Resultats de la cerca

Treballà de tipògraf i collaborà a Idea Nova  i El Igualadino Afiliat al partit republicà federal, fou processat i empresonat 1896, considerat autor de fulls subversius Dirigí més tard La Autonomía , de Reus, i El Campesino , de la federació de rabassaires Collaborà a El Poble Català 1916 i després a La Veu de Catalunya , amb el pseudònim de Roc Guinart Publicà Montjuich notas y recuerdos históricos 1917 i Marina catalana medieval 1922

Ebenista de professió, i de condició humil, fou un dels membres del grup modernista de Reus Ja abans de formar-ne part i quan era a la guerra del Marroc, collaborà a “Lo Somatent” 1894 i —novament a Reus— al diari republicà federalista “La Autonomía”, on publicava poemes propis i traduccions de poetes gallecs, a més d’alguns articles Autor d’una obra majoritàriament en català reunida a Verso y prosa 1899, patí les conseqüències de la guerra, d’on tornà tuberculós

Començà publicant poemes al periòdic La Ignorància de Palma Mallorca i guanyà un primer premi amb El jovent català als Jocs Florals d’Olot El seu reconeixement públic arribà amb l’obtenció de nombrosos premis en certàmens literaris locals, cosa que el dugué a exercir de secretari del consistori en els Jocs Florals de Barcelona del 1912 També cultivà el gènere teatral, faceta en la qual destaquen dues peces breus Lo noi de bordo 1904 i Lluita social La defensa de l’autonomia de Catalunya fou un dels motius principals de la seva tasca periodística, amb articles d’opinió a La…

La seva obra es divideix en dos períodes, una època d’experimentació als anys vuitanta Qüern de poemes , 1981 La seguretat ciutadana i altres estats d’inquietud , 1984 Alerta a les espines , 1986 i una època de maduresa expressiva als anys noranta Dies d’estiu , 1993 Deute de natura , 1999 Fou un dels organitzadors de les mostres de Poesia Jove 1976-82, celebrades a Palma Com a crític literari, s’ha interessat per l’estudi de l’evolució del teatre a Mallorca és autor de Teatre Modern a Mallorca 1998 i El teatre mallorquí del segle XX 2002 Ha publicat diversos estudis històrics sobre l’…

Catedràtic universitari Redactor del diari Tele-exprés  1972-76, en fou sotsdirector, com també del diari Avui Exercí de redactor en cap de Catalunya Exprés  1976-77 Fou cap de premsa de l’Ajuntament de Barcelona i director de la revista Annals del Periodisme Català Presidí la Societat Catalana de Comunicació 1991-97 És autor, entre altres obres, de La nova premsa catalana 1975, La premsa comarcal Un model català de periodisme popular 1983, Història de la premsa, la ràdio i la televisió a Catalunya 1994, Premsa, franquisme i…

Llicenciat en dret a Barcelona, el 1956 ingressà al Partit Socialista Unificat de Catalunya PSUC Fou, juntament amb Pere Ardiaca i Francesc Vicens, un dels autors de les tesis del PSUC sobre el fet nacional català El problema nacional català , 1961, text fortament inspirat en els plantejaments de Joaquim Maurín sobre les tres fases burgesa, petitburgesa i popular del catalanisme Publicà diferents articles en les revistes del PSUC Horitzons  i  Nous Horitzons A causa de la seva activitat antifranquista el 1960 s’exilià a París, on amplià estudis l’École Pratique des Hautes Études de la…

Vida i obra Collaborador en diversos diaris i revistes “Tele-estel”, Serra d’Or , “Canigó” i Avui Publicà poesia de to simbolista A mig camí del seny 1946, Vida terrena 1948, Els altres mons 1952 i El temps que se’ns escapa 1959 La seva narrativa és de caràcter psicològic amb trets realistes L’últim combat 1954, Només el miratge 1956, A les 21,13 1956, La pregunta i l’atzar 1959 i El silenci i la por 1962 El 1975 publicà un aplec de narracions aparegudes abans, en part, en altres llengües, sota el títol El desert Gairebé una paraula L’assaig Dos pobles ibèrics 1967, premi J Yxart 1966,…

Filla del filòsof argentí Abelardo Gabancho, que donà a conèixer a l’Argentina el filòsof Alexandre Deulofeu , aprengué català al casal català d’aquesta ciutat Estudià periodisme Resident a Barcelona des del 1974, collabora en diversos mitjans de comunicació de Catalunya premsa i ràdio i és autora de reportatges i guies de Barcelona i de treballs de tema historicocultural La creació del món catorze directors expliquen el seu teatre , 1986 Barcelona, tercera pàtria del tango , 1990, amb Xavier Febrés Despert entre adormits Joan Maragall i la fi de segle a Barcelona , 1998 La història amagada…

Estudià a la Universitat de València, on es doctorà en filosofia i lletres 1970 i exercí la docència com a catedràtic d’història contemporània Durant el franquisme participà activament en activitats clandestines per a la recuperació de la llengua i la cultura valencianes Membre fundador del Partit Socialista Valencià 1962, en fou un dels principals impulsors de la transformació en el Partit Socialista del País Valencià PSPV a la fi de la dictadura, i finalment de la integració al Partido Socialista Obrero Español  PSOE 1978 Tanmateix, protagonitzà fortes divergències amb la majoria de la…

Desenvolupament enciclopèdic La novella evoca la vida de Cecília Ce, una nena trobada que, sense recursos econòmics, esdevé una prostituta que viu unes relacions amoroses cada cop més dramàtiques, en la Barcelona sense llibertat ni expectatives de la postguerra Finalment, retroba la independència econòmica i l’estabilitat emocional Cecília és una nena que un matrimoni gran i sense fills troba a l’entrada de la torre del carrer de les Camèlies, on viuen El caràcter estrany de la nena i l’ambient del barri, on no se sent acceptada, fan que fugi de casa per buscar el pare desconegut, la…