Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Lluïsa Cunillé i Salgado
© Teatre Lliure / Ros Ribas
Teatre
Literatura catalana
Autora teatral.
Es formà als seminaris de dramatúrgia textual que impartia José Sanchis Sinisterra a la Sala Beckett de Barcelona El 1991 obtingué el premi Ignasi Iglésias amb Berna i el premi Calderón de la Barca amb Rodeo Figura representativa de la dramatúrgia catalana contemporània, el seu teatre tendeix a eludir el discurs ideològic i es decanta a explorar la funció pragmàtica del llenguatge Els seus textos, estrenats en català i en castellà, capgiren les categories dramatúrgiques tradicionals referències de situació, renúncia al diàleg com a motor de l’acció, etc per a crear un univers parallel, banal…
,
Lluïsa Denís i Reverter
Pintura
Teatre
Literatura catalana
Autora teatral i pintora.
Es dedicà també a la pintura i a la música Publicà l’aplec de cançons L’alegre cantaire s d, amb música impresa, Versos per a cançons s d i Contes d’amor 1924 Més tard es dedicà al teatre i escriví Els caçadors furtius 1931, una tragèdia en un acte, Una venjança com n’hi ha poques 1931, una comèdia en un acte i dos quadres, a més de diverses sarsueles, de les qual ella mateixa compongué la música Estigué casada amb Santiago Rusiñol
,
Lluïsa Julià i Capdevila
Literatura catalana
Crítica literària i assagista.
Es doctorà amb un estudi sobre Joaquim Ruyra, sobre el qual ha publicat diversos llibres, Ruyra, inèdit 1991, Joaquim Ruyra, narrador 1992, Epistolari de Joaquim Ruyra 1995 i Biografia de Joaquim Ruyra 1995, premi d’assaig Quima Jaume i Ruyra l’home i la seva imatge 2010 També ha estat comissària de l’“Exposició Joaquim Ruyra” amb motiu de l’any Ruyra 2003 Ha publicat estudis sobre Prudenci Bertrana, Joaquim Folguera i Miquel Llor, sobre el qual escriví l’assaig Laura a la ciutat dels sants 1992 Però el seu treball destaca per la investigació sobre escriptores amb la voluntat de construir la…
,
Maria Lluïsa Amorós i Corbella
© Arx. M. Ll. Amorós
Literatura catalana
Novel·lista.
Filla del poeta Xavier Amorós i Solà i germana del també poeta Xavier Amorós , és llicenciada en filologia hispànica i filologia catalana Catedràtica de llengua catalana i literatura, ha exercit la docència en l’educació secundària S’inicià amb novelles juvenils com Poppis i Isolda 1986, El misteri dels Farrioles 1987, Aquella tardor amb Leprechaun 1988, premi Vaixell de Vapor 1987, Dietari secret 1990, Jardí abandonat 1993, D’on véns, Jan 1994, Una setmana de Pasqua 2000, Me’n torno a Kieran 2008 i El misteri de la capsa magnètica 2015 Amb Els tillers de Mostar 1996 endegà una etapa de…
,
La pagesa virtuosa, o Vida de Lluïsa Deschamps
Literatura catalana
Narració biogràfica anònima publicada a Barcelona el 1858.
És traducció o adaptació de l’anònima Vie de Louise Deschamps ~ 1855 Presentada com una història vertadera i no com una novella, és a dir una història fingida, conté la ingenuïtat i el caràcter primari propi de la literatura de fulletó moralitzador, reforçats per les notes que acompanyen cada capítol Narra la vida exemplar d’un personatge real Louise Deschamps, 1682-1746, que passà pels estats de dona soltera, casada i vídua i patí vexacions i desgràcies diverses, semblants a les de les protagonistes de novelles sentimentals coetànies L’opció de la llengua catalana, insòlita aleshores en una…
La dama enamorada
Literatura catalana
Drama de Joan Puig i Ferreter, escrit entre el 1907 i el 1908, publicat el 1908 i estrenat aquell mateix any al Teatre Novetats de Barcelona.
Desenvolupament enciclopèdic Amb el suport llunyà d’un episodi autobiogràfic recreat molt lliurement, l’autor escenifica els amors entre un jove i una dona madura en una masia de la Borgonya S’hi mostren les tres fases dels amors entre Lluïsa de Moran i Abel l’esclat inicial, l’acompliment i la impossibilitat de progrés En la dificultat per continuar la relació intervenen altres personatges que estableixen un ampli i ric joc de passions Víctor, el fill de la dona, malaltís, mancat de força i gelós d’Abel, i el Llarg de Camins, un rodamon, personatge recurrent de Puig, que aquí…
Maria Rusiñol i Denis
Literatura catalana
Poeta, novel·lista i biògrafa.
Filla de Santiago Rusiñol i Lluïsa Denis Feu alguns dibuixos i aquarelles d’estil modernista És autora del recull poètic Llibre de versos 1928 i de L’arna Poema rural 1953, novella de tema burgès i amb un cert component didàctic i moralitzant També publicà la biografia Santiago Rusiñol vist per la seva filla 1950, a través de la qual defensà la figura del seu pare
Xavier Amorós i Corbella
Literatura catalana
Poeta.
Advocat Fill del poeta Xavier Amorós i Solà i germà de la novellista Maria Lluïsa Amorós El 1983 inicià una etapa introspectiva amb Els geranis de X 1984, premi Martí Dot 1983 i El curs de les coses 1988 Per confondre els incauts 1996, que conté “La vida incògnita” 1990 i “El llibre del record” Recull de Blanes 1992, té un doble registre existencial i amatori La felicitat 1996 i Odós 1998 configuren per ara la darrera fase desesperançada i paròdica de la seva obra Més endavant, publicà Poemes inèdits 2000, Set poemes dramàtics 2003, premi Ciutat de Tarragona-Ramon Comas 2002 i…
Teresa Pascual i Soler
Literatura catalana
Poeta i traductora.
El seu primer poemari fou Flexo 1988, premi Senyoriu d’Ausiàs March 1987, al qual han seguit Les hores 1988, premi Vicent Andrés Estellés, Arena 1992, Curriculum Vitae 1996, El temps en ordre 2002, finalista del Carles Riba 2000 i premi Crítica Serra d’Or 2003, Rebellió de la sal 2008, premis de la Crítica Catalana de poesia 2009 i de la Crítica dels Escriptors Valencians ex aequo de poesia 2009, Herències 2011, premi Manel Garcia Grau 2011, amb Àngels Gregori, València Nord 2014, Vertical 2019, premi Ausiàs March 2018 i Tot passa baix 2022, premi Lletra d’Or 2023 La seva obra ha estat…
Francesc Oliver
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Traduí al català La belle dame sans merci d’Alain Chartier la versió, malgrat el canvi d’octosíllabs a decasíllabs, és fidel i reeixida, i palesa una gran compenetració amb el poema francès L’autor d’aquesta traducció s’ha identificat amb un cavaller de l’orde de Sant Joan de Jerusalem atestat els anys 1459 i 1461 com a comanador de Torres de Segre i lloctinent general del Gran Prior de l’Orde de Catalunya, personatge de vida atzarosa, que és recordat a la Glòria d’Amor del també hospitaler fra Bernat Hug de Rocabertí i que se suïcidà per amor a Violant Lluïsa de Mur…
,