Resultats de la cerca

Vida i obra Assaonador de pells, era fill d’un altre Miquel Parets, de qui heretà l’ofici, i de Caterina Alaver Es casà successivament amb Maria Roura, Isabel Mans i Marianna Vinyes, i escriví un extens dietari que, amb el títol de De molts successos que han succeït dins Barcelona i molts altres llocs de Catalunya dignes de memòria , comprèn el període 1626-60 Hi descriu tots els esdeveniments notables de la vida política, social i quotidiana de la Barcelona del segle XVII la gran fam del 1631, el motí del Corpus de Sang, les vingudes de prínceps i monarques, les festes i els cerimonials…

Vida i obra Director de L’Instant en la seva segona etapa, collaborà a La Revista , La Publicitat , D’Ací i d’Allà , Un Enemic del Poble , La Mainada , Esplai , Revista de Poesia , i Mirador , entre d’altres Tingué una breu trajectòria com a poeta, amb només tres llibres Primers poemes 1918, Trenta poemes 1919, i Tercer llibre de poemes 1922 Viatjà per Europa amb Carles Riba La seva primera comèdia, Les flames  1919, obtingué una menció honorífica al concurs convocat per l’Escola Catalana d’Art Dramàtic El 1921 publicà L’orb , drama amarat d’expressionisme negre, i la comèdia La vida se’n va…

Vida i obra Estudià filologia a Barcelona, residí a Anglaterra com a professor ajudant, fou professor de la Universitat de Tarragona i, des del 1991, fou membre de la Secció Filològica de l’IEC Adquirí renom per la seva acurada traducció de l’ Ulisses de James Joyce 1981, que li valgué el premi al millor traductor de la Generalitat de Catalunya 1982 i el Crítica Serra d’Or 1982 El 1996 en publicà una nova traducció revisada També traduí, entre altres títols, Dublinesos 1988 i Giacomo Joyce 1992 de James Joyce,  Tom Jones 1990 de Henry Fielding, Vida i opinions de…

Professor de la Facultat de Traducció i d’Interpretació de la UAB, ha compaginat la docència amb la reflexió teòrica i la pràctica Des de mitjan anys vuitanta ha traduït nombroses obres de narrativa anglesa Dickens, Stevenson, Hawtorne, Mark Twain, Henry James, HG Wells, Salman Rushdie i Paul Auster En els darrers lustres s’ha centrat en la traducció teatral, amb una producció abundosa alguna d’inèdita Sobresurten tres peces de Shakespeare Hamlet , Coriolà i El rei Lear , al costat de clàssics més recents, com Peer Gynt d’Ibsen, El ventall de lady Windermere d’Oscar Wilde, Un tramvia anomenat…

Net d’un militant de l’ Irish Republican Army i fill d’un membre del Fianna Fáil , després de graduar-se el 1975 a la University College de Dublín anà a Barcelona, on visqué fins el 1978 Posteriorment retornà a Irlanda i fou collaborador de diversos periòdics de Dublín i, del 1982 al 1985, editor de la revista Magill Posteriorment, viatjà extensament per Sud-àfrica, Europa i l’Amèrica del Sud, viatges dels quals en resultaren nombrosos llibres de ficció, reculls d’assaigs, cròniques, etc, que tenen com a tema central, independentment del gènere, la identitat, considerada des d’una gran …

Collaborà amb el grup teatral de la Penya Cultural Barcelonesa Emigrat el 1956 a l’Argentina, país on s’establí, hi treballà a l’Editorial Poseidón, de Joan Merli Desenvolupà una prolífica tasca com a traductor de l’anglès al català que el convertí en un dels principals introductors de la literatura anglosaxona dels segles XIX i XX a Catalunya W Faulkner, E Hemingway, A Burgess, DH Lawrence, H James, L Durrell, A Nin, S Maugham, R Kipling, P Bowles, H Miller, J Austen, etc Rebé el premi de traducció de la Generalitat per la seva versió de La fira de les vanitats , de W Thackeray…

Estudià filosofia a València i Madrid i història de l’art i estètica a Bonn, Londres i Roma Fou professor de teoria de l’art i art contemporani a la Universitat de València 1967-74 Ha estat director fundador de la revista Kalias  de l’Institut Valencià d’Art Modern IVAM, del qual fou responsable acadèmic des de la seva fundació i director del 1992 al 1995 Actualment n’és director honorari Entre els seus títols en català d’assaig i estudis sobre art cal assenyalar Jocs sense temps 1992, Al temps de les formes 2000 i L’espai intermedi 2001 També és autor de l’antologia de textos L’experiència…

Vida i obra Es llicencià en dret i en lletres a Barcelona Fou director i un dels fundadors, amb P Grases i altres, de la revista d’avantguarda Hèlix  1929 Conegué Breton a París i intervingué en l’expansió del surrealisme a Catalunya era cosí llunyà de Luis Buñuel Fou lector de castellà i de català a Gènova 1932, ciutat on s’inicià de debò en el periodisme com a collaborador de la premsa italiana i ajudà Ezra Pound en el suplement literari d’“Il Mare” A partir del 1933 fou corresponsal de La Vanguardia i d’ El Sol Escriví a Ginesta  i Mirador Evacuat per la Generalitat el 1936, a partir del…

A quinze anys guanyà el primer premi de poesia Màrius Torres i el 1966 el Joan Casulà amb Retalls del diari d’un adolescent 1967 El 1979 publicà un segon poemari, Nadir Poemes Establert a Barcelona el 1965, treballà fins al final dels anys setanta com a corrector d’estil per a nombroses editorials Edicions 62, Nova Terra, Edicions de Materials, Laia, Bruguera, Doyma i Seix i Barral Posteriorment compaginà la docència, com a catedràtic d’institut de llengua i literatura catalanes 1980-2008, amb la dedicació a la literatura director de “Els llibres de Glaucos” 1982-85 de l’editorial Laertes,…

Perés hi defensa com en La crítica literària a Catalunya , del 1883 l’exercici d’una crítica basada en la informació i la competència intellectual, per a la qual addueix autoritats com Paul Bourget, els Goncourt, Mathew Arnold, Henry James, Alas i Pardo Bazán, entre d’altres S’ocupa de Menéndez Pelayo i de Frederic Soler, de l’obra recent de Palacio Valdés, Pérez Galdós, Valera, Mestres, Verdaguer, Pin i Soler i Bosch de la Trinxeria, i de dues traduccions al castellà, de Heine i de Píndar Se n’ocupa installat en la convicció reiterada que realisme i modernitat s’identifiquen, de tal manera…