Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Antoni Maria Fàbregas i Rosal
Literatura catalana
Novel·lista.
Cursà estudis de medicina a la Universitat de Barcelona 1876-81 Publicà En Dolçapau 1886, una característica novella de tesi tradicionalista, que oposa als nocius hàbits urbans burgesos la bondat dels valors cristians de la civilització rural El 1913 publicà una traducció catalana, anotada, de l’epístola Ad Pisones , reeditada en volum amb la versió espanyola de Magí Verdaguer i Callís Comptador del Mont de Pietat de Nostra Senyora de l’Esperança , és autor d’uns Apuntes para la historia general del Monte de Piedad 1899 Es casà amb Joaquima Santamaria
Joan Ramon Veny-Mesquida
Literatura catalana
Filòleg i historiador de la literatura.
Ha tingut cura d’importants edicions crítiques i anotades ambestudis introductoris de textos com Diari 1918 2004 de JV Foix, de qui anteriorment també havia fet una edició crítica i anotada de Tocant a mà 1993 Dins el projecte d’edició crítica de l’Obra Completa de Salvador Espriu ha tingut cura de Cementiri de Sinera, Les hores, Mrs Death 2003, volum 10 I dins del projecte “Mimesi”, que estudia el pensament literari català durant l’edat moderna, ha tingut cura de l’edició i estudi introductori de Preceptiva poètica 2008, d’Antoni Febrer i Cardona
Rosa M. Delor i Muns
Literatura catalana
Professora.
Assagista i crítica L’any 1989 publicà Salvador Espriu o “el cercle obsessiu de les coses” , un recull de treballs crítics i d’investigació, i una edició profusament anotada d’ El caminant i el mur Des del 1992 dirigeix la publicació de les Obres completes / Edició crítica de Salvador Espriu Dins d’aquesta sèrie ha tingut cura de les edicions d’ El doctor Rip 1992 i Israel 1994 L’assaig La mort com a intercanvi simbòlic Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Salvador Espriu diàleg intertextual 1934-1984 és del 1993 El mateix any aparegué el monumental estudi hermenèutic…
Jordi Domènech i Soteras
Literatura
Poeta i traductor.
Estudià a l’Escola Massana, i treballà com a dissenyador industrial El seu primer poemari, Deu trossos , s’inclogué l’any 1971 dins un volum conjunt d’homenatge a Joan Oliver, Pere Quart, I li estreba les vetes de la cotilla Posteriorment, ja sota el títol definitiu Un poema en dez anacos , es va publicar a Galícia l’any 1974 en edició anotada i bilingüe gallec / català El seguiren En comptes de la revolució 1984, premi Josep López-Picó 1983, La llei del parèntesi o tota precaució és poca 1994, una breu mostra en prosa d’una obra aforística més extensa, Història de l’…
,
Joan Guàrdia
Historiografia catalana
Literatura catalana
Dietarista i pagès.
Vida i obra Fill d’Antic Torrellebreta, originari del municipi de Malla Osona, i de la pubilla Joana Guàrdia, fou l’hereu d’una de les principals pairalies del Collsacabra Així doncs, pertanyia a la classe de pagesos benestants i, a més a més, era familiar del Sant Ofici És autor d’un interessant diari personal que abraça el període 1631-72, continuat amb algunes anotacions disperses pel seu fill Antoni Joan Guàrdia Aquest diari, que fou redactat en un petit volum recobert de pergamí, té un total de 105 fulls, i constitueix un preciós testimoniatge d’una època de la història de…
,
Albert Rossich i Estragó
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Filòleg, historiador de la literatura i sociolingüista.
Llicenciat en dret i en ciències de la informació i doctor en filologia catalana, ha impartit literatura catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona 1977-92 i posteriorment a la de Girona, d’on és catedràtic La seva activitat acadèmica se centra en la literatura catalana de l’edat moderna, en el triple vessant de l’edició de textos, la història de la llengua i el multilingüisme literari Expert en el Barroc català , ha editat críticament textos dels segles XVII-XVIII i ha publicat més d’un centenar d’articles en publicacions especialitzades, treballs amb els quals ha contribuït a una…
,
Miquel Parets i Alaver
Literatura
Cronista.
Vida i obra Assaonador de pells, era fill d’un altre Miquel Parets, de qui heretà l’ofici, i de Caterina Alaver Es casà successivament amb Maria Roura, Isabel Mans i Marianna Vinyes, i escriví un extens dietari que, amb el títol de De molts successos que han succeït dins Barcelona i molts altres llocs de Catalunya dignes de memòria , comprèn el període 1626-60 Hi descriu tots els esdeveniments notables de la vida política, social i quotidiana de la Barcelona del segle XVII la gran fam del 1631, el motí del Corpus de Sang, les vingudes de prínceps i monarques, les festes i els cerimonials…
,
Estremida memòria
Literatura catalana
Novel·la de Jesús Moncada, publicada l’any 1997.
El tema de la novella s’adreça als crims del 25 d’agost de 1877, quan, entre Casp i Mequinensa, a la partida de la Vallcomuna, fou assaltat i mort un recaptador d’impostos escortat per una parella de la Guàrdia Civil El crim trasbalsà aquella geografia de la Franja de Ponent que encara recordava els fets recents de la tercera carlinada i l’enrenou de la restauració borbònica del 1875 I el trasbals es convertí en una nova tragèdia quan els presumptes culpables van ser descoberts i sotmesos, d’immediat, a un judici sumaríssim ple d’irregularitats És un record intensament dramàtic que encara s’…
Lo Crestià
Cristianisme
Literatura catalana
Historiografia catalana
Obra monumental de Francesc Eiximenis.
Està planejada en tretze llibres, en els quals es proposa «declarar què és vida cristiana» i contenir «tot lo fonament de cristianisme», tasca empresa sota l’estímul reial i a demanda dels consellers de la ciutat de Barcelona i «d’altres devots e honorables ciutadans» En realitzà solament els llibres Primer, Segon, Terç i Dotzè , a més de fragments dels altres edició d’AG Hauff, 1983 fins ara no s’han publicat tots És considerada com una gran enciclopèdia de la vida medieval En el Primer , escrit vers 1378-81 publicat el 1495, està dividit en 381 capítols El primer llibre de Lo Crestià tracta…
,
Francesc Vicent Pérez i Baier
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Historiografia catalana
Orientalista, historiador i canonge.
Vida i obra De família humil —el seu pare era paraire—, quedà orfe de petit Estudià humanitats a Castelló, i inicià els estudis de filosofia, dret i teologia a la Universitat de València gràcies a una beca dotada pel gremi de paraires, del qual havia format part el seu pare Es doctorà a la Universitat jesuítica de Gandia El 1731 prengué possessió d’un benifet que el gremi de paraires tenia a la parròquia de Sant Nicolau Continuà la seva formació a la Universitat de Salamanca 1733, on estudià dret i s’interessà per les humanitats, particularment pel grec i l’hebreu A Salamanca,…
, ,