Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
Josep Armengou i Feliu
Literatura catalana
Assagista, prosista i folklorista.
Exercí també com a historiador Fou capellà de Berga De la seva producció assagística destaca Justificació de Catalunya 1955, difós clandestinament, escrit el 1951 i revisat el 1975, on analitza el nacionalisme català i les relacions entre Catalunya i Espanya Collaborà a diverses revistes, com “Queralt” 1952-65 i “Criterion” Fruit d’aquesta dedicació, publicà el recull d’articles Escrits de temps incerts 1965 Pòstumament aparegué Nacionalisme català 1977 Es dedicà també als estudis d’història i folklore berguedà Al volum Prosa escollida 1990 es publicà el Petit diari de guerra , on narra la…
Cita de narradors
Literatura catalana
Llibre d’assaig i crítica literària que guanyà el premi d’assaig Josep Yxart 1957 i fou publicat l’any 1958, els autors del qual són Jordi Sarsanedas, Maria A.
Capmany, Manuel de Pedrolo, Josep M Espinàs i Joan Perucho El llibre té la particularitat i la novetat que cada un dels cinc narradors escriu sobre l’obra d’un altre, la qual cosa dona unitat al volum i serveix d’acte de presentació conjunta dels cinc autors i de les seves obres Així J Sarsanedas analitza l’obra de MA Capmany Capmany, l’obra de M de Pedrolo Pedrolo, l’obra de JM Espinàs Espinàs, l’obra de J Perucho, i aquest, l’obra de J Sarsanedas Cita de narradors tanca i segella aquest acte d’afirmació d’uns autors que se saben diferents però que coincideixen en edat i en una mateixa…
Francesc Xavier Llampilles
Literatura catalana
Assagista i historiador de la cultura.
Nom amb què és conegut Francesc Xavier de Cerdà i de Cerdà Fou jesuïta 1748 i ensenyà humanitats i filosofia a Barcelona Després de l’exili del 1767, s’establí a Ferrara i a Gènova Publicà Saggio storico-apologetico della letteratura spagnuola , en 6 vol Gènova 1778-81 trad al castellà Saragossa 1782-84, obra adreçada a refutar abrandadament les tesis de Tiraboschi, Bettinelli i Signorelli sobre la decadència de la literatura hispànica l’assaig constitueix un precedent del comparatisme literari del s XIX Més que d’història literària es tracta d’història de la cultura hispànica als volums “…
Jeroni de Moragas i Gallissà
Literatura catalana
Novel·lista, assagista i traductor.
Estudià medicina i s’especialitzà en psiquiatria infantil Fundà i dirigí l’Institut de Pedagogia Terapèutica 1940, presidí la Societat de Neuropsiquiatria Infantil i la Societat Catalana de Pediatria, i des del 1945 fou professor de psicologia de la infantesa i adolescència a la Universitat de Barcelona Publicà diverses monografies mèdiques i pedagògiques, com La infància anormal 1933, Evolució sexual de l’infant 1935, Els fills, sexe i educació 1966 i Els inadaptats 1970, entre d’altres La seva dedicació al camp de la literatura fou anterior a la guerra civil Collaborà amb ressenyes, estudis…
Lluís Segalà i Estalella
Història
Lingüística i sociolingüística
Hel·lenista.
Doctor en dret i en filosofia i lletres, fou catedràtic de grec a Sevilla 1899 i, posteriorment, a Barcelona 1906-38 També fou professor a l’Escola de Bibliotecàries i pertangué a diverses corporacions científiques, entre les quals cal esmentar l’Institut d’Estudis Catalans 1911 Dirigí colleccions de clàssics grecs i llatins de les quals es destaca l’ambiciosa Biblioteca Scriptorum Graecorum et Romanorum cum Ibericis Versionibus Partidari d’un estudi aprofundit dels clàssics —donada la migradesa de llur tradició als Països Catalans i a la resta de l’Estat espanyol—, cregué que la traducció…
,
Maruxa Vilalta i Soteras
Literatura
Escriptora mexicana d’origen català.
Filla d’ Antoni Vilalta , i de Maria Soteras , exiliats a Mèxic el 1939, es llicencià en lletres hispàniques per la Universidad Autónoma de México, exercí el periodisme, entre d’altres, amb collaboracions al diari Excelsior , i treballà també per a la televisió S’inicià com a novellista El castigo , 1957 Los desorientados , 1958 Dos colores para el paisaje , 1961, però aconseguí l’èxit amb el teatre, com a autora i també com a directora d’escena, on analitzà els problemes de l’home contemporani Diverses obres seves foren traduïdes a altres llengües, entre d’altres al català Vicenç Riera…
,
Allò que tal vegada s’esdevingué
Literatura catalana
Comèdia en un acte de Joan Oliver, publicada el 1936.
Desenvolupament enciclopèdic Fou revisada el 1970 i inclosa a Teatre original 1977 La peça ofereix una visió distanciada i molt crítica de la creació segons s’explica al Gènesi , que Oliver obté a partir d’una perspectiva còmica i verbalment enginyosa El conflicte dramàtic prové del triangle format per Nara, personatge sense tradició bíblica, Caïm i Abel La trama gira a l’entorn de la prohibició de Jahvè que els homes entrin al Jardí de l’Edèn, després que Adam i Eva en fossin foragitats Nara, però, filla d’ambdós, demana a Caïm que li dugui una pera de l’Arbre de la Vida, que es troba al…
Obra crítica 1 i 2
Literatura catalana
Recull de l’obra crítica de Joaquim Molas agrupada en dos volums publicats l’any 1995 i 1999, respectivament.
Desenvolupament enciclopèdic Recullen els treballs de crítica literària, els estudis i les reflexions sobre cultura i literatura que, al llarg del seu exercici professional, l’autor ha escrit per a diversos mitjans o ha conferenciat per a diferents auditoris El primer volum inclou el llibre Materials i propostes , que reuneix una mostra de l’aportació de l’autor a la literatura dels anys seixanta, concretament, al realisme històric, sobre el qual el crític matisa actituds amb relació als atacs que rebé posteriorment El conjunt del llibre respon a uns objectius programàtics i analítics, amb…
L’hora violeta
Literatura catalana
Novel·la de Montserrat Roig publicada l’any 1980.
Desenvolupament enciclopèdic Conclou la trilogia formada per Ramona, adéu 1972 i El temps de les cireres 1977 A mig camí entre l’assaig i la ficció, indaga en la nova realitat de la transició democràtica Definida com a novella feminista, ofereix una reflexió múltiple i complexa de les noves possibilitats vitals de la dona de l’any 1980 Les protagonistes femenines, Natàlia, Norma i Agnès, afronten l’alliberament sexual, el conflicte personal entre professió i maternitat i la indagació de la memòria històrica Estructurada en quatre parts, a la primera, “L’hora perduda”, Natàlia encarrega a…
Joan Coromines i Vigneaux
Literatura catalana
Lingüista i editor de textos.
Fill de Pere Coromines i Montanya Estudià a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona, als Estudis Universitaris Catalans i a la Fundació Bernat Metge Foren mestres seus Joaquim Balcells, Massó i Torrents, Nicolau d’Olwer i Carles Riba Completà estudis a Montpeller 1927, a Madrid 1928, a Zuric 1929 i a París 1930 Es doctorà a Madrid amb un treball titulat Vocabulario aranés 1931 Pompeu Fabra l’introduí 1930 a les oficines lexicogràfiques de l’IEC i fou professor de filologia romànica a la Universitat de Barcelona fins el 1939, any en què s’exilià primer a París i aviat…