Resultats de la cerca

Membre de l’estament militar, lluità contra els agermanats valencians Fou jurat en cap de València en 1522-23 Escriví una Breu relació de la Germania de València , la més extensa de les cròniques contemporànies als fets, que fou utilitzada per cronistes valencians posteriors S’ha conservat en tres manuscrits i ha estat editada diverses vegades al s XX Escrita en un estil viu i directe, incorpora detalls personals i és especialment important pel relat minuciós dels primers moments de la revolta i la seva difusió

Vida i obra Noble, formà part del govern municipal d’Elx Escriví Antigüedades y glorias de la villa de Elche 1705, una obra destinada a destacar la fidelitat dels Perpinyà a la casa de Maqueda Aquesta història d’Elx consta de quinze capítols i s’hi inclouen descripcions de parròquies i convents, de festes, llegendes locals i personatges destacats Utilitza com a fonts els cronistes del regne de València, documents d’arxiu i el seu testimoni personal Bibliografia Escartí, VJ i Sansano, B 1995 Vegeu bibliografia

Doctorat en dret, desenvolupà diferents càrrecs a l’Ajuntament de Burjassot, i el 1952 fou nomenat secretari provincial del departament de seminaris del Movimiento L’any 1953 fou designat cronista oficial d’Almàssera, activitat des de la qual promogué la creació de l’Associació de Cronistes del Regne El 1957 es vinculà al Centre de Cultura Valenciana, i a partir d’aquest moment inicià el seu compromís i intensa tasca en favor de la cultura valenciana Intervingué en la direcció de les revistes bilingües Sicània 1958-59 i València Cultural 1960-64 En la dècada del 1990 participà en…

Vida i obra Fill d’un apotecari originari de Nules, feu l’aprenentatge de la notaria a Castelló, i n’obtingué el títol a València 1683, on exercí professionalment fins el 1707 quan, «per causa del nou Govern i introduïdes les lleis de Castella», fou suspès juntament amb altres notaris Les noves autoritats borbòniques el rehabilitaren 1710 i el nomenaren escrivà de la vila, però l’any següent li prohibiren d’exercir, com a tots els qui «no havien tret títol a Madrid», encara que continuà en el càrrec d’escrivà municipal No fou fins el 1722 que rebé l’aprovació definitiva Membre d’una generació…

Desenvolupament enciclopèdic Relata, en quatre parts, una gran aventura, un viatge que dona sentit a l’existència de Tomàs Safont, el protagonista, jove enginyer industrial ociós, les aficions del qual són la lectura, l’esport, les dames i la història Tot això discretament adobat com una història d’amor, en què l’espectacular vídua Eveline Nikopoulos a la fi és desplaçada, en el cor del protagonista, per la més discreta i submisa Blanca de Salona / Rosaura L’autor juga amb el temps i l’espai, i els transforma per contrastar l’obscur present de Catalunya amb la seva passada…

És un dels volums que caracteritzen millor la militància poètica noucentista dels primers anys Va encapçalat amb un pròleg d’Eugeni d’Ors que ha estat llegit com un programa canònic de poètica noucentista i un apadrinament de l’adscripció del poeta al moviment No obstant això, les intencions reals de l’autor —no tan radicals com les d’Ors— queden formulades a “Notes preliminars a La muntanya d’ametistes ”, un article coetani aparegut a la revista Empori Hi expressa la visió ciutadana del Montseny la muntanya d’ametistes, amb una natura que és presentada de manera ordenada però al mateix…

Estudia dret i periodisme, activitat en la qual es professionalitzà Collaborador de la revista  Destino i, des del 1966 regularment de La Vanguardia , esdevingué un dels cronistes més reconeguts de Barcelona , especialment en matèria d’art, urbanisme i vida cultural en general, temes sobre els quals publicà nombrosos llibres, molt sovint illustrats  Retrobar Barcelona 1988,  Establiments i negocis que han fet història 1990, Historia del Eixample 1990, ampliada el 2008 amb el títol de L’Eixample, 150 anys d’història , Barcelona, un museu d’escultures a l’aire lliure 1991, Quinze…

Vida i obra Es dedicà bàsicament a la geografia descriptiva de les comarques del País Valencià L’any 1922, amb la collaboració d’E Cebrián, organitzà les Joventuts Ratpenatistes Des del 1926 fins a la seva jubilació treballà en diversos organismes de l’administració de la Diputació Provincial de València Fou un dels activistes més importants de l’excursionisme valencià a través del Centre Excursionista de València i de l’associació El Palleter Des de la proclamació de la Segona República participà, de la mà de Joaquim Reig, en les campanyes d’afirmació nacionalista que promogué el Centre d’…

Vida i obra Doctor en filosofia i lletres per la Universitat de València, on feu amistat amb Joan Fuster Treballà com a tècnic superior del Servei d’Investigació Prehistòrica i com a inspector en cap d’Arxius, Biblioteques, Museus i Monuments municipals de la ciutat de València Destacà per la seva activitat com a poeta al voltant de la tertúlia literària del grup Torre durant la postguerra Membre actiu de Lo Rat-Penat, en presidí la Secció d’Història i d’Arqueologia també fou bibliotecari 1958-64 i membre de la Secció de Cronistes Oficials del Regne de València, de la qual fou…

Llicenciat en dret, professió que, tanmateix, pràcticament no arribà a exercir, es dedicà molt aviat a la literatura i al periodisme Amb tècnica realista, de testimoni o psicològica, des dels inicis destacà per un estil guiat sobretot per la cerca de la claredat i en el qual, a més del realisme, presideixen la ironia i un treballat equilibri entre emoció i distanciament Fins al final de la dècada dels seixanta publicà les novelles Com ganivets o flames 1954, premi Joanot Martorell, Dotze bumerangs 1954, El gandul 1955, una novella que assajava la tècnica del protagonisme collectiu  Tots som…