Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Joanot Martorell
Història
Literatura catalana
Cavaller i escriptor.
D’un llinatge de la noblesa mitjana, apareix el 1433 amb el tractament de mossèn, que significa que havia estat adobat cavaller El 1437 canvià lletres de batalla amb el seu cosí Joan de Montpalau , que acusà d’haver trencat paraula de matrimoni a Damiata Martorell, germana de Joanot L’epistolari entre els dos cosins durà vuit mesos i és escrit, dins els cànons jurídics i militars d’aquest gènere epistolar, amb encertats trets d’ironia i de sarcasme, que revelen, en tots dos adversaris, un enginy agut i un cert domini de la prosa Arribats a la conclusió que llurs diferències només es podien…
,
Lluïsa Cunillé i Salgado

Lluïsa Cunillé i Salgado
© Teatre Lliure / Ros Ribas
Teatre
Literatura catalana
Autora teatral.
Es formà als seminaris de dramatúrgia textual que impartia José Sanchis Sinisterra a la Sala Beckett de Barcelona El 1991 obtingué el premi Ignasi Iglésias amb Berna i el premi Calderón de la Barca amb Rodeo Figura representativa de la dramatúrgia catalana contemporània, el seu teatre tendeix a eludir el discurs ideològic i es decanta a explorar la funció pragmàtica del llenguatge Els seus textos, estrenats en català i en castellà, capgiren les categories dramatúrgiques tradicionals referències de situació, renúncia al diàleg com a motor de l’acció, etc per a crear un univers parallel, banal…
,
Manuel Brunet i Solà

Manuel Brunet i Solà
Periodisme
Literatura catalana
Periodista i escriptor.
Ingressà al Seminari de Vic, on rebé una àmplia formació humanística i sòlids coneixements artístics sota el mestratge de Josep Gudiol Deixà els estudis eclesiàstics i a mitjan primera dècada del segle XX començà a collaborar en publicacions d’àmbit local, guiat pel canonge Collell , i inicià també una carrera literària que tingué un primer reconeixement l’any 1911 amb els premis dels Jocs Florals d’Olot i de Girona per l’assaig Perspectiva general de l’art cristià i el poema noucentista Transformacions , i en el mateix certamen a Barcelona el 1913 amb el Poema de la Pedra , sobre la…
,
Josep Aragay i Blanchar

Josep Aragay i Blanchar (1916)
Arts decoratives
Pintura
Literatura catalana
Pintor, ceramista, teòric de l’art i escriptor.
Vida i obra Noucentista i preceptista del Noucentisme A 14 anys publicà algun dibuix a En Patufet Treballà a l’acadèmia Galí del 1907 al 1911 Eugeni d’Ors li confià 1911 la direcció plàstica de l’ Almanac dels Noucentistes , i, des de la mateixa data, collaborà com a illustrador al Papitu i ingressà al grup de Les Arts i els Artistes Fou un dels fundadors de la revista Picarol 1912, i el 1913 feu la primera exposició personal de pintura, a les Galeries Dalmau També collaborà a La Revista El 1915 feu la primera de ceràmica, en collaboració amb Quer Viatjà a Itàlia 1916-17, i rebé l’…
,
Biel Mesquida
Literatura
Nom amb el qual és conegut l’escriptor Gabriel Mesquida i Amengual.
Vida i obra Fill de pares mallorquins, la seva vida professional i literària ha estat sempre vinculada a Mallorca i, secundàriament, a Barcelona, on es llicencià en biologia 1969 i en ciències de la informació 1977 Responsable de la secció de ciències biològiques de la Gran enciclopèdia catalana 1972-80, director d’"Ucronia" d’Iniciativas Editoriales 1977-80, collecció literària vinculada a la revista alternativa El Viejo Topo , i també cap del Servei de Comunicació, Recepció i Enllaç de la Universitat de les Illes Balears 1984-1996 Membre de diversos moviments de renovació dels anys setanta…
,
Vicent Salvà i Pérez
Disseny i arts gràfiques
Edició
Literatura catalana
Editor, bibliògraf, escriptor, gramàtic i traductor.
De família de velluters, es llicencià en filosofia i en dret a la Universitat de València Fou professor suplent de llengua grega a la universitat d’Alcalá de Henares, el 1807 Hi conegué Antoni Puig i Blanch , amb el qual alguns anys després s’enemistà per raó dels interessos contraposats en l’afer de la traducció catalana de la Bíblia impulsada per l’English Foreign Biblical Society, en què Salvà prengué partit per Joaquim Llorenç Villanueva El 1809 s’associà amb el seu cunyat Pere Joan Mallén i inicià un negoci de llibreria que assolí expansió internacional, sobretot amb la…
,
Pere Joan Comes
Portada del Llibre d’algunes coses assenyalades de Pere Joan Comes
© Fototeca.cat
Arxivística i biblioteconomia
Cristianisme
Historiografia catalana
Canonge, arxiver i cronista.
Vida i obra És conegut principalment pel Llibre d’algunes coses assenyalades , escrit vers el 1583, mentre era escrivent a les ordres de Francesc Vilar, escrivà del racional de la ciutat de Barcelona La divulgació dels documents municipals secrets li ocasionà un procés i la condemna a presó, el 1584, amb la qual s’intentava evitar que fugís a Castella i la confiscació de l’obra, que restà a l’escrivania del racional Per ser canonge, pogué complir en forma canònina i durant poc temps Després d’aquest afer, marxà a Roma, al servei d’Antoni de Cardona-Anglesola i Fernández de Córdoba,…
, ,
Alfons II de Catalunya
Història
Rei de Catalunya-Aragó (1285-91).
Primogènit de Pere II el Gran i de Constança de Sicília , filla de Manfred, rei de Sicília Al tractat de Sord 1273 fou acordat el seu prometatge amb Elionor, filla d’Eduard I d’Anglaterra Alfons, però, morí sense contreure matrimoni En partir Pere el Gran cap a la conquesta de Sicília, el nomenà lloctinent general dels seus reialmes 1282 En produir-se la invasió de Felip l’Ardit de França 1285, intervingué amb el seu pare en la defensa de Catalunya Poc temps després, Pere el Gran li encomanà l’expedició de conquesta de les Ba lears dirigida contra Jaume II de Mallorca, com a càstig per no…
,
Gaspar Sala i Berart
Historiografia catalana
Literatura
Cristianisme
Escriptor, polític i predicador.
Vida i obra De pares catalans, professà com a augustinià a Saragossa el 1622 Era doctor en teologia 1639 Cap al 1635, si no abans, s’establí a Catalunya, on adquirí ràpidament gran fama com a orador sagrat El 1640 es mostrà contrari a Felip IV de Castella i favorable a la intervenció francesa Durant la revolta del 1640, aprofitant el clima d’exaltació religiosa, esdevingué, amb els seus sermons i els seus escrits abrandats, una figura popular, i potser gaudí d’una certa influència política fou ell qui pronuncià el sermó fúnebre a la mort de Pau Claris Rebé generoses recompenses per la seva…
, ,
Pau Ignasi de Dalmases i Ros
Història
Política
Historiografia catalana
Erudit i diplomàtic.
Vida Destacà tant per la seva erudició com pel seu protagonisme polític en el preludi i en el transcurs de la guerra de Successió També conegut per Pau de Dalmases i Ros, era fill del mercader Pau de Dalmases i Castells, de qui heretà la senyoria de Vilallonga i al qual havia estat atorgat 1685 el privilegi de cavaller Es doctorà en arts i filosofia el 1688 El 1689 comprà la baronia de Pierola El 1692 Carles II li concedí igualment el privilegi de cavaller Feu un viatge per Castella i França, que aprofità per a posar-se en contacte amb els erudits de l’època Fou aleshores quan descobrí la…
, ,