle de la vila de Bagà i procurador de les baronies de Pinós, Mataplana i la Portella Com a servidor de la família dels Pinós, participà en les empreses de Sardenya 1409 Fins el 1428 és citat com a donzell i des del 1430 és anomenat cavaller Entrà al servei de la família Pinós Membre arquetípic de la petita noblesa, amb un patrimoni familiar exigu, rebé d’Alfons el Magnànim la castellania d’Aristot Alt Urgell, que després traspassà al seu gendre Joan Ramon de Cardona, probablement com a dot de la seva filla Tingué també un fill, Francesc, que fou…

Desenvolupament enciclopèdic Conjunt de seixanta-una proses d’extensió molt desigual que entren dins del gènere assagístic que practicava Fuster A través de la fórmula del diccionari, l’escriptor ofereix un ventall molt vast de reflexions i aforismes, amb el seu estil característic ple d’escepticisme Aquest diccionari, igual com passa amb una part important de la seva obra, és una espècie de memoràndum intellectual de l’escriptor Suggereix punts de vista sobre qualsevol fet quotidià, objecte o persona, sempre des d’un horitzó cultural molt divers i original Així mateix, es pot fer una…

Vida i obra Descendent d’una família de mercaders eslaus o germànics installats a València al segle XV, es dedicà a la carrera eclesiàstica amb la finalitat d’ascendir socialment, tal com indiquen el seu viatge a Itàlia —el 1540 anà a Roma, on aconseguí càrrecs per designació pontifícia protonotari i predicador apostòlic—, o les dedicatòries dels seus llibres als arquebisbes de València Fou beneficiat de la seu valenciana des del 1528 i capellà de l’arquebisbe Erhard de la Marche, a qui dedicà el tractat Caerimoniae ad Missam València 1527 i un Iudicium in confessiones sacerdotum 1532  Des…