Resultats de la cerca

Cursà la carrera de dret i ocupà càrrecs a la Generalitat Malgrat una llarga dedicació al teatre, només estrenà tres obres, escrites amb la collaboració del seu nebot Josep Gras i signades amb el pseudònim Feliu Aleu Són La vida d2un home Comèdia quasi romàntica 1952, que obtingué un èxit notable, Les golfes 1957 i El casinet dels morts , estrenada en sessió de cambra Constituïren un intent de renovació fet amb tècniques realistes Formà part de la penya Santamaria i fou un dels fundadors de l’Associació Dramàtica de Barcelona 1955 Feu traduccions, que restaren inèdites, de Port Royal de…

Fill d’un comerciant, es llicencià en dret a Barcelona el 1872, on ja d’estudiant s’havia relacionat amb les tertúlies que constituïren La Jove Catalunya Participà activament en el Centre de Lectura, el portaveu del qual dirigí, i collaborà a La Renaixença , Lo Gai Saber i La Illustració Catalana , entre moltes altres publicacions, a vegades amb pseudònims, com Lo Trobador de Salou i El Doctor Pésimo Escriví versos i teatre en castellà influït per Zorrilla  Wifredo , 1866 la lloa a favor de la Revolució de Setembre  La luz de la libertad , 1868, i, en collaboració amb Pitarra —que li dedicà…

De família modesta, de molt petit quedà orfe de pare, i, alhora que començava a collaborar a la premsa El Barcelonés  i Los Rehiletes , treballà de joier i de dependent de comerç fins el 1851, en què anà a Madrid, on collaborà en diferents publicacions, fundà el periòdic satíric El Tío Crispín  1851 i el Diario Madrileño  1854 Addicte al Partit Democràtic, prengué part activa en la revolució del 1854 Relacionat, però, amb el carbonarisme, el 1855 fou empresonat dos anys al Saladero —d’on sortiria greument malalt— per l’article “Quisicosas del rey y la reina” publicat a El Tío Crispín…

Vida i obra Germà de Francesc Bartrina Participà activament en la Revolució de Setembre i, entre altres entitats, fou membre del Centre de Lectura, secretari del Casino Reusense i fundador del Club Republicano Federal de Reus, i, mentre vivia encara en aquesta ciutat, contactà amb les tertúlies barcelonines que constituïren La Jove Catalunya, de la qual formà part, i collaborà a “La Humanitat” El 1867 cità ja Comte si bé discrepant-ne, en un article sobre “La ciencia de los antiguos pueblos”, i, a Guerra a Dios , 1869, un dels seus escrits antireligiosos, amb el qual s’afegeix a la polèmica…

Estudià filosofia i lletres i periodisme Collaborador habitual en un gran nombre de revistes i a la premsa diària, conreà gairebé tots els gèneres, bé que l’assaig i la novellística constituïren els eixos de la seva activitat literària Escriví algunes de les seves obres en català Els seus assaigs mostren sempre una forta dosi de contestació a l’ordre establert i un clar compromís polític amb posicions d’esquerra, tònica que impregna també la resta de la seva producció i que sovint el portà a adoptar la forma de pamflet o de manifest Manifiesto subnormal 1970, Crónica sentimental de España…

Vida i obra Fill del mercader Lluís Vives i de Blanquina Marc, ambdós de família jueva i judaïtzants el pare morí a la foguera el 1524 L’entorn familiar judeoconvers tingué reflex, segurament, en alguns capteniments del Vives adult, tant religiosos per exemple en la tolerància com socials De l’ambient familiar conservà una gran veneració per l’Antic Testament comentaris als salms, que sabé entrelligar amb una espiritualitat sincerament cristocèntrica, palesada des de la seva primera obra, Iesu Christi triumphus , publicada el 1514 a París S’ha especulat que l’ambient social, polític i…