Resultats de la cerca

Era germà de Joan Es doctorà en drets a Avinyó 1775 i tingué càrrecs públics durant l’ocupació britànica de Menorca 1798-1802 Dominava, a més del llatí i el grec, l’hebreu, l’àrab, l’anglès, el francès, l’italià i l’alemany, i traduí al català diverses obres de Molière no localitzades i també textos anglesos Fou membre de la Societat Maonesa de Cultura

Estudià farmàcia i medicina a Cervera i a l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona A Cadis, durant la guerra del Francès, fou secretari del Diario de las Sesiones de las Cortes 1808-14 exercí d’apotecari als Prats de Rei 1814-20 i, entre el 1820 i el 1823, fou de nou redactor al Diario de Sesiones de les corts i diputat Liberal exaltat i francmaçó, el 1823 s’exilià al Regne Unit, on visqué fins el 1833 Installat en gran part a Knaresborough, Yorkshire, traduí per encàrrec de la Societat Bíblica Britànica i Estrangera el Nou Testament 1829-31, amb la collaboració de Ramon Bussanya…

Estudià llengües modernes espanyol, francès i català a la universitat d’Oxford, on es doctorà 1986 Començà a ensenyar-hi l’any 1952, hi fou nomenat Fellow del St Catherine’s College 1965 i n’és professor emèrit des del 1991 Magister de la Maioricensis Schola Lullistica 1957 i redactor anglès, des del mateix any, d’“Estudios Lulianos” més tard, “Studia Lulliana”, ha publicat un bon nombre de treballs sobre el pensament de Ramon Llull i sobre aspectes estilístics de la seva obra, com ara El microcosmos lullià 1961, Ramon Llull y el número primitivo de las dignidades en el “Arte General” 1963 o…

Vida i obra De família humil de menestrals, quedà orfe de molt jove i hagué de compaginar els estudis a la Junta de Comerç, a l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts, al collegi de Sant Pau del Camp i a la Universitat de Barcelona on obtingué els graus de batxiller en dret i en filosofia i lletres amb diverses ocupacions per a atendre la seva problemàtica família, limitat molt aviat per greusproblemes de salut Obtingué també una bona formació musical S’implicà amb convicció en els fets revolucionaris de l’estiu del 1835, tot rebutjant-ne la utilització que en feren alguns sectors socials…

D’una família de tradició dins de la burgesia industrial sabadellenca, els seus avantpassats tingueren un paper determinant en el món de les finances el seu besavi patern fou Pere Oliver, fundador de la Caixa d’Estalvis de Sabadell, i el seu avi matern, Joan Sallarès i Pla Estudià a Barcelona la carrera de dret 1916-20, però des de jove es decantà per les lletres i escriví poemes, teatre i prosa literària Formà part, amb Francesc Trabal i Armand Obiols, del Grup de Sabadell, de caràcter avantguardista Collaborà en el Diari de Sabadell 1930-34, La Veu de Catalunya , La Publicitat , la Revista…