Resultats de la cerca

Membre de l’orde de Montesa 1557, lloctinent del darrer mestre Pere Lluís Galceran de Borja, comanador de Perpunxent 1579 i primer lloctinent general de Montesa en revertir l’orde a la corona 1593 Fou un autor amb gran predicament a la seva època La seva producció literària, tota en llatí, fou publicada pòstumament i manifesta la seva vinculació a l’esperit de la Contrareforma Cal destacar  Operum poeticorum  Madrid 1600 Barcelona 1624, amb poemes afegits València 1627, només els epigrames, dividida en set parts, conté epigrames sovint amb mètrica artificiosa,…

Professor d’humanitats a Xàtiva, és autor de nombroses poesies, publicades en edicions de l’època, i d’epigrames, en llatí, dedicats a esdeveniments polítics, un dels quals a la coronació de Felip V 1705 Tot i això, fou mort per l’exèrcit filipista

És atestat el 1419 Notari a Barcelona, gaudí d’una gran anomenada Autor d’epigrames i poesies en català i llatí, comentà el codi poètic del Consistori de Tolosa, Las flors del gay saber , i féu un epitafi en llatí per a la tomba de la reina Elionor de Xipre Actuà com a jutge en el debat poètic entre Gabriel Ferrús i Guerau de Maçanet

Fill de Fermin de Lacroix Estudià a Tolosa, i es donà a conèixer a París amb la tragèdia Arthemise i amb algunes poesies Establert a Tolosa, fou advocat del parlament, que prohibí el seu llibre Lettres d’un avocat au parlement de Toulouse El 1761 ingressà en l’Acadèmia dels Jocs Florals, que havia premiat obres seves, com Chimères champêtres 1759, Ode sur la philosophie du siècle 1759, etc El 1762 publicà Le gai savoir Els seus epigrames contra JJ Rousseau es feren cèlebres La seva defensa del protestant Pierre-Paul Sirven davant el parlament de Tolosa 1771 li valgué l’amistat de Voltaire…

Feu estudis de dret i fou redactor del “Diario Mercantil” 1870 El 1871 estrenà la seva primera obra teatral en català, Anar per llana 1885, i després Sota, cavall i rei 1874, estr 1873, amb una segona part, del 1874, titulada Una agència de criaes , El marquès de Miragall 1885, estr 1875, Al sant per la peanya 1876, En lo mig del mercat i Retratos al viu 1884, Cascarràbies 1889, estr 1888, Bous de cartó estr 1891, Una lliçó aprofità , Lo dit de Déu i Ditxosa desgràcia , que aconseguiren força popularitat En castellà escriví poemes, teatre i la collecció d’epigrames Pampiroladas…

Autodidacte en el camp de les lletres, començà publicant en revistes com “Catalunya Literària” o En Patufet El 1923 s’autoedità Cançons de l’horta i el camí , influït per JM de Sagarra El 1925 estrenà la primera obra teatral, La Vespa Entre el 1926 i el 1927 n’estrenà quatre més, sempre per grups d’aficionats El 1927 es traslladà a Terrassa, on fou molt actiu culturalment i des d’on collaborà en la premsa local i comarcal El Dia , “La Gralla”, “Diari de Granollers” Als anys trenta publicà els reculls Poemes i epigrames 1931 i Nous poemes 1931, en una línia propera a l’evolució…

Després d’haver rebut la típica educació que al començament de segle es donava a les filles de la burgesia catalana, del 1930 al 1933 estudià a l’Escola de Bibliotecàries, on tingué com a professor Carles Riba  En sortir-ne, treballà fins el 1939 a la Biblioteca de la Universitat Autònoma de Barcelona Ella mateixa remarcà en moltes ocasions la importància del seu pas per l’Escola, on descobrí la poesia i se li despertà la vocació literària Així, les seves primeres obres públiques foren dues peces teatrals representades en trobades de l’Agrupació de l’Escola de Bibliotecàries i diverses…

De formació autodidàctica, residí molts anys a Madrid, on collaborà en diversos periòdics Es destacà per la literatura humorística i satírica, a vegades procaç, que el portà a collaborar a L’Esquella de la Torratxa i a La Campana de Gràcia N’és representativa la galeria de personatges Cabotes i calaveres Melonar de València 1877, escrita amb Constantí Llombart, Gegants i nanos 1895, i De l’agredolç Colloquis, lletretes i epigrames 1900 A Qüentos vells i baralles noves, recollits d’ací i d’allà 1876, amb un pròleg programàtic, aplegà proses i versos propis i molts d’anònims i d’…

Vida i obra Ingressà a la Companyia de Jesús 1730, fou professor de retòrica al seminari de nobles de Sant Pau i a la Universitat de València, i catedràtic de teologia al collegi de Gandia Expulsats els jesuïtes 1767, residí successivament a Sardenya, Roma, Ferrara i Bolonya Publicà obres en llatí i castellà, algunes recollides al Mercurio sacro y poético 1745 De foedere eloquentiae et sapientiae sacrae et profanae 1744, De sacra criticae 1746, De prima academiae Valentinae gloria 1747, Viaje del Parnaso con los descubrimientos hechos en este monte y sus colonias 1748, Fiestas seculares con…

Vida i obra Utilitzà el pseudònim de Constantí Llombart Enquadernador d’ofici, estudià primeres lletres i alguns cursos de magisteri i, de jove, escriví alguns poemes romàntics en castellà i les peces teatrals En lo Mercat de València i  La calúmnia castigada  un miracle de sant Vicent Ferrer Decidí dedicar-se a l’activitat literària i emprengué diverses tasques com la creació de les revistes satíriques El Fárrago i El Diablo Cojuelo la primera, fundada amb Pelayo del Castillo, fou ben aviat clausurada pel governador civil Republicà federal, prengué part activa en la Revolució de Setembre…