Resultats de la cerca

Llicenciat en dret 1882, collaborà en publicacions vinculades al carlisme i l’integrisme, com El Correo Catalán , “La Tradició Catalana” i “Almanaque de El Áncora” i publicà l’efímer “La Setmana a Barcelona” Obtingué dos accèssits als Jocs Florals de Barcelona 1890 i 1895, en fou secretari 1900 i manteni-dor 1901, i obtingué diversos premis al certamen de la Joventut Catòlica de Barcelona Escriví, entre altres obres teatrals, els drames o quadres dramàtics Lo diamant perdut 1881, Glòria que mata , Diada de reis i Lo vedell d’or , la tragèdia Anníbal i l’òpera Artús estr 1897, amb…

Debutà com a actor al Teatre dels Camps Elisis de Barcelona amb el pseudònim Fontseca Conegué Frederic Soler i, a fi de donar a conèixer les seves obres, fundà 1864 amb ell, amb Joaquim Dimas i amb altres la societat teatral La Gata, de la qual fou director i primer actor L’èxit de Les joies de la Roser 1866, al Teatre Odeon, i d’altres obres en català motivà el canvi de nom de La Gata pel de Teatre Català El 1867 passà al Romea, on actuà sempre —sovint en obres de F Soler— fins el 1890, que el seu baix rendiment per motius de salut l’indisposà amb l’empresa Actuà encara uns quants mesos al…

Vida i obra Fou professor de l’Escola Normal Femenina de Lleida, fundador de la revista “El Cronicón Ilerdense” 1857 i collaborador de la “Revista de Lérida” i del diari “El País”, entre altres publicacions Implicat en moltes iniciatives de la Renaixença, l’interès per l’excursionisme de caràcter erudit i patriòtic el dugué a ser delegat a Lleida, el 1877, de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, i, posteriorment, de l’Associació Catalana d’Excursions a fundar, el 1884, amb Frederic Renyé i Viladot, l’Associació Excursionista Ilerdanesa, i a publicar Guía cicerone de Lérida 1877…

Llicenciat en pedagogia a la Universitat de Barcelona, el 1969 es doctorà amb Fundamentación de una pedagogía de la no-violencia y la paz 1971, que reflecteix els seus anhels pacifistes en la línia de Gandhi Inspector d’ensenyament, amb alguna interrupció resideix des del 1963 a Andalusia, des d’on continuà els quaderns literaris Ponent , que inicià el 1956 a Palma El 1963 fundà l’obra de la Diada Escolar de la No-violència i la Pau DENIP, que ha tingut un ressò internacional Ha publicat nombrosos treballs sobre temes pedagògics relacionats amb la pau Orientaciones sobre la…

Professor de la Universitat Rovira i Virgili, d’on era catedràtic des del 1992 Començà conreant la poesia i és autor de diversos llibres com Llibre de sonets 1978 i Els dies durs 1979 Especialitzat en el segle XIX català i, en particular, en els estudis sobre el carlisme i els orígens del catalanisme És autor de les obres La burgesia reformista Reus en els fets de 1868 1980, Economia i societat al Baix Camp a mitjan del segle XIX 1982, Propaganda política i processos electorals al Baix Camp, 1869-1873 1985, Comportament ideològic i actituds polítiques al Baix Camp, 1808-1868 1983, A bodes em…

Vida i obra Estudià al Collegi Seminari de Vic i a la Universitat de Barcelona 1866-71, on es llicencià en dret 1864-70 i filosofia i lletres Fou membre destacat de tots els nuclis intellectuals de Vic de la segona meitat del segle XIX, com l’Esbart de Vic, el Círcol Literari i la Societat Arqueològica i collaborador de La Veu del Montserrat entre el 1878 i el 1893 Amic de personatges com el canonge Collell, fou d’ideologia catòlica i conservadora i estigué vinculat al grup inicial de la Unió Catalanista No concursà, pel que sembla, als Jocs Florals de Barcelona en fou mantenidor el 1876, i…

Llicenciat en dret, professió que, tanmateix, pràcticament no arribà a exercir, es dedicà molt aviat a la literatura i al periodisme Amb tècnica realista, de testimoni o psicològica, des dels inicis destacà per un estil guiat sobretot per la cerca de la claredat i en el qual, a més del realisme, presideixen la ironia i un treballat equilibri entre emoció i distanciament Fins al final de la dècada dels seixanta publicà les novelles Com ganivets o flames 1954, premi Joanot Martorell, Dotze bumerangs 1954, El gandul 1955, una…

Vida Estudià al seminari de Vic i començà a escriure poesies de molt jove, que aplegaria més tard en diversos reculls i amb algunes de les quals anys a venir guanyaria premis als jocs florals Fou un dels fundadors de l’ Esbart de Vic 1867, nucli poètic que emulà el paper de la suprimida Universitat Literària i del qual edità una primera antologia 1879 Aquesta institució agrupà un estol de joves poetes, entre els quals Jacint Verdaguer , amb el qual collaborà al llarg de diverses etapes de la seva vida, tots ells relacionats amb el seminari conciliar i amb un fort sentiment patriòtic…