Resultats de la cerca

Es llicencià 1986 i doctorà 1996 en filologia catalana per la Universitat d’Alacant Després d’exercir uns quants anys com a professor d’educació secundària 1986-2000, des del 2001 és professor titular del Departament de Filologia Catalana a la Universitat d’Alacant Ha publicat les narracions El tren dels negatius 1985, premi Ciutat d’Alzira, Fins que va traure el cap el rossinyol 1990, La devastació violeta 1993, premi Enric Valor de literatura juvenil,  Joan de l’Iris i el rossinyol 2002, premi Empar de Lanuza de narrativa infantil 2001, El cervell de la serp 2007,…

Net de Joaquim Horta i Boadella Professional de les arts gràfiques, edità els  Quaderns de Teatre de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona, on publicà obres traduïdes per primer cop al català d’autors com Bertolt Brecht, Friedrich Dürrenmatt, Jean-Paul Sartre, Anton Txékhov, Tennessee Williams i altres, i entre els catalans, Manuel de Pedrolo, Joan Oliver i Joan Brossa, i també Fe de Vida 1950-65, de poesia Fundà la collecció “Signe” d’assaig i poesia Fou cap de publicacions del Collegi d’Arquitectes 1971-83 i del departament de publicacions de l’Ajuntament de Barcelona 1983-95…

Vida i obra Fou collaborador a La Publicitat i altres diaris De caràcter més aviat popular i sentimental, publicà novelles — Epistolari d’una dona de món 1927 i Una vida 1934— i teatre Comèdia d’amor i de dolor 1926, El ram de Sant Joan 1933, La sang als ulls 1937 i El malalt incomprès 1938 També és autor de l’assaig La força social i revolucionària del teatre 1938, amb una ideologia compromesa amb la situació de la guerra civil Cal esmentar, a més, els articles “Els perills de la reraguarda” 1937 i “La força social i revolucionària del teatre” 1937 S’exilià el 1939 a la…

Desenvolupament enciclopèdic Els textos memorialístics que Tomàs Pàmies, militant dins l’ortodòxia comunista, escriu entre el 1958 i el 1962 —amb l’excepció d’un de datat el 1966— i la invasió soviètica de Praga de 1968, impulsen Teresa Pàmies a mantenir una mena de diàleg amb el pare, ja mort, a qui s’aproparà amb una voluntat desmitificadora i crítica envers la política soviètica i els seus dirigents El llibre s’inicia amb un text de Tomàs Pàmies, datat a Praga el 1958, on expressa la decisió d’emprendre la redacció d’una autobiografia —únic testament i dot que deixarà als seus fills— amb…

Desenvolupament enciclopèdic L’autor reflexiona al llarg de deu seccions sobre el desig, la naturalesa vulnerable de l’individu i l’atracció pel buit, i s’enfronta, no tan sols a les impostures de l’època franquista, sinó també a l’experiència quotidiana el poeta refusa la vulgaritat i troba en la literatura un sumptuós refugi, un instrument que li permet donar sentit estètic al seu món, tot cercant el retorn a l’harmonia primigènia, l’èxtasi l’espai desert La poesia, polisèmica i obscura, cerca la bellesa intellectual des d’una perspectiva moderna, incòmoda la literatura protagonitza…

Desenvolupament enciclopèdic La novella narra la iniciació d’Adrià Guinart, un noi jove, que abandona la seva família i marxa a la guerra les diverses històries que presencia o li expliquen, marcades pel misteri, l’onirisme i fins i tot l’esoterisme, fan que maduri al llarg d’una única nit, el temps simbòlic de la novella Dividida en tres parts, l’inici de la novella evoca la infantesa d’Adrià, de sobrenom Caïm, que a la nit abandona una família singular i misteriosa, per participar en la guerra Al llarg d’aquest viatge, Adrià troba una sèrie de personatges que viuen en espais solitaris,…

Vida i obra Fill de l’autor  Pere Capellà , des del 1968 collabora en diversos mitjans de comunicació, com ara  Última Hora   Diari de Balears , del consell editorial del qual fou membre  Avui   Diario de Mallorca   Oriflama   Empresario Balear o El Temps , del qual fou responsable a Mallorca També ha estat membre del consell de direcció de la Gran Enciclopèdia de Mallorca , publicada entre el 1988 i el 2005 El 1968 publicà alguns poemes del recull La Terra Nostra a la revista Lluc  La seva actitud compromesa i l’estètica predominantment realista de la seva obra l’han definit, segons la…

Escrita en forma de monòleg, evoca la joventut d’una dona de la menestralia d’un barri de Barcelona, la  Natàlia o Colometa, des d’abans de la República fins a una postguerra indeterminada Es tracta d’una existència corrent de dona casada amb fills, que la guerra converteix en dramàtica, primer, i en marginada, posteriorment Natàlia rememora la seva joventut que inicia quan, a la Festa Major de Gràcia, coneix Quimet, que li imposa el sobrenom de Colometa , amb el qual a partir de llavors tothom la coneix òrfena de mare, evoca el difícil prometatge amb Quimet, noi autoritari que la tiranitza,…

L’obra L’obra evoca la Guerra Civil al front d’Aragó i a Barcelona, i també la postguerra a ciutat, des del punt de vista de diferents personatges En la primera part, les cartes de Lluís de Brocà descriuen la seva existència i la dels seus companys, Juli Soleràs i Cruells —tots tres amics i oficials republicans— al front d’Aragó Fill d’un burgès, Lluís vivia amb la Trini, filla d’uns anarquistes, amb la qual tingué un fill al front, s’enamora de manera apassionada d’una dona gran i amb dos fills, la Carlana, que l’utilitza per a falsificar una partida de matrimoni i regularitzar, així, una…

Vida i obra Fill d’ Avellí Artís i Balaguer  i germà de l’arquitecte i escenògraf  Arcadi Artís-Gener  Fou escenògraf al taller Batlle i Amigó i estudià Belles Arts a Llotja Al final de la dècada del 1920 protagonitzà el curt amateur  Gestation d’un poème , dels germans Sarsanedas del FAD Durant la República fou redactor de L’Opinió , La Rambla i La Publicitat popularitzà el pseudònim de Tísner en dibuixos i caricatures al Be Negre , L’Esquella de la Torratxa , que dirigí conjuntament amb Pere Calders, i La Campana de Gràcia  i La Publicitat , on illustrà els contes infantils que hi publicà…