Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic Aquestes històries, protagonitzades de manera exclusiva per indis mexicans, reflecteixen el seu comportament i la seva personal visió del món, radicalment diferent de l’europea, i que, a més, resulta difícil d’integrar en la societat actual “Aquí descansa Nevares” narra la revolta de Lalo Nevares, el qual, davant la pobresa i precarietat de les barraques miserables on ell i els seus viuen, s’installa en un habitatge ben diferent un cementiri sumptuós i de sòlida pedra però en el repartiment de les sepultures es reprodueixen les…

Estudià a l’Escola Pia de Mataró, on professà el 1798 Ensenyà a Solsona i al nou collegi de Sant Antoni Abat de Barcelona 1815-33, on fundà una càtedra de grec molt reconeguda Dirigí els Ejercicios pio-literarios 1817-33, on publicà moltes poesies llatines i gregues i altres treballs literaris Tingué molts càrrecs dintre l’orde El 1833 fou nomenat rector del collegi de Santa Anna de Mataró Aquí publicà una notable Acadèmia literària 1834 És autor de molts treballs literaris, sobretot poesies llatines i gregues

Ha estat un gran divulgador de l’obra de Pere Calders, mitjançant l’edició d’ Invasió subtil i altres contes 1978, l’assaig Cròniques de la veritat oculta, de Pere Calders 1986, l’estudi introductori a Aquí descansa Nevares 1997 i molts articles, conferències i ponències sobre aquest autor, així com el comissionat de l’exposició “Calders Els miralls de la ficció” amb J Castellanos, 2000-01 Fou coordinador i coautor del curs multimèdia de català Digui, digui , de força difusió 1992 Fou director del Servei d’Idiomes Moderns de la Universitat Autònoma de Barcelona UAB

Des d’una concepció innovadora del gènere, amb aquesta obra l’autor ironitza, d’una banda, sobre el model de vida burgès i, de l’altra, parodia els trets més característics de la novella psicològica, que era el tipus de narrativa més fàcilment identificable amb el model social esmentat  Lluís Frederic Picabia , un empresari respectable, ha perdut Sílvia, la promesa La seva vida burgesa anodina no té cap sentit, fins que un dia perd la cigarrera i s’adona que els esforços per trobar-la són allò que realment ha omplert la seva existència «I si la tornés a perdre», diu És a partir d’aquí que…

Professor i crític literari, ha conreat diversos gèneres novellístics eròtic, negre, històric, juvenil Ha publicat Gaudeamus igitur 1990, premi La Piga de la Viuda Reposada 1989, Cinc lais eròtica cavalleresca 1995, premi de narrativa eròtica la Vall d’Albaida 1994, La decisió 1996, El laberint d’Adriana juvenil, 1998, Més enllà de Chiapas 1998, en què a través d’un segrest descobrim el sentit i les raons de la lluita zapatista, Deixem-ho aquí infantil, 1999, A la recerca d’Angèlica 2000, Pell bruna juvenil, 2000, L’ombra a la paret 2001, premi Goleta i Bergantí 2000, Sense malícia premi Vila…

Llicenciada en filologia hispànica per la UAB i màster en Administració Pública per Esade, fou professora universitària, articulista en diversos mitjans de comunicació i presentadora de programes de televisió Directora dels serveis territorials de cultura de la Generalitat de Catalunya a Girona 1995-97 i directora de la Filmoteca de Catalunya  1997-2000 i cap de gabinet del conseller de Cultura Jordi Vilajoana 1999-2003 El 2011 fou nomenada directora de la Casa de Cultura de Girona  antologada a Vibracions celestials 1999, Monòlegs a tres bandes 1992 i Anys i anys 1999 amb El silenci dels…

Vida i obra Hereu, el 1838, d’importants finques rústiques a la vall d’Aro, feu estudis de filosofia i es llicencià en dret el 1846, a Barcelona, i feu d’advocat a la Bisbal Publicà una sèrie de pensaments polítics al Calendari Català i a La Veu del Montserrat , en què denunciava l’assimilació política i cultural castellanes, i altres articles a “Lo Gai Saber”, sobre els jocs florals i sobre la centralització Collaborà a “El Faro Bisbalense”, especialment, el 1868, a propòsit de les festes d’homenatge als felibres, de retorn dels Jocs Florals de Barcelona, dels quals havia estat mantenidor l’…

Estudià dret a Barcelona S’establí a Vilanova i la Geltrú, d’on fou alcalde Dirigí el Diario de Villanueva y Geltrú i presidí l’Ateneu Interessat per l’agricultura, fundà un sindicat de defensa contra la filloxera i un centre preventiu contra les pedregades Publicà nombroses monografies de caràcter històric, la majoria en castellà, especialment al Boletín de la Real Academia de la Historia,  de la qual era membre, i en altres institucions acadèmiques, així com en revistes o en llibre, entre els quals destaquen  Guía del monasterio de Santas Creus  1884 El pasado, el presente y el porvenir de…

Després dels estudis superiors de castellà i català a Montpeller, fou nomenat professor de castellà a Perpinyà 1963-65, a Nimes 1965-67 i a l’escola de Mestres de Perpinyà 1969, esdevinguda Institut Universitari 1990, on ensenyà el castellà i produí nombrosos reculls pedagògics bilingües Secretari perpetu de la secció catalana dels Jocs Florals del Rosselló 1967, lletrista de Jordi Barre, cantant nord-català de renom, és sobretot autor de novelles i de poesia Els seus primers poemes foren publicats en 1970-71 a l’ Almanac Català del Rosselló  i en la revista Sant Joan i Barres Entre les…

Vida i obra Cursà estudis de filologia francesa a la Universitat de Barcelona, que completà amb estudis de lingüística aplicada a les universitats de Caen i Estrasburg Professora d’institut, es dedicà posteriorment a l’ensenyament de llengües estrangeres És collaboradora de diferents mitjans de comunicació El País , La Vanguardia , L’Avenç , El Periódico de Catalunya , Catalan Writing , etc La seva trajectòria com a narradora començà amb la novella No se sap mai 1996, i ha continuat amb Com unes vacances 1998, premi Prudenci Bertrana i Cavall Verd, Tot un caràcter 2001, Millor que no m’ho…