Resultats de la cerca

Presidí diverses entitats culturals i econòmiques valencianes Per al teatre escriví, abans i després del 1936, nombroses obres còmiques La miss Kakau , La plaça redona , Els farols , Jo no sóc jo , El boticari de Beniarrau , Voler als fills , El veïnat , entre d’altres La peça El fava de Ramonet , en collaboració amb Ismael Serneguet, li serví per a realitzar el primer film sonor en català rodat al País Valencià 1933 Fou autor del poema simfònic La Verge per l’horta Durant la postguerra dugué a terme un popular programa radiofònic, de caràcter benèfic, en català

Començà publicant poemes al periòdic La Ignorància de Palma Mallorca i guanyà un primer premi amb El jovent català als Jocs Florals d’Olot El seu reconeixement públic arribà amb l’obtenció de nombrosos premis en certàmens literaris locals, cosa que el dugué a exercir de secretari del consistori en els Jocs Florals de Barcelona del 1912 També cultivà el gènere teatral, faceta en la qual destaquen dues peces breus Lo noi de bordo 1904 i Lluita social La defensa de l’autonomia de Catalunya fou un dels motius principals de la seva tasca periodística, amb articles d’opinió a La Illustració…

Cofundador de l’Ateneu Alguerès, dirigí un seminari de missions al Brasil, on residí del 1965 al 1983 i, en retornar a l’Alguer, dugué a terme una gran activitat en defensa de la llengua i la cultura catalanes Encapçalà la secció algueresa d’Òmnium Cultural i el 1987 rebé la Creu de Sant Jordi Fou autor, en collaboració amb Josep Sanna, del Catecisme alguerès 1964 En poesia publicà Les veus 1970, Aigües vives 1976, Llavors de llum 1981, Miques de mirall 1988 i Transparències 1990 Sobre l’Alguer, publicà rondalles al llibre Rondalles alguereses de P Scanu, 1985 i l’antologia Cançons i líriques…

General de l’orde dominicà 1756-77 i cardenal Fill de Joan Antoni de Boixadors i de Pinós, comte de Savallà i de Peralada Provenia de família aristocràtica lligada a la casa d’Àustria Cursà estudis de filosofia i teologia a Barcelona i de dret a Lovaina Després de servir un quant temps a l’armada austríaca, la qual cosa el dugué a formar part del consell àulic de Carles VI, entrà a l’orde dels predicadors, on fou provincial 1746 i mestre general 1756, i finalment Pius VI l’elevà al cardenalat 1775 En el si de l’orde renovà i impulsà la filosofia tomista Tomista convençut, la seva carta De…

Germà del polític  Pere Muntañola Collaborà a Cu-cut i En Patufet , on signà amb l’anagrama Amyc Aprengué l’ofici d’impressor i es convertí en editor Creà l’ Editorial Muntañola  1917-29 —influït per l’Editorial Calleja—, dedicada solament a llibres per a infants, en català i en castellà, amb la qual dugué a terme una tasca exemplar Concebé un tipus de llibre de format gran, illustrat a tot color, combinant un text llegidor amb uns dibuixos que feien més entenedor el conte El primer llibre fou Bernardo y el gigante , rondalla mallorquina, que illustrà ell mateix Publicà contes de Josep…

Vida La seva passió per la música, especialment per la sardana, el dugué a ser redactor en cap de la revista setmanal La Sardana  entre el 1921 i el 1928, i a publicar el llibre De la sardana  1925 Fou director i únic redactor dels Fulls musicals , butlletí de l’Associació de Musica da Camera de Barcelona en fou portaveu, en el qual collaboraren artistes del moment, com ara Josep Obiols, Francesc Xavier Nogués o Josep de Togores Traduí el llibre La vida de Beethoven , de Romain Rolland Durant més de quaranta anys mantingué una estreta amistat amb Eduard Toldrà, que sovint li demanà poemes per…

El 1921 guanyà la càtedra de llengua i literatura llatines de la Universitat de Barcelona, on dugué a terme una tasca de renovació de l’ensenyament i es convertí en mestre de tota una generació de llatinistes Fou un dels promotors de la Universitat Autònoma de Barcelona i secretari del patronat Participà activament en diverses tasques de la Fundació Bernat Metge, com a director de les publicacions llatines, redactor, corrector i professor dels collaboradors Hi traduí, amb un criteri força literalista, De la natura de Lucreci 1923 i 1928, obra amb què s’estrenà la Fundació També hi establí l’…

Durant els anys trenta, dugué a terme una gran activitat literària Com a dramaturg publicà La Simona del castell 1935 i a la “Biblioteca Teatral de les Escoles Catòliques”, El pessebre de la cegueta 1933, La filla del joglar 1934 i L’Eloi, ferrer de Figueres 1935 El 1937 aparegué Hong-Cong, 19 groc-oliva , un recull de narracions de mirada compassiva i irònica envers l’ésser humà L’any següent publicà el recull de poemes L’oreig i la branca 1938 Amb un llenguatge molt treballat i musical, típic de la poesia de l’època i especialment proper a Marià Manent —que prologà aquest llibre—, la poesia…

Llicenciat en filosofia i lletres 1927 Deixeble de J Balcells Ajudant i després encarregat de curs a la Universitat de Barcelona Professor d’història de la cultura a l’Escola de Bibliotecàries de la Mancomunitat 1930, catedràtic de llatí 1932 incorporat a l’Institut-Escola de la Generalitat en fou també el secretari El 1939 fou traslladat a Manresa, i fins el 1957 no aconseguí de tornar a Barcelona En jubilar-se 1973, era catedràtic de l’institut Milà i Fontanals Era encara estudiant quan preparà, amb el seu company Joan Petit, l’edició i la traducció dels poemes de Catul Poesies,  Fundació…

Cursà estudis de filologia catalana i magisteri i es dedicà a l’ensenyament En el terreny de la docència, que exercí en l’ensenyament secundari 1978-2004 i universitari des del 2005 com a professor titular de les facultats d’Educació, Traducció i Ciències Humanes i d’Empresa i Comunicació de la Universitat de Vic, en la dècada de 1980 publicà amb G Casals, N Cot, M Llanas i R Pinyol i Torrents manuals de llengua Nexe i de literatura Solc , a més d’una antologia literària Garba , que assoliren una gran difusió Aquesta activitat, continuada els anys noranta, el convertiren en un…