Resultats de la cerca

Vida i obra Hereu, el 1838, d’importants finques rústiques a la vall d’Aro, feu estudis de filosofia i es llicencià en dret el 1846, a Barcelona, i feu d’advocat a la Bisbal Publicà una sèrie de pensaments polítics al Calendari Català i a La Veu del Montserrat , en què denunciava l’assimilació política i cultural castellanes, i altres articles a “Lo Gai Saber”, sobre els jocs florals i sobre la centralització Collaborà a “El Faro Bisbalense”, especialment, el 1868, a propòsit de les festes d’homenatge als felibres, de retorn dels Jocs Florals de Barcelona, dels quals havia estat mantenidor l’…

Home de lletres, afavorí l’intercanvi cultural entre els cenacles poètics de Lleida i Barcelona, l’assimilació de noves tendències literàries, la difusió de l’ideal catalanista i la normalització lingüística Fou collaborador, entre d’altres, d’ El Diario de Lérida , La Falç , Vida Lleidatana i Catalunya Participant assidu als Jocs Florals de Barcelona —hi fou premiat el 1911, el 1913, el 1922 i el 1924, i nomenat mestre en gai saber el 1922—, també fou mantenidor de certàmens literaris La seva poesia orientada a descriure les terres pirinenques, influïda per Verdaguer, Maragall…

Fou enginyer i tingué diversos càrrecs oficials a Barcelona i, entre altres ciutats, a Madrid La seva traducció castellana, en prosa fora de la Balada de Mallorca i el Somni d’Isabel , de L’Atlàntida de Verdaguer 1878 acompanyà la primera edició de la versió revisada del poema Traduí també Rubió i Ors, Frederic Soler i Guimerà Com a poeta, optà en llengua castellana pels Cantares 1866, conreats continuadament sota diferents títols, recollits a El libro de los cantares , 1909, un gènere de forma fixa la copla d’origen o assimilació popular Per altra banda, i en contradicció potser…

Apleguen trenta-set articles en llengua castellana sobre el teatre espanyol, amb poques variacions respecte als que van ser publicats a les pàgines de La Vanguardia entre el 1892 i el 1895 L’obra ofereix una panoràmica de l’escena espanyola del s XIX que encara és de consulta obligada El primer volum és dedicat al drama, i el segon, que quedà interromput per la seva mort, a la comèdia i al sainet El mètode seguit per Yxart combina la visió històrica amb la voluntat d’interpretació No es queda en la visió externa dels fets, sinó que proposa una lectura global de la significació sociològica de…

Fill d’Andreu Febrer Vic, 1352- i de Francisca Callís, probablement neta de Barchinona Calis, la primera persona d’aquest cognom que detingué el domini útil del mas  el Callís Orís, d’on era també el jurista Jaume Callís ~1370-1434, fill de Sibilia Callis, cosina segurament de Francisca El 1398, quan ocupava el càrrec d’escrivà de Martí I l’Humà, prengué part en la croada contra Barbaria Després fou cambrer del rei Martí el Jove de Sicília, al servei del qual intervingué activament en l’acció contra el rebel Artal d’Alagó i en negocià l’extradició a la cort francesa El 1418…

Desenvolupament enciclopèdic El dramaturg, ja sense els plantejaments radicals d’obres anteriors, hi intenta una assimilació entre els principis del teatre simbolista i la tradició d’un teatre rural de ressò guimeranià Així, l’autor vol fer un drama intens i despullat, en el qual «cal fugir de la comoditat dessaborida de fer pagesos de teatre», segons diu ell mateix en la presentació Al llarg dels tres actes, es dona a conèixer la història del triangle amorós entre Mariagna, Silvestre el seu segon marit, un home molt més jove i Mariagneta la filla d’ella En el primer es posa de…

Dividit en tres seccions, “Elegies”, “Poemes de primavera” i “Odes”, recull poemes escrits entre el 1918 i el 1920 El tema clau és el pas del temps, a través del qual es vehicula la idea de desencís i es justifica el to melangiós i l’exhibició d’un món elegíac El sentiment de pèrdua es vol compensar a través de la fixació de l’instant i la seva bellesa, aspecte que s’expressa mitjançant motius i tòpics simbolistes Manent s’allunya d’una aplicació simbolista de tipus finisecular, no existeix la voluntat d’establir una reflexió de tipus intellectual o de vehicular una càrrega moral Es tracta…

Format als escolapis, estudià a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma Doctorat en filosofia i lletres per la Universitat de València 1971, d’on ha estat professor de grec 1983-91 Des del 1991, és catedràtic d’aquesta matèria a la Universitat Jaume I de Castelló Els anys setanta collaborà al Laboratoire d’Anthropologie Sociale de la Sorbona i en 1978-79 fou professor visitant de la Universitat de Princeton Dirigí l’Institut Valencià de Sociologia i Antropologia Social 1980-84, i fundà i dirigí el Museu d’Etnologia de València 1982-84 A banda el manual Som Llengua i Literatura 1974, la…