Resultats de la cerca
Es mostren 938 resultats
Llibre de memòries
Literatura catalana
Dietari de la ciutat de València del 1308 al 1644, obra de diversos autors: un d’anònim fins el 1488, Francesc Joan (oncle de l’humanista Honorat Joan) del 1488 al 1535, Francesc Marc del 1535 al 1616 i Joan Lluc Ivars des del 1616.
L’estil és lacònic, i remarca les diverses eleccions i incidències municipals Hi destaca una breu explicació de les Germanies a València 1519-23, de les quals el cronista fou testimoni i hi va estar familiarment implicat Fou publicat el 1930 per l’Acció Bibliogràfica Valenciana, amb introducció i notes deS Carreres i Zacarés El seu nom complet és Llibre de memòries de diversos successos e fets memorablese de coses senyalades de la ciutat e Regne de València
Homenots
Literatura catalana
Recull de diversos llibres de retrats literaris de Josep Pla publicats entre el 1958 i el 1962 i represos després entre el 1969 i el 1972.
Desenvolupament enciclopèdic Es tracta d’una espècie de galeria de personatges illustres contemporanis de la cultura catalana En un principi eren per a persones que l’autor havia conegut, però no sempre és així, com per exemple esdevé amb Maragall i amb Gaudí Així, es tracta d’una sèrie de retrats, en total en són seixanta, d’un ampli espectre de la societat del seu temps El factor que determina la tria és, d’una banda, el paper rellevant dels personatges, però al mateix temps, d’altra banda, el relativisme i l’arbitrarietat Són una mena d’assaig en el sentit més profund del concepte que…
Cobles de la Panadera
Literatura catalana
Conjunt de tres composicions satíriques anònimes, escrites a la segona meitat del segle XV, dedicades a blasmar i ridiculitzar diversos personatges.
Desenvolupament enciclopèdic La primera, conservada al Cançoner de Saragossa i al Cançoner de l’Ateneu , s’adreça a un «capellà Fajadell, beneficiat en la Seu de Barcelona», que ha estat identificat amb el prevere Joan Fajadell, íntim de Joan II d’Aragó la segona ataca un personatge, que rep violents insults, però de qui no consta el nom la tercera, que posa en marxa tot un seguit d’humorístics esments de textos jurídics, ridiculitza un tal Mallol, que ha estat absolt de cert delicte En tots tres poemes, cada estrofa acaba amb l’expressió panadera , rimant amb el vers anterior en era Es…
Joan Baptista Manyà i Alcoverro
Literatura catalana
Assagista i poeta.
Vida i obra Es doctorà en filosofia i teologia a Roma i fou nomenat canonge de Tortosa 1918 Professor als seminaris de Tortosa fins el 1921 i de Castelló de la Plana fins el 1962, defensà l’ús de la llengua catalana a la diòcesi, cosa que li valgué l’hostilitat de la jerarquia Entre el 1929 i el 1936 publicà diversos treballs filosòfics en revistes com “Criterion”, “La Paraula Cristiana”, “El Bon Pastor”, “Analecta Sacra Tarraconensia” i “Perseverància” Teòleg escolàstic obert, de vegades polèmic, publicà nombroses obres de filosofia i teologia, entre les quals sobresurten els…
Antoni d’Armengol i d’Aimeric
Literatura catalana
Poeta i historiador.
Baró de Rocafort i doctor en drets Ingressà a l’Acadèmia de Barcelona el 1729, en la qual ocupà diversos càrrecs Hi presentà un bon nombre de poesies catalanes i castellanes, tant de caràcter seriós com humorístic, que, en part, figuren copiades al manuscrit 1874 BC També hi llegí diversos textos de caràcter històric, com un Catálogo de varones ilustres que florecieron en el monasterio de Poblet 1730
Pau Maria Turull i Fournols
Literatura catalana
Assagista i poeta.
Fou advocat de professió i promotor de diversos organismes culturals El 1918 fundà la revista “Messidor” Escriví dos reculls poètics Remembrances 1916, prologat per Alfons Maseras i on combina poemes en català i francès, i Eurítmia 1928, que fou encapçalat per un prefaci de Manuel de Montoliu També és autor de diversos assaigs de temàtica politicosocial com ara La Societat de les Nacions La moral internacionalista i Catalunya 1917, i Civilitat i internacionalisme 1920
família Borja
Literatura catalana
Família del tombant del s.XV, diversos membres de la qual han estat protagonistes d’obres literàries o bé han esdevingut tema literari com a conjunt.
Desenvolupament enciclopèdic Roderic de Borja, Alexandre VI, i encara més els seus fills, Cèsar i Lucrècia, sense oblidar la mare d’ambdós, Vanozza Catanei, són els personatges literaris de més gran requesta per la narrativa, el teatre i fins la poesia, des del mateix s XVI fins a l’actualitat El fet de ser un papa estranger en una època convulsa de la Itàlia de l’epoca, en uns moments igualment remoguts dins la cristiandat europea, el nepotisme generós que practicà, el poder polític i econòmic que atresorava aleshores el pontífex, la utilització dels fills amb finalitats polítiques, els…
Joan Carreras i Goicoechea
Literatura
Escriptor i periodista.
Fill de Joan Carreras i Martí , és titulat en humanitats per la Universitat Oberta de Catalunya, i ha exercit el periodisme a la premsa escrita Avui , El Temps , El Periódico de Catalunya , Diari de Barcelona i posteriorment a la CCMA, on ha estat guionista de diversos programes de ràdio i televisió, redactor d’informatius, i directiu, cap de gestió i coordinació de diversos departaments Professor de periodisme digital a la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna de la Universitat Ramon Llull i a la Universitat Pompeu Fabra 2011-12 i…
,
Carles Pi i Sunyer
Literatura catalana
Assagista, memorialista i novel·lista.
Vida i obra Exercí bàsicament com a polític Entre els càrrecs que ocupà destaquen el d’alcalde de Barcelona 1934, 1936-37 i el de conseller de Cultura de la Generalitat 1937-39 Llicenciat en enginyeria, s’especialitzà en temes de caràcter econòmic i publicà alguns estudis en aquest àmbit, com L’aptitud econòmica de Catalunya 1927-29 Collaborà regularment a La Publicitat , Revista de Catalunya , “L’Horitzó”, “La Rambla”, “La Humanitat” i en altres publicacions professionals Publicà La vida i les lletres de Júlia de Lespinasse 1936, Tres aventurers italians a Barcelona 1936, les narracions de…
Laureà Dalmau i Pla
Literatura catalana
Poeta, narrador i comediògraf.
Exercí de metge a Girona Participà en diversos Jocs Florals i collaborà a “Harmonia”, “L’Escena Catalana”, “Revista Catalana”, “Ofrena” i “Vibració” Fou un dels fundadors de “Catalanitat” 1910-11 i del Centre Nacionalista Republicà de Girona El 1932 fou elegit diputat al Parlament de Catalunya Els seus poemes, d’estètica classicista, es publicaren en revistes i antologies El 1908 “La Novella Catalana” li edità la narració Cercant la fossa i el 1918 estrenà el quadre dramàtic Sacrilegi “Lectura Popular”s d Exiliat a França el 1939, retornà el 1948 Deixà inèdits diversos…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina