Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Joaquim Pons i Cardona
Literatura catalana
Gramàtic.
Exercí diversos càrrecs polítics entre altres, fou diputat per Menorca a les corts de Cadis el 1812 i fou membre de la Real Academia de la Historia Publicà Principis de la lectura menorquina Maó 1804, un opuscle per a l’aprenentatge de la lectura en la llengua pròpia, que aparegué signat per Un maonès La major part dels criteris gramaticals i la disposició d’aquesta obra són molt propers als de l’obra gramatical d’Antoni Febrer i Cardona, cosí seu, a qui en un principi havia estat atribuït l’imprès molt probablement, Febrer hi collaborà en algun moment Com l’obra de Febrer, la…
Pere Torre
Gramàtica
Gramàtic.
Més conegut en la forma Torra , fou llatinista a la Universitat de Barcelona i el 1650 ja era jubilat El 1640 publicà el Dictionarium seu thesaurus catalano-latinus verborum ac phrasium , dedicat a Josep Jeroni Besora És un copiós diccionari català-llatí amb disposició alfabètica del lèxic, amb alguna influència del d’Antoni Font Partí del Thesaurus del jesuïta Bravo i és la primera obra d’aquest tipus que fa servir l’ordre alfabètic Fou objecte de nombroses edicions se’n feu una el 1650, i el 1653 una altra d’ampliada i corregida posteriorment n’aparegueren com a mínim sis més,…
,
Salvador Puig i Xoriguer
Història
Cristianisme
Lingüística i sociolingüística
Erudit i filòleg.
Eclesiàstic, fou catedràtic de retòrica del seminari episcopal de Barcelona 1743-58 i capellà de Palau 1760 Ingressà el 1748 a l’Acadèmia de Bones Lletres, on desplegà una gran activitat redactà poemes en català 1754 i 1756 i treballs erudits diversos com Disertación sobre la elocuencia latina desde el siglo VII al XII i sobre la història eclesiàstica de Catalunya També traduí en vers castellà les Geòrgiques de Virgili 1789, i, per instigació del bisbe Climent, li fou encarregat d’organitzar materials bibliogràfics antics per a un projecte de diccionari català-castellà 1769 També per …
,
Pere Nicolau Factor i Estanya
Pintura
Literatura catalana
Cristianisme
Pintor i escriptor místic.
Franciscà observant 1537, exercí diversos càrrecs en convents del Regne de València 1538-82 i del Principat 1582-83 Per disposició de la infanta Anna, fou confessor a les Descalzas Reales, de Madrid Com a pintor fou probablement deixeble de Joan de Joanes Dominava el dibuix, però les seves obres tenen poc vigor i es ressenten d’una coloració agra el seu estil és exemple del manierisme local més fluix De la seva obra, molt dilatada, cal esmentar la Mare de Déu de la Llet Museu de Belles Arts de València, Sant Francesc, Santa Clara i Sant Bernadí Descalzas Reales, de Madrid, els més…
,
Figures de calidoscopi
Literatura catalana
Novel·la de Ramon Solsona, publicada l’any 1989.
La retòrica contemporània aplicada a la narrativa ha inventat el terme novella calidoscòpica per a referir-se a l’artefacte narratiu que intenta traslladar a les pàgines d’una novella els jocs de miralls i la fantasia de les figures canviants de l’instrument òptic anomenat calidoscopi Aquest estri consisteix en un tub dins del qual hi ha miralls i fragments de vidres de colors La disposició dels miralls és peculiar i reflecteixen una figura de simetria variada que varia illimitadament cada vegada que el tub s’agita Dins de la narrativa contemporània, s’aplica al treball del novellista que…
manuscrit Llabrés
Literatura catalana
Nom amb què es coneix el ms. 1.139 de la BC en honor del seu descobridor, Gabriel Llabrés, i que conté quaranta-nou peces dramàtiques del segle XVI copiades entre el 1597 i el 1599 per Miquel Pasqual, de Búger (Mallorca).
Es tracta del conjunt més important d’obres de teatre català antic que ens ha arribat, tot i que alguns dels textos apareixen copiats fragmentàriament i d’altres es ressenten d’una transcripció poc acurada Totes les obres són de tema religiós, llevat de la profana Doctor y bacheller , i majoritàriament compostes en llengua catalana n’hi ha quaranta-quatre en català i cinc en castellà Els noms dels autors només consten en tres ocasions segons el manuscrit, fra Antoni Cardils compongué la Consueta de la representació de la temptació que fonc feta a nostro Senyor Jesucrist , Bartolomé Aparicio…
Gilabert de Pròixida i de Centelles
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Fill petit de Nicolau de Pròixida i Carròs Prengué part a la campanya de Sicília del 1392 i a la de Sardenya i Sicília del 1395 Membre destacat del bàndol dels Centelles, al qual pertanyia per llinatge matern, fou desterrat de la ciutat de València el 1396, per disposició dels jurats, i el 1398 intervingué en una sorollosa brega ciutadana en la qual els de la seva facció lluitaren contra els Vilaragut, a conseqüència de la qual fou empresonat A la darreria del 1405 es trobava a Gènova al servei del papa Benet XIII Es casà amb Bernadona de Valleriola Hom conserva vint…
,
Un lloc entre els morts
Literatura catalana
Novel·la de Maria Aurèlia Capmany, publicada el 1967.
Desenvolupament enciclopèdic La novella, presentada com una biografia, narra la identitat paradoxal d’un individu que, escindit entre els s XVIII i XIX, pateix la tensió de no trobar-se emplaçat en el temps que li toca viure i això farà que només pugui recuperar la seva identitat escindida mitjançant la memòria i el record La novella s’inicia amb un pròleg —que forma part de la ficció novellesca—, que respon a la finalitat d’esdevenir una mena de síntesi de l’obra i, alhora, ser-ne clau de lectura Els capítols següents reconstrueixen la vida del protagonista biografiat, el poeta Jeroni…
La primavera al poblet
Literatura catalana
Llibre de poemes de Josep Carner, publicat el 1935.
Caracteritza molt bé la poètica carneriana dels anys vint i trenta, ja plenament integrada en el postsimbolisme El pròleg de l’autor és una enumeració d’escenes i sensacions que el poeta capta en plena primavera La gràcia, però, no és la captació, sinó el fet de descobrir-ne la poeticitat Els primers poemes del volum són els que s’acosten més a aquesta idea de captació La força, l’alegria i la joventut que caracteritzen la primavera han d’aprendre a conviure amb un punt de melangia i d’insatisfacció De la mateixa manera que el goig és fonedís, doncs, els moments a poetitzar per força han de…
Andreu Bosc
Historiografia catalana
Literatura catalana
Història del dret
Historiador i jurista.
L’escassa informació biogràfica que se’n té procedeix del Summari, índex o epítome dels admirables i nobilíssims títols d’honor de Catalunya, Rosselló i Cerdanya, i de les gràcies, privilegis i prerrogatives, preeminències, llibertats e immunitats gosan segons les pròpies i naturals lleis Única obra coneguda de Bosc, hi figura com a burgès honrat de Perpinyà, terciari franciscà i jutge de primeres apellacions del comtat de Rosselló i de segones del comtat de Cerdanya també s’alludeix a una estada seva a Madrid, de data desconeguda En el Dietari de la Diputació del General apareixen diversos…
, ,