Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
Bonaventura Pons i Fuster
Literatura catalana
Poeta.
Ocupà diversos càrrecs municipals i figurà entre els dirigents d’entitats culturals i benèfiques manresanes És autor d’una Descripció i alabança de la vida campestre 1837, composta en monosíllabs, i d’unes Dècimes a una senyora dita Alberta , representatives dels gèneres bucòlic i festiu, incloses en la secció de “passatemps” de Los trobadors nous
,
Testament a Praga
Literatura catalana
Llibre memorialístic i d’idees de Teresa Pàmies i de Tomàs Pàmies, publicat l’any 1971.
Desenvolupament enciclopèdic Els textos memorialístics que Tomàs Pàmies, militant dins l’ortodòxia comunista, escriu entre el 1958 i el 1962 —amb l’excepció d’un de datat el 1966— i la invasió soviètica de Praga de 1968, impulsen Teresa Pàmies a mantenir una mena de diàleg amb el pare, ja mort, a qui s’aproparà amb una voluntat desmitificadora i crítica envers la política soviètica i els seus dirigents El llibre s’inicia amb un text de Tomàs Pàmies, datat a Praga el 1958, on expressa la decisió d’emprendre la redacció d’una autobiografia —únic testament i dot que deixarà als seus…
Joan Baptista Anyes
Literatura catalana
Cristianisme
Teòleg i poeta en llatí i en català.
Vida i obra De família originària de Gènova, estudià arts i teologia a la Universitat de València Vinculat a les classes dirigents civils i eclesiàstiques de València i sobretot a la casa dels comtes d’Oliva, estigué al servei de Serafí de Centelles, fou preceptor del seu fill, Francesc Gilabert de Centelles, exercí de predicador dels vassalls moriscs de la Vall d’Aiora, i la seva obra fou publicada a expenses de Francesc Gilabert, deixeble seu Personalment dividit en les convulsions de les Germanies de València 1519-23, es decantà finalment pel partit aristocràtic, mantenint la…
,
Francesc Macià i Ambert
Història
Política
Literatura catalana
Polític austriacista i guerriller, un dels dirigents militars i polítics més populars de la guerra contra Felip V de Castella, conegut amb el nom de Bac de Roda.
Pertanyia a la petita noblesa propietària rural vigatana Fou un dels vuit personatges que, amb la seva signatura, donaren a Domènec Perera i a Antoni de Peguera el caràcter de delegats oficials de Catalunya per a signar el pacte de Gènova 1705 amb les potències aliades Durant la guerra, fustigà les guarnicions i l’exèrcit borbònic a la plana de Vic i al Lluçanès, participà en la defensa de Montjuïc 1705 i en la de Barcelona d’uns quants anys després, com a coronel de fusellers El 1710, com a membre del senat, fou destinat a la plana de Vic per mobilitzar noves milícies voluntàries Abandonada…
,
Serafí de Centelles-Riu-sec i Ximénez de Urrea
Història
Literatura
Segon comte d’Oliva, baró de Nules (1480-1536) i poeta, conegut també per Ramon de Riu-sec.
Vida i obra Era fill de Francesc Gilabert de Centelles-Riu-sec i de Queralt Prengué part en el setge de Màlaga 1487 i en les campanyes de Ferran II de Catalunya-Aragó a Nàpols Durant la revolta de les Germanies, fou amb el duc de Sogorb, Alfons d’Aragó, un dels dirigents de la repressió contra els agermanats Afeccionat a les lletres i a la poesia, subvencionà les despeses d’edició de diversos llibres, entre els quals el Cancionero general d’Hernando del Castillo València 1511, en què figuren composicions seves en castellà Protector de l’humanista Joan Baptista Anyés el qual l’…
,
Enric Navarro i Borràs
Història
Literatura catalana
Política
Escriptor i polític.
Vida i obra Fou membre de l’Agrupació Valencianista Republicana i, posteriorment, un dels impulsors i dirigents de la institució cívica Proa 1935, l’organització unitària més important del valencianisme cultural de l’època Publicà les novelles curtes La casa del roín pastor 1914, El preu de la ditxa 1915, De l’abisme al cim 1920, Les desventures d’Abel 1930 i Ni llar, ni amor, ni glòria 1920 Com a poeta, fou premiat als Jocs Florals de València el 1917, el 1922 i el 1935 i donà a conèixer els reculls El caminant enamorat 1920 i El vol en arc 1935, en què reuní bona part de la…
,
Magí Sevillà
Historiografia catalana
Doctor en teologia i cronista.
Durant la guerra de Separació del 1640, prengué partit pel bàndol catalanofrancès, i l’any 1642 anà a París com a tutor dels fills del seu amic i protector Josep Margarit i de Biure, el qual, com altres dirigents del Principat, envià els seus fills a la capital francesa com a garantia de la fidelitat catalana als reis de França Tot i no abandonar París, Sevillà fou abat electe de Banyoles, i d’ençà de l’any 1647 efectuà diverses gestions servint les institucions catalanes A partir del 1645 inicià la redacció de la Historia general del Principado de Cataluña, condados de Rossellón y Cerdaña…
,
Josep Guia i Marín

Josep Guia i Marín
© Maite Simon
Matemàtiques
Lingüística i sociolingüística
Política
Matemàtic, activista polític i filòleg.
Doctor en matemàtiques 1974 i en filologia 2008, ha estat professor del Departament d’Àlgebra 1971-2010 i vicerector d’Estatuts 1984-86 de la Universitat de València Com a matemàtic, ha investigat en topologia general, sobre la qual ha publicat articles en revistes de matemàtiques i ha dut a terme comunicacions en congressos Milita en el catalanisme independentista d’esquerres, i és un dels dirigents del Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans i, per aquesta opció ideològica ha estat multat, detingut i processat diverses vegades És autor de diversos assaigs…
,
Manuel Cruells i Pifarré
Història
Literatura catalana
Política
Periodisme
Historiografia catalana
Polític, escriptor i historiador.
Ingressà a l’orde caputxí als 11 anys i en sortí el 1930 Estudià història medieval catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona i es dedicà inicialment a l’estudi del període medieval i, concretament, a la figura del príncep de Viana, sobre el qual publicà uns extensos articles a la revista Estudis Universitaris Catalans , editada per aquesta institució — Estudis Universitaris Catalans — , i un petit llibre el 1935 En l’etapa d’avantguerra, feu explícita la influència de Ferran Soldevila en l’orientació de la seva recerca, i el seu treball fou lloat públicament per Antoni Rovira i Virgili…
, ,
Josep Bargalló i Valls

Josep Bargalló i Valls
gencat.cat
Política
Polític i filòleg.
Llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona i màster en estudis superiors de llengua, literatura i cultura catalanes per la Universitat Rovira i Virgili, exercí l’ensenyament com a catedràtic de secundària i fou director de l’Institut Pons d’Icart de Tarragona En el vessant literari i filològic, fou director literari d’edicions El Mèdol 1989-98 i els seus treballs se centren en la història i la cultura popular, molt especialment en el món casteller, amb publicacions com ara La colla Xiquets de Tarragona i la tradició castellera a la ciutat 1990, El fet casteller La…
,