Resultats de la cerca

Fou un dels impulsors de l’Agrupació Catalanista de Palamós, entitat adscrita a la Lliga Regionalista Fou diputat provincial d’aquest partit en substitució del seu germà difunt, Martí Roger i Crosa , en les eleccions —parcials— del 16 de febrer de 1919 La dictadura de Primo de Rivera impedí que finalitzés el mandat Començà a collaborar amb narracions a La Illustració Catalana i a partir del 1914 fundà i dirigí Marinada , que dirigí Des d’aquesta revista de Palamós —lloada per Eugeni d’Ors— i de la Secció de Cultura de l’Agrupació Catalanista de la mateixa ciutat, s’integrà en el…

Vida i obra El 1892 publicà els primers assaigs a L’Avenç i, l’any següent, fou ja el principal animador de la revista Situat entre l’anarquisme intellectual de la fi de segle, influït sobretot per Nietzsche i Ibsen, i les actituds dels ateneus obrers individualista, autor d’articles polèmics, agressius i de llenguatge grandiloqüent, fou un dels capdavanters del modernisme al darrer decenni del segle XIX S’exilià el 1897 i, establert a París, la seva influència minvà, malgrat els escàndols que provocaren les seves conferències a l’Ateneu Barcelonès Des del 1898 collaborà a Catalònia  i a La…

Ha fet crítica literària, artística i de teatre, i de divulgador radiofònic Com a redactor treballà al “Diari de Barcelona” i a “El Noticiero Universal” Ha escrit teatre de consum, biografies i guies itineràries en castellà En català té, en collaboració amb Lluís Elias, Romeu de 5 a 9 , amb més de mil representacions

Sacerdot claretià Exercí el seu ministeri al Rosselló És autor de l’obra teatral El pare blanc 1919 i de Font Romeu 1926, recull de poesies publicat gràcies al bisbe Carsalade du Pont

Llicenciat en dret 1917 i en filosofia i lletres 1921 cursà estudis de filologia romànica a Montpeller i a Zuric Fou membre de l’Institut d’Estudis Catalans 1958 i de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1962 El seu interès per la història de la literatura i per la historiografia es feu palès ja de ben jove, amb l’article “Índex de noms propis de la Crònica d’en Muntaner”, aparegut als Estudis Universitaris Catalans 1914 Incorporat a l’Oficina de Toponímia i Onomàstica de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, exposà la seva tasca en una  Memòria  dirigida al president de…

Vida i obra Fill segon d’Arnau III d’Erill i de Pallars, senyor de Selgua A la mort de Pere III fou encarregat de vigilar els passos fronterers dels Pirineus per tal d’evitar una possible fugida de la reina Sibilla 1387 Participà en la guerra contra Pere el Cruel de Castella al costat del vescomte de Rocabertí, Bernat de So i Jaume Marc  Fou promotor de negocis de la cort conseller reial justícia i sobrejunter de Barbastre, Sobrarb i Ribagorça 1391 lloctinent i reformador d’Albarrasí i justícia d’Osca 1394 Essent justícia i lloctinent de Fraga, lluità contra les tropes del comte de Foix,…

Vida i obra Se’n conserven cinc composicions de caràcter amorós, amb algun tret personal, on es fa visible la influència dels poetes francesos del segle XIV El seu to depressiu, apreciable a Mes amera tenir febre , fou objecte de burla per Pere Torroella al poema Doleu-vos enamorats Bibliografia Piquer i Jover, J-J 1978 Abaciologi de Vallbona 1153-1977 Santes Creus, Fundació Roger de Belfort

Vida i obra El 1804 ingressà a l’ordre dels jerònims Durant la guerra del Francès residí a Castellterçol, on escriví gran part de la seva obra poètica, que reuní sota el títol de La musa vigatana La seva obra, conservada en còpia al Museu Episcopal de Vic, consta de 225 composicions en català i 45 en castellà, la majoria de caràcter humorístic o satíric, entre les quals destaquen Colloqui entre en Xisco i en Nasi , la Crida del bou de les festes de Vic 1803 i la cançó patriòtica i antinapoleònica Sarra, sarra Restà inèdita fins el 2007, que hom publicà per primer cop La musa…

Doctora en filologia catalana 1988, ha estat professora de la Universitat de Barcelona del 1977 al 2006 Són de destacar els seus estudis de la introducció i l’evolució del romanticisme a Catalunya Presència de Jean Paul a la literatura catalana vuicentista , 1996, amb Roger Friedlein, de l’obra crítica de Josep Maria Quadrado edició i estudi dels Assaigs literaris , 1995, Francesc Miquel i Badia Francesc Miquel i Badia, crític literari al Diario de Barcelona , 2001, amb Enric Cassany i Joan Sardà edició i estudi d’ Art i veritat Crítiques de novella vuitcentista , 1997, i de l’…

Fill de Pere II de Catalunya-Aragó i de Constança de Sicília En morir el seu pare 1285 l’hereu, Alfons II de Catalunya-Aragó, disposà que fos rei de Sicília si el seu germà Jaume hagués de regnar a la corona catalanoaragonesa Però el nou rei de Catalunya-Aragó Jaume II el considerà només com a lloctinent seu a l’illa Arran del tractat d’Anagni 1295, pel qual Jaume II lliurà Sicília al papa, els sicilians el proclamaren rei 1296, i esdevingué un dels defensors del partit gibellí contra el güelf dels Anjou, al qual s’adherí Jaume II Es feu coronar amb el…