Resultats de la cerca

Conegut literàriament com a Josep Sou , ha publicat De ciutat 1987, Pols de fenedura 1989, L’estança 1992, L’enigmàtic valor de la ics 1993, Anfracte 1995, En la duna 1997, Concert d’aigua 1998 i Conreus de l’horitzó 2000, entre d’altres

Ha guanyat diversos premis literaris, com el de Mont-roig del Camp 1995 per El tren de les 703 , i els Frederica Montseny 1996 i 1997 per, respectivament, Concert per a Rudolf Raiden i El blues de la presonera Ha publicat les novelles Fonoll de mar 1998, Misteri en el Croscat 1999, infantil, Fades de foc 1999, Déus i captaires 2001 i La torre de les hores 2001

Director i autor teatral, ha escrit en aquest àmbit les obres Post-mortem 1983, Pleniluni de cera i altres peces 1983 i Màgic concert i altre peces 1984, premi Crítica Serra d’Or 1985 Ha publicat una extensa obra en narrativa juvenil, en català i castellà, com El talismà de l’Adriàtic amb A Ruano, 1992, L’arquitecte i l’emperador d’Aràbia 1993, El mag d’Esmirna 1994, Tren elèctric, 5 L’últim enigma amb S Campillo, 1994, Històries secretes de l’espai 1995, La frontera invisible 1995, L’enigma de la noia adormida 1995, La veu de matinada premi Edebé de literatura juvenil 1995, Els…

Vida i obra Conegut literàriament com a Toni Cucarella, començà publicant un recull de poemes, Concert en no major 1982, però s’ha dedicat després a la narrativa És autor de les novelles Cool fresc 1987 i Bogart & Bogart 1993, entre d’altres, i dels reculls de relats Crònica de fets gloriosos 1982, La lluna vista des de la Terra a través de la tele 1990 i L’última paraula 1998 Amb Els camps dels vençuts 2001, reconstrueix la vida de la seva generació sota el franquisme i amb Quina lenta agonia, la dels ametlers perduts 2003, premi Andròmina 2003 i Crítica dels Escriptors…

Com a poeta fou inclòs en l’ Antologia poètica universitària 1952-56 i 1956-58 Publicà els llibres de narracions Tina a interludis 1956 i Pollen 1963, premi Víctor Català 1962, que oscillen entre una certa avantguarda i el realisme  Com a periodista collaborà a  Serra d’Or  i  El Correo Catalán , i fou membre fundador i primer conseller delegat del diari Avui , que posteriorment dirigí 1977-82 El 1982 fou nomenat director general de Cinema, Música i Teatre del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya Fou president de Ràdio Associació de Catalunya 1994-98 En l’àmbit musical…

Responsable del departament d’escenificació i dramatúrgia de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona entre el 1995 i el 2003, ha continuat la tasca divulgativa i d’investigació al voltant del fet teatral És autor de les peces teatrals Home tocant el flabiol damunt d’un núvol 1971, El bon samarità, càntir amunt, càntir avall estr 1976, premi Joan Santamaria, El collaret d’algues vermelles 1979, escrita amb Jaume Melendres, premi Crítica Serra d’Or, Despertar glaçat de primavera 1983, premi Ignasi Iglésias 1982, La temporada d’hivernacle 1987, La ruta del salmó 1985,…

Vida i obra Es llicencià en dret, i estudià piano, harmonia, contrapunt i composició amb D Mas i Serracant i violí amb M Viscasillas, tot i que es dedicà bàsicament a l’activitat periodística i literària, especialment a la poesia Fou un dels representants de la bohèmia intellectual barcelonina Militant d’Acció Catalana, collaborà a les publicacions Mirador , La Publicitat , El Be Negre , i, ja en la postguerra, a Revista , Destino i Tele-estel S’exilià el 1936 i més tard fou empresonat a l’Espanya franquista Un cop alliberat, exercí la crítica musical en El Correo Catalán , Diario de…

Es llicencià en història a la Universitat de València Com a autor del text i de la música de les cançons que canta, es donà a conèixer el 1962 Al vent amb un èxit immediat, que confirmava el seu primer disc 1963 El mateix 1963 guanyà el Festival de la Cançó Mediterrània de Barcelona amb Se’n va anar Sorgit simultàniament i al marge del moviment barceloní de la Nova Cançó cançó , hi aportà un estil personal i discrepant, que es caracteritzava pel lirisme patètic de les lletres i per l’energia de la construcció melòdica el segon disc 1964, amb el Diguem no , li assegurà una popularitat…

Vida i obra El 1932 la família s’establí a Manacor Mallorca Començà a cantar en públic l’any 1959 com a solista d’orquestra El 1964 s’installà a Barcelona i passà a formar part dels  Setze Jutges  El 1965 es professionalitzà i edità el seu primer EP amb la discogràfica Concèntric Promogué activament la cançó catalana amb la fundació dels locals La Cova del Drac 1965 i La Cucafera 1968 Entre les cançons més destacades que enregistrà des d’aleshores cal esmentar Balada d’en Jordi Roca , Blues en Sol , Plou i fa sol i Cançó per les dones Ben aviat es guanyà el reconeixement del públic i de la…

Desenvolupament enciclopèdic Narra la història d’un luthier jueu confinat al camp d’extermini d’Auschwitz durant els darrers anys de la Segona Guerra Mundial Originari de Cracòvia, el luthier Daniel sobreviu a l’infern del camp treballant de fuster Un comandant nazi, amant de la música, li proposa una prova terrible haurà de construir un violí de sonoritat perfecta en un temps limitat, si vol salvar la seva vida i la d’un violinista, també presoner, que ha de tocar l’instrument acabat Malgrat les condicions infrahumanes en què treballa, Daniel aconsegueix, gràcies a la passió pel seu ofici de…