Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
Jaume Tió i Noè

Jaume Tió i Noè, segons un dibuix publicat a Los lunes de la Gaceta de Cataluña (1882)
© CIC-Moià
Literatura catalana
Dret
Escriptor i advocat.
Vida i obra Fill d’un comerciant, inicià estudis de teologia a Tortosa 1830, els quals abandonà per dedicar-se a la carrera de dret a València, que acabà a Barcelona l’any 1942 De joventut aventurera, viatjà a Madrid 1835 i 1838 i a França 1836-38 L’any 1836 s’installà a París, on comptà amb la protecció del duc de Rivas i de Martínez de la Rosa i collaborà a Le Siècle i El Orbe Literario El 1838 era de nou a Tortosa, i poc després 1942 s’establí definitivament a Barcelona, on exercí com a advocat També collaborà a El Vapor , El Guardia Nacional , de Pau Piferrer, El Constitucional 1839…
,
Jesús Morante i Borràs
Literatura catalana
Autor teatral i poeta.
Collaborador i redactor de diversos periòdics locals Per al teatre escriví sainets i comèdies L’estudianta segle XX , Cristo del poble , Bandera de pau , El tio Estraperlo i En la festa de les falles , entre d’altres Publicà també un recull de versos, Rapsòdia lírica 1961
Josep Carbonell i Botella
Literatura catalana
Escriptor.
Una part dels seus versos catalans es troben reunits en el llibre Tendrors 1908 Estrenà també algunes obres teatrals, entre les quals destaca el drama La sort En castellà, publicà diverses novelles Voto perpetuo , Yeso , Antes muerta , De rebeldía , Cleofé i El tío Huelga i alguns volums de poemes Los malditos cantos , Aires levantinos i Felicidad
,
Jaume Peyró i Dauder
Periodisme
Periodista.
Fundà El Tarraconense , dirigí El Tio Nelo 1862 i collaborà al Calendario Profético , El Radical i fou redactor de Los Dos Reinos 1864-66 Afiliat al partit progressista, formà part d’una partida armada el 1868 i ocupà càrrecs burocràtics subalterns Escriví poemes costumistes i satírics i estrenà els miracles Lo fanàtic de Traiguera 1863 i La veu del cel 1863
,
Antoni M. Ballester i Puchalt
Teatre
Literatura catalana
Dret
Política
Comediògraf.
Advocat penalista, fundà El Foro Valenciano Fou secretari i regidor de l’Ajuntament de València Compongué un mètode de taquigrafia per a la Societat Econòmica d’Amics del País El 1862 creà una càtedra de declamació i és autor de moltes obres teatrals en castellà i en català, entre les quals sobresurten El tio Sec i el so Salustiano estrenada el 1870, Tres al sac , El secret de la sària i En la sarpa del gat
,
Josep Pérez Sànchez
Literatura catalana
Comediògraf i periodista.
Ebenista de professió i persona amb grans inquietuds polítiques i culturals, collaborà en periòdics com “El Vinalopó”, “El Labrador”, “El Pueblo de Elche” i “Nueva Illice” i fundà i dirigí el setmanari en català “El Bou”, de caràcter satíric 1885-86 i 1894-96 Fundà un teatre d’afeccionats als baixos del Casino de la ciutat i estrenà peces costumistes, com ara Tio, jo vullc ser gos 1887, la més recordada, i El catorze d’agost , i algunes de castellanes com Estragos del fanatismo , Remedio contra las trampas i A uno en fondo , perdudes
Joan Colom i Sales
Literatura catalana
Autor teatral.
Fou un divulgador del teatre valencià per tota la geografia valenciana i per Barcelona, Mallorca, Alger i Portugal Escriví nombroses peces de caràcter popular, entre les quals cal destacar Tal és Qualis com Camalis 1872, L’avarícia romp el sac 1874, estrenada primer en castellà, Quatre còmics d’ocasió 1874, El sant de l’agüelo 1882, Si no vols caldo, tres tasses 1881, El tio Canyaules 1909 i Tisoretes 1917, i algunes sarsueles en castellà Fou actor i catedràtic de declamació del Conservatori de València, on escriví el llibre didàctic Soliloquios y dicelias 1913
Josep Épila i Simón
Periodisme
Teatre
Literatura catalana
Periodista, narrador i comediògraf.
Redactor del diari Las Provincias Hi feu sobretot crítica taurina amb el pseudònim Latiguillo i articles sobre qüestions cinegètiques amb el de Juan Palomo Fou president de l’Associació de la Premsa Valenciana, el 1922 Escriví, per al teatre, comèdies i obres còmiques, preferentment en castellà, entre les quals destaquen Ojo por ojo, El buque nacional, Huelga de cocheros, Rojo y verde, Temple aragonés També n’estrenà alguna en català, com El tio de la tissa 1903 És autor, també, d’una novella curta, de costums populars Bous de poble 1914
,
Josep Ovara i Piquer
Teatre
Literatura catalana
Autor teatral.
Hom ha proposat d’identificar-lo, sense base suficient, amb un tal Josep Mamano i Piquer Estrenà, a partir del 1871, una trentena de peces festives, dins la tradició de teatre valencià dialectal i costumista, algunes de les quals foren impreses Dimats 13 , 1877 Un aprenent de llatí , 1879 Males llengües , 1879 L’ànima en un fil , 1881 El tio Serol , 1882, i La guerra en pau , 1885, Guerra en pau, Un clavari escaldat, La nòvia d’Albal, Lo que és el món, Pare i cavaller i Bous de mort , entre altres Collaborà amb Joaquim Balader i Eduard Escalante a Futxint de les bombes 1873
,
Martí Mayol i Moragues
Teatre
Literatura catalana
Autor teatral.
Doctor en història, de jove estigué vinculat al règim franquista, del qual s’anà distanciant El 1949 estrenà el drama Portes obertes , premiat per la Diputació de les Balears Molt vinculat a la companyia Artis , que estrenà part de les seves obres, conreà una comèdia popular que tractà de temes de la vida quotidiana des d’una comicitat caricaturesca, així com la vida de l’aristocràcia mallorquina enfront de la societat contemporània Estrenà nombroses obres Es sogre de madò Rosa 1950, Orgull de casta 1950, Més vell que es pastar 1952, Can Miraprim 1953, les peces breus Mal llamp es doblers…
,