Resultats de la cerca

S’establí a Barcelona i participà en el moviment de promoció de la dona, de caràcter filantròpic i educatiu, portat a terme per Francesca Bonnemaison, Dolors Monserdà i Carme Karr, amb les quals collaborà a Or i Grana  1906 i Feminal  1907 fundà la Federació Sindical d’Obreres de l’Agulla Havia publicat a Tarragona alguns treballs amb el pseudònim Josep Miralles , i escriví unes quantes novelles, entre elles Neus  1914  Els gripaus d’or  1919 i Herències  1921 Després de la guerra civil publicà dos llibres de poemes Al rodar del temps 1946 i Confidències 1946

Feu estudis de filosofia i de dret a Madrid i a Barcelona, on es llicencià en dret el 1842 Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres 1848, on el 1850 llegí una biografia panegírica del seu besoncle Fèlix Torres i Amat , amb el qual visqué a Barcelona, Madrid i Astorga Hi llegí també una Memoria o apunte sobre la torre del Breny y el castillo de Balsareny 1872 Collaborà regularment a La Antorcha Manresana  amb articles de tema literari, educatiu, polític i econòmic, i publicà  Memoria sobre Manresa y en especial sobre su Seo 1857 Traduí del francès una obra sobre els trobadors…

Fou bibliotecària de l’Obra de Buenas Lecturas, que sobresortí en el camp educatiu i professional Fundà i dirigí després la Biblioteca Popular de la Dona 1909 i la convertí en l’ Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona  1910 Hi desenvolupà una intensa tasca pedagògica i organitzativa amb la voluntat d’oferir a la dona obrera, de classe mitjana o alta una educació que li permetés millorar la seva situació laboral, social i cultural  Fou reina dels Jocs Florals 1892 i l’any següent es casà amb Narcís Verdaguer i Callís Amb Francesc Cambó, antic passant del seu marit…

Collaborà en diversos mitjans de comunicació relacionats amb l’àmbit educatiu i juvenil “In-fàn-ci-a”, “Faristol”, “Perspectiva escolar”, “Comunicació”, “Cavall Fort” i publicà una extensa obra de narrativa infantil, com Els tres avions amics 1963, El meu pardal 1964, El vaixell bromista 1965, El gat i el lloro 1966, Miau, miau 1971, Ric, rac, ruc 1971, El conte de la lluna callada 1972, Mel i mató 1973, Els gegants 1979, La nina 1979, L’ascensor 1979, De dia, de nit 1980, Quan era petita 1980, La família Massatard 1980, Els bessons 1980, Però no ho diguis a ningú 1981, Conte…

Fou mestre de primera educació a Montblanc i a Tarragona D’ideologia liberal, es preocupà per generalitzar el coneixement del castellà a Catalunya a partir de l’estudi previ de la llengua catalana Collaborà a la premsa de l’època amb el pseudònim El Aldeano Liberal Fou membre de la Societat Econòmica d’Amics del País de Barcelona En collaboració amb Ramon Vila i Figueres, redactà un Nuevo plan de enseñanza mutua 1821, i posà en pràctica les seves idees a favor del bilingüisme educatiu en el llibre  Elementos de g ramática castellana-catalana 1829 en què es queixa del menyspreu…

Doctora en filologia romànica Des del 1992 és professora titular de filologia catalana a la Universidad Nacional de Educación a Distancia UNED Ha publicat articles i llibres sobre l’origen de l’humanisme català, com Tras los orígenes del humanismo El “Curial e Güelfa” 2001, En los orígenes del humanismo Bernat Metge 2002 i Detrás de los orígenes del humanismo Ramon Llull 2006 Ha dut a terme traduccions al castellà de clàssics medievals catalans, com Lo somni de Bernat Metge 2007, “El libro de los hechos” Crónica del rey Jaime I 2003 i El libro de los animales 2005 També és autora d’ Una visió…

Vida i obra Estudià magisteri a Girona i exercí de mestre al Masnou Fou callígraf de l’Ajuntament de Barcelona del 1887 al 1898, any que fundà el Collegi Sant Jordi , des d’on promogué un catalanisme renovador del món escolar Participà en la fundació de l’Agrupació després Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana 1899 i contribuí a la fundació d’altres noves escoles Participà en el Congrés Internacional de la Llengua Catalana 1906, on exposà un mètode pedagògic per a ensenyar la gramàtica catalana als infants Dirigí el Butlletí del Foment Pedagògic 1917-22 i collaborà en diverses…

Fill de l’impressor Jaume Joseph i Vilardebó, que creà l’empresa Gràfiques Joseph, treballà com a impressor A vint-i-tres anys publicà el seu primer llibre, L’adolescent fet home , i començà a collaborar en la premsa catalana La Veu de Catalunya D’Ací i d’Allà  1930-31 Imatges Setmanari gràfic d’actualitat  1930 Butlletí dels Mestres  1935, aquí sobre cinema educatiu i Revista Ràdio Barcelona  1934-36 Fundà el primer Diari de Granollers  i després la Revista de la Llar  a Barcelona Entrà al món del cinema com a secretari del Comitè de Cinema de la Generalitat Republicana, que inicià una…

Llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona 1972, amb una tesi sobre la poesia catalana d’Agustí Eura Professor a la Universitat de les Illes Balears 1972-80, en fou coordinador del Departament de Llengua i Literatura Catalanes i vicedegà de la Facultat de Filosofia i Lletres Com a promotor i coordinador del reciclatge de llengua catalana, fou membre de la Comissió Mixta entre el Consell Interinsular i el Ministeri d’Educació per a la introducció del català en el sistema educatiu 1979-80 Fou cap del Servei d’Assessorament Lingüístic de la Generalitat de Catalunya 1980-88…

Vida i obra De família noble i destinat inicialment a la carrera eclesiàstica —no rebé, però, ordes majors i es casà després del 1543—, passà la major part de la seva vida a València, a la cort ducal de Ferran d’Aragó, duc de Calàbria Hom el coneix també sota la forma castellanitzada de Luis Milán Fou un virtuós de la viola de mà Fou l’autor de la primera edició de música per a viola de mà en tabulatura apareguda a la Península Ibèrica, Libro de música de vihuela de mano intitulado El Maestro València, 1536 L’obra consta de diversos capítols dedicats a l’aprenentatge de l’instrument i de prop…