Resultats de la cerca

Doctor en dret i en filosofia i lletres, fou catedràtic de grec a Sevilla 1899 i, posteriorment, a Barcelona 1906-38 També fou professor a l’Escola de Bibliotecàries i pertangué a diverses corporacions científiques, entre les quals cal esmentar l’Institut d’Estudis Catalans 1911 Dirigí colleccions de clàssics grecs i llatins de les quals es destaca l’ambiciosa Biblioteca Scriptorum Graecorum et Romanorum cum Ibericis Versionibus Partidari d’un estudi aprofundit dels clàssics —donada la migradesa de llur tradició als Països Catalans i a la resta de l’Estat espanyol—, cregué que la traducció…

Doctora en filologia clàssica 1990 Ha centrat les seves recerques en la recepció dels clàssics entre els autors illustrats menorquins entre altres treballs, ha publicat estudis sobre la influència dels clàssics en Joan Ramis i ha editat el Diccionari menorquí, espanyol, francès i llatí 2001 i les traduccions de Ciceró 2002 d’A Febrer i Cardona, així com l’estudi Antoni Febrer i Cardona, un humanista illustrat a Menorca 1761-1841 1996 i ha dirigit l’edició de l’obra completa Li ha estat atorgat el premi Miquel dels Sants Oliver de l’Obra Cultural Balear 1997

Catedràtic de grec i professor associat de la UAB Membre del consell directiu de la Fundació Bernat Metge, s’ha dedicat sobretot a la pedagogia de les llengües clàssiques i és autor de diversos manuals per a l’aprenentatge de la cultura clàssica En collaboració amb Montserrat Ros, ha publicat La transcripció dels noms propis grecs i llatins 1993, única obra de referència en aquest camp És traductor de diverses edicions dels clàssics d’Homer, la Ilíada 1996 i l’Odissea 1998 d’Eurípides, Medea 1990, Hipòlit 2002 i Les Bacants 2006, i de Plató, Apologia de Sòcrates i Critó 2000,…

Analista clínic i doctor en farmàcia Fundador de la revista de Tortosa Gèminis , juntament amb Jesús Massip Publicà reculls de poesia L’ombra rogenca de la lloba 1982, premi Carles Riba, Long Play per a una ànima trista 1986, Llir entre cards 1988, La insostenible lleugeresa del vers 2002 i El Jardí de les delícies 2014 La seva poètica, irònica, palesa la influència dels clàssics Villon, A Marc, els clàssics llatins, Shakespeare, del qual traduí Tots els sonets 1993, premi Crítica Serra d’Or de traducció poètica 1994, etc  La raíz de la mandrágora 2005 és una edició…

Vida i obra Jesuïta 1746-73, filòsof i bon coneixedor dels clàssics grecs i llatins, treballà per a la renovació pedagògica basada en els clàssics Ensenyà humanitats clàssiques 1755-59 al collegi de Sant Bernat i a la Universitat de Cervera, on esdevingué un dels més íntims de Josep Finestres i s’inserí plenament en la cultura cerverina Hi publicà els seus Ludi rhetorici et poetici 1756  A Tarragona 1759-60 guanyà l’amistat del canonge Ramon Foguet, amb el qual mantingué una correspondència constant des d’Itàlia Essent professor de filosofia a Calataiud 1760-63, hi escriví i publicà…

Vida i obra Llicenciat en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona 1932 Deixeble de Carles Riba fou professor de llatí a la Universitat Autònoma 1934-39 i catedràtic incorporat a l’institut-escola Ausiàs Marc 1935-39 El 1939, després de la guerra, fou traslladat a l’institut de Ferrol i després a Santiago de Compostella i a Castelló de la Plana El 1944 s’incorporà a l’institut de Reus, però fins el 1961 no aconseguí de tornar com a catedràtic a Barcelona, al Jaume Balmes Fou professor de llatí a la Universitat de Barcelona 1964-66, i quan fou creada la nova Universitat Autònoma, a…

Advocat, estigué lligat al grup literari de l’Editorial Torre, i publicà els volums d’assaig literari Els clàssics, la terra i jo 1954, evocació d’escriptors catalans medievals, Grecs en la meua tinta 1958, sobre figures de l’antiguitat grega, i Viatge a Ausiàs March 1961

Vida i obra Estudià filosofia, pintura i idiomes a Barcelona El 1831 publicà un Canto erótico signat Libasindo , el recull poètic Veinticuatro poemas líricos i les tragèdies Aristodemo i Nicea El mateix any adreçà a la Real Academia Española una memòria en defensa de la teoria de la diferència quantitativa de les síllabes i la versificació castellana amb ritmes i metres clàssics, editada amb el títol El sistema musical de la lengua castellana 1832 Resident a Madrid des del 1832 i membre del cenacle de Gaspar de Remisa, estudià llengües clàssiques i orientals i collaborà a “El…

Estudià el batxillerat a Vic i es llicencià en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona 1972 Doctor per la Universitat Autònoma de Barcelona 1976, on llegí una tesi sobre Els ritmes clàssics en la poesia catalana , hi exercí de professor de filologia llatina 1972-2019 Com a poeta publicà Temps de tempesta 1974, Encalçar el vent 1976, Dura llavor secreta 1990,  D’ara i de sempre 2000 i  Cobles devotes  2010, recollits a  Obra poètica completa 2020 Com a investigador, centrà les seves activitats en tres grans eixos D’una banda, la filologia llatina amb traduccions d’autors…

Fou alumne del collegi de Cordelles a Barcelona i estudià, després, humanitats El 1759 entrà a la Companyia de Jesús Arran de l’expulsió, residí a Ferrara, on fou ordenat de prevere És autor de Valencia , poema en tres cants 1704, i deixà inèdits El espíritu de las bellas artes , en tres volums, que combatia el tractadista d’estètica Esteban de Arteaga, i diverses poesies i traduccions de clàssics