Resultats de la cerca

Els cinc primers volums aparegueren a nom de Joaquim Llorenç Villanueva i Astengo , per la persecució política que sofria l’autor  És una obra d’un gran interès per als estudis històrics, codicològics, literaris i filològics, que es refereix exclusivament als Països Catalans els volums I-IV al País Valencià, els volums V-XX al Principat i els volums XXI i XXII a Mallorca Totes les dades esmentades són de primera mà, i inclouen un gran nombre d’informacions, inscripcions i referències d’antiguitats, monuments i llibres que posteriorment s’han perdut Hom n’ha fet freqüents…

Pertangué al cos d’arxivers i bibliotecaris Creà i dirigí el Museu Provincial d’Antiguitats de Barcelona i en publicà un catàleg 1888 Publicà i dirigí, amb Josep ↑ Pella i Forgas , la “Revista Histórica Latina” 1874-77, i promogué la “Revista de Ciencias Históricas” i la “Revista Crítica de Historia y Literatura” És autor del Diccionario biográfico y bibliográfico de escritores y artistas catalanes del siglo XIX , en dos volums 1889-95, una obra discutida en el seu moment, però de consulta útil Publicà manuals de dret i nombrosos treballs de caràcter tècnic i erudit, entre els…

Llicenciat en dret, fou catedràtic de lleis a la universitat balear Fou un dels fundadors de l’Acadèmia Mallorquina de Literatura, Antiquitats i Belles Arts, de la qual escriví els estatuts Reuní una notable collecció d’antiguitats, incunables i còdexs lullians Presentà el projecte de recollir les poesies cultes i cançons populars de Mallorca, en una circular del 1838 o el 1841, en vers, que repartí impresa entre els literats mallorquins Sembla que escriví un diccionari i una ortografia mallorquina i és autor d’unes Octaves biblingües 1837 i del llarg poema polimètric Origen del …

Fundà i dirigí diversos periòdics locals La Espingarda , 1861 El Eco de Gerona , 1864 La Crónica de Gerona , 1864 La Revista de Gerona , 1876 Fou conservador del Museu d’Antiguitats de Girona i cronista de la ciutat participà en la creació de l’Associació Literària de Girona, que presidí 1875 És autor d' Escritores gerundenses 1867, Memorias literarias de Gerona 1873, El sitio de Gerona 1881, Obispos de Gerona 1889, Epistolario del cardenal gerundense fray Benito de Sala y de Caramany 1889, Tossa, noticias históricas 1883 i d’altres monografies d’història local Com a poeta,…

Ordenat sacerdot el 1956, exercí de professor al petit seminari i fou rector de quatre parròquies del Riberal rossellonès Baó, Vilanova, Cornellà i Pesillà, on acabà el ministeri Es donà a conèixer amb una petita guia històrica sobre Cotlliure el 1953, i esdevingué conservador delegat a les Antiguitats i Objectes d’Art dels Pirineus Orientals Mantenidor dels Jocs Florals de la Ginesta d’Or i del Felibritge, fou membre fundador del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans  GREC i de l’ Institut Rossellonès d’Estudis Catalans  IREC Animador del butlletí Société agricole, scientifique et…

Vida i obra Prengué l’hàbit dominicà el 1710 al convent de predicadors de València Acabats els estudis, fou destinat al convent d’Alacant com a professor de filosofia, però aviat fou traslladat al convent valencià, on es dedicà a l’arxiu, en el qual treballà fins a la seva mort El 1730 fou nomenat historiador de l’orde a la província de València i el 1765 fou ampliat a l’àmbit de la província d’Aragó Historiador crític, que basa la seva tasca en la prova documental, escriví diversos volums sobre la història d’alguns convents de l’orde, en especial sobre el de la ciutat de València i els seus…

Vida i obra Era membre d’una família políticament influent Estudià ambdós drets, probablement a Nàpols i a Roma Tornà a Tarragona 1545 i es dedicà a l’exercici de la professió i a l’epigrafia, la numismàtica i la història Escriví el Llibre de les grandeses de Tarragona , que publicà en una versió castellana Libro de las grandezas de Tarragona Lleida 1572-73 reedicions Lleida 1883 i Tarragona 1980 que feu ell mateix de l’original català Ha estat editat modernament 1984 Hi inclou, en un estil poc brillant però amb una llengua culta, una història cronològica de la ciutat des del diluvi, una…

Vida i obra Fill del regent la cancelleria Joan Mai i d’Elisabet de Sa Rovira o Rovira, net del també regent la cancelleria Joan Mai i besnet de Ramon Mai, mestre de medicina a Tremp Dos germans seus, Climent i Joan, foren, respectivament, abats de Ripoll i de Sant Benet de Bages Fou doctor en drets Regent la cancelleria de Sardenya 1512-17, ho fou després 1519-33 del Consell d’Aragó El 1528 fou nomenat ambaixador a Roma prop del papa Climent VII, i preparà la solemne coronació de Carles per part del papa, a Bolonya El 1533 fou ascendit a vicecanceller de la corona catalanoaragonesa, càrrec…

Vida i obra De família humil —el seu pare era paraire—, quedà orfe de petit Estudià humanitats a Castelló, i inicià els estudis de filosofia, dret i teologia a la Universitat de València gràcies a una beca dotada pel gremi de paraires, del qual havia format part el seu pare Es doctorà a la Universitat jesuítica de Gandia El 1731 prengué possessió d’un benifet que el gremi de paraires tenia a la parròquia de Sant Nicolau Continuà la seva formació a la Universitat de Salamanca 1733, on estudià dret i s’interessà per les humanitats, particularment pel grec i l’hebreu A Salamanca, començà una…

Vida i obra El seu nom abans d’ingressar a l’orde caputxí 1788 era Joan Mestre i Oliver Estudià al Collegi de Randa i cursà retòrica a la Universitat de Palma A divuit anys ingressà en l’orde dels caputxins i rebé l’hàbit a l’octubre del 1788 Dins l’orde cursà filosofia i història sagrada, a més d’estudiar història i dedicar-se a la lectura d’autors clàssics Era aficionat a la numismàtica i a les antiguitats i dominava diverses llengües llatí, francès, anglès i italià Exercí com a bibliotecari dels caputxins i catalogà de nou el fons de la seva biblioteca, a més d’enquadernar i…