Resultats de la cerca

Estudià filosofia a Girona i medicina a Cervera, València i Barcelona Fou metge a Olot, Mataró i Barcelona, ciutat, aquesta darrera, on publicà l’article “El imán de los venenos, o sea tratado de la piedra escorsonera o serpentina” 1858, i estudis sobre la hidrofòbia Inicià la seva activitat literària amb peces dramàtiques en castellà, originals, com Belisario 1839 o la comèdia satírica El hombre cachaza 1841, i traduïdes o adaptades, com Memorias de un coronel de húsares 1841, versió d’Eugène Scribe, entre d’altres, que no se sap si es van representar Amb el pseudònim de Lo Tamboriner del…

Es doctorà en dret a Cervera 1829 El 1837 fou diputat a corts Fou alcalde i promotor fiscal d’Olot 1855-68 Deixà poesies i escrits inèdits, alguns en català, i practicà la literatura d’entreteniment, relacionable segurament amb la del seu germà Pau , de la qual es coneix un títol La vida i la mort del pobre mendicant de la muntanya , escrit en català ‘sicut sonat’ És germà també de l’escriptor  Miquel Estorch  i del compositor  Francesc Josep Estorch

Estudià a Cervera i Barcelona Viatjà per Amèrica i guanyà una càtedra de matemàtiques a Santa María de Puerto Príncipe actualment Camagüey, Cuba, on exercí com a professor i director del Liceu Calassanci el 1838 Treballà a l’Ajuntament de l’Havana Arran de la seva estada a Cuba, publicà El porvenir de la perla de las Antillas Arran d’aquesta estada i de viatges als Estats Units i Mèxic, publicà assaigs d’interès polític sobre aquests països Posteriorment marxà a Suïssa, però finalment s’installà a Madrid, devers l’any 1856, on fou director de l’Escola Normal i exercí el càrrec de…

Farmacèutic de professió, exercí a Centelles i a Sabadell Actiu catalanista, mantingué una extensa correspondència amb personatges de l’època Pau Estorch i Siqués, Marià Aguiló, Pers i Ramona, Joan Cortada, etc i collaborà en La Corona de Aragón 1854 En les seves poesies utilitzà el pseudònim de L’Almogàver del Montseny Defensà la necessitat de conrear la prosa en català i fou mantenidor dels Jocs Florals 1863, tot i que en la seva correspondència es queixa de marginació dins el moviment de restauració de la literatura catalana En català, és autor de l’estudi Somatén Reflexió…

Doctorat en teologia a València 1860 i titulat en filosofia i lletres, fou professor del seminari i de l’institut de Tarragona, predicador de la Reial Capella, collaborador de l’Ateneu Tarraconense de la Classe Obrera i membre de l’Accademia degli Arcadi En llengua castellana publicà poesia, traduccions bíbliques, discursos entre els quals hi ha panegírics funerals a Prim, lliçons de psicologia i estudis històrics, i, en llatí o en català, poemes com La prosa dels difunts parafrasejada en dècimes catalanes 1858, amb un pròleg en què defensa la llengua catalana i esmenta Pau Estorch, que…

Desenvolupament enciclopèdic Poc abans de les primeres antologies pròpiament dites Los ↑ trobadors nous i Los ↑ trobadors moderns , devers 1840-42, a l’establiment tipogràfic de Bergnes de las Casas hom havia editat, potser ell mateix, unes Muestras de varias poesías catalanas, según el especial carácter de sus diversas épocas que incloïen quatre estrofes de Les comunitats de Castella de Puig i Blanch i tot el poema La ↑ pàtria d’Aribau, que hi era anomenat simplement Trobes Anys després, Magí ↑ Pers i Ramona inclogué un petit recull antològic de textos als capítols dels…