Resultats de la cerca

Successor del seu pare, Paulin Paris, com a professor del Collège de France, contribuí a consolidar un ensenyament científic de la filologia Fundador de les revistes  Revue Critique  1866 i Romania  1872, es destacà pels estudis i les edicions d’autors francesos i provençals Histoire poétique de Charlemagne , 1865 La vie de Saint Alexis , 1872 La Poésie du Moyen-Âge , 1885 François Villon , 1901 Participà com a jurat al concurs literari de Montpeller del 1875 i se n’ocupà al Journal des Debats Hi coincidí amb Manuel Milà i Fontanals, i es cartejaren per tractar qüestions com la…

Fill de pares gallecs, fou combatent al front republicà durant la Guerra Civil de 1936-39 i després pertangué al Front Nacional de Catalunya El 1949 creà els Llibres de l’Óssa Menor, sèrie eclèctica de poesia catalana, on publicà autors joves, autors en procés de consolidar-se i autors consagrats —Riba, Espriu, Pere Quart, Vinyoli, Teixidor, Sarsanedas— El 1950 creà el premi Ossa Menor, de poesia, que es transformà en el Carles Riba a partir del 1959 També creà el premi de poesia Joan Salvat-Papasseit per a poetes novells o poc reconeguts En aquest sentit, es va fer responsable de l’edició de…

Estudià dret a Cervera i a Sevilla i en fou catedràtic a Barcelona i a Madrid Milità al partit moderat i, després, a la Unió Liberal fou alcalde de Barcelona 1856, diputat a corts 1860-64, vicepresident del congrés i ministre d’ultramar 1864, com a membre de la Unión Liberal Collaborà a l’edició de les Siete Partidas Fou secretari de l’Acadèmia de Jurisprudència, membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i un dels fundadors de l’Ateneu Català Publicà estudis sobre el dret civil català i en defensà la validesa enfront del centralisme uniformista, sovint en la premsa conservadora d’…

És doctor en filologia semítica i ha exercit de professor d’hebreu i d’història del Pròxim Orient antic a la Universitat de Barcelona Com a poeta, inicià la seva trajectòria amb  D’un record a l’altre  1993 i  Les mans descalces  1993 Després continuà amb  De nit  1999, per a consolidar-se amb  Corint  2000, flor natural dels Jocs Florals de Barcelona,  Com un persa  2001, premi Tivoli Europa Giovanni 2002,  El tren de Bagdad  2003, premi Carles Riba,  Llei d’estrangeria  2008,  Estàtues sense cap  2013 i  Ciència exacta  2014, premi Miquel de Palol Ha traduït al català l’obra…

Vida i obra Net d’indians i fill d’un advocat que residia a Barcelona des del 1851, la seva filla és l’escriptora Roser Matheu i Sadó S’adscriví des de molt jove al moviment catalanista, de primer al polític fou un dels fundadors de la societat La Jove Catalunya , 1870 i després, ja definitivament, al cultural, dins el qual desplegà una activitat pública extraordinària Des del 1871 intervingué en l’organització dels Jocs Florals de Barcelona, en què el 1873 guanyà un segon accèssit i posteriorment cinc premis ordinaris, tres d’extraordinaris i vuit accèssits més Hi fou nomenat mestre en gai…

Vida i obra Fill de l’arxiver i historiador Pròsper de Bofarull i Mascaró , estudià lleis a la Universitat de Cervera i es llicencià en dret civil als Estudis Generals de Barcelona 1838 El 1830 ingressà com a oficial quart a l’Arxiu de la Corona d’Aragó ACA i l’any 1849 hi obtingué la plaça d’arxiver, en substitució del seu pare En el conflictiu període 1842-43 tingué un paper destacat en la preservació de la documentació de l’ACA Com a responsable de l’arxiu prosseguí la publicació de la important Colección de Documentos Inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón , iniciada pel seu…

Vida i obra De família modesta i orfe de pare des de petit, seguí estudis al seminari de Tarragona a quinze anys treballava d’ebenista a Barcelona i, de nou a Tarragona, estudià magisteri A Madrid 1865 estudià filosofia i lletres a la Universitat de Madrid Aquí, s’involucrà en la revolta estudiantil de la Nit de sant Daniel abril del 1865, i s’hagué d’exiliar i viatjà a Ginebra, París i Brusselles, fins que s’establí a Marsella Es dedicà a activitats tan diverses com a la traducció de novelles al castellà i a l’ensenyament d’aquesta llengua, a l’arquitectura, a la corresponsalia de premsa i a…

Vida i obra D’una família d’acusades inclinacions culturals, era germà dels escriptors Manuel  i Josep Maria Folch i Torres , dels quals illustrà diversos llibres Es formà a Llotja 1905-10 i als Estudis Universitaris Catalans, a Barcelona, on fou deixeble de Josep Puig i Cadafalch Assistí també a un taller de forja El 1907 s’incorporà a La Veu de Catalunya  a requeriment de Raimon Casellas, i el succeí en la direcció de la pàgina artística del diari 1910-20, des d’on, sota el pseudònim  Flama , divulgà aspectes de l’art català i defensà en certa manera l’estètica del Noucentisme , el programa…

Vida i obra Iniciat molt jove en el periodisme, el seu primer article en català aparegué a La Justícia , setmanari republicà tarragoní Llicenciat en dret 1916, anà a Barcelona a estudiar lleis, però hagué de retornar a Tarragona sense haver pogut acabar la carrera per dificultats econòmiques hi fundà 1901 i dirigí el setmanari federal La Avanzada , fundà Joventut Federal, s’ocupà en feines administratives i feu conferències El seu pensament polític, que influí en la seva obra històrica, es caracteritzà per la defensa del federalisme d’arrel pimargallià del sobiranisme del poble català com a…