Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
Jaume Tió i Noè

Jaume Tió i Noè, segons un dibuix publicat a Los lunes de la Gaceta de Cataluña (1882)
© CIC-Moià
Literatura catalana
Dret
Escriptor i advocat.
Vida i obra Fill d’un comerciant, inicià estudis de teologia a Tortosa 1830, els quals abandonà per dedicar-se a la carrera de dret a València, que acabà a Barcelona l’any 1942 De joventut aventurera, viatjà a Madrid 1835 i 1838 i a França 1836-38 L’any 1836 s’installà a París, on comptà amb la protecció del duc de Rivas i de Martínez de la Rosa i collaborà a Le Siècle i El Orbe Literario El 1838 era de nou a Tortosa, i poc després 1942 s’establí definitivament a Barcelona, on exercí com a advocat També collaborà a El Vapor , El Guardia Nacional , de Pau Piferrer, El Constitucional 1839…
,
Cèsar August Jordana i Mayans
Literatura catalana
Escriptor, traductor i gramàtic.
Vida i obra Deixà la carrera d’enginyer per la literatura Autor de formació científica i d’esperit anglòfil, s’inicià en la creació literària amb dos volums de contes Quatre venjances 1923 i L’anell del Nibelung 1926, barreja de fantasia i de realisme Inaugurà el conreu de la novella de gènere amb El collar de la Núria 1927, de factura detectivesca, que fou seguida per La veritat sobre Sigfrid 1927 i L’incest 1927, de filiació cinematogràfica, en què combina humor, paròdia i absurd un estil irreverent a la manera d’Anatole France Continuà amb L’anell i la fàbrica 1928, on casa…
,
Víctor Balaguer i Cirera
Literatura catalana
Poeta, autor teatral, novel·lista, narrador, historiador, memorialista, traductor i periodista.
Vida i obra Obtingué el grau de batxiller en dret 1844 a la Universitat de Barcelona, però no continuà els estudis i es dedicà a la literatura i a l’activisme periodístic, en oposició a la voluntat de la seva mare Balaguer s’havia proposat imposar-se com a escriptor i per a això desplegà una intensa i diversificada activitat com a professional de les lletres La mort de Jaume ↑ Tió i Noè , el 1844, el posà al capdavant del romanticisme liberal, que havia quedat desintegrat per transfuguisme cap al moderantisme i l’historicisme o per exili o trasllat a altres terres en imposar-se el nou ordre…